Virginia Woolf i la seva germana Vanessa abandonen el barri de Kensington per establir-se al bohemi districte de Bloomsbury. Va ser tal la seva influència que el barri donaria nom al brillant grup literari que es va crear al voltant d'elles i també a l'hotel per excel·lència de la zona, dedicat a aquesta elit intel·lectual.
“Els llocs expliquen la gent”, va dir David Garnett. Quentin i Clive Bell, Duncan Grant, Lytton Strachey, Maynard Keynes, Roger Fry, Leonard Woolf i Desmond McCarthy van aportar una manera de veure la vida diferent davant del conservadorisme creixent de la societat britànica i una manera d'entendre les relacions molt més oberta que l'encotillat Londres de llavors. Ells o eren amics, o eren amants.
Club Bar, The Bloomsbury Hotel.
L'hotel de Bloomsbury està construït sota l'halo d'aquesta herència literària i intenta ser fidel a les premisses. L'edifici va ser obra del prestigiós arquitecte britànic Sir Edwin Lutyens el 1928 i reconegut com la seva millor obra neogeorgiana. Concebut al principi com un Club de Dones (l'YWCA), l'exterior va construir com una còpia a gran escala de la casa de nines que l'arquitecte havia fabricat per a la Reina Maria.
La remodelació recent a càrrec de l'estudi suec de Brudnizki fa uns quants anys, coincideix amb la revaloració del barri de Bloomsbury a la capital londinenca.
The Sitting Room.
Les referències al grup de Bloomsbury són constants: des del nom de el seu restaurant exterior, Dalloway Terrace, al saló de la xemeneia amb papers pintats exclusius de Colefax que evoquen les pintures de Vanessa Bell passant per l'obra post impressionista de Roger Fry o el Bloomsbury Club , que és el club secret amb música en directe a l'entrada del qual resa la següent inscripció: “Vivien en quadrats (en referència a les places geomètriques del districte on habitaven els membres del club) i estimaven en triangles”.
Michaelis Boyd ha estat l'encarregat del disseny de les suites, uns espais plens de color, vellut i tocs art decó. Les cadires Bentwood o la taula de te de marbre confereixen a l'espai una atmosfera de casa pròpia. La banyera exempta ens recorda a les descriu l'escriptora al seu llibre Londres: “Una banyera molt profunda i estreta, la qual calia omplir amb les galledes d'aigua calenta que la criada treia manualment del pou, i després escalfava, i que pujava després al llarg de tres trams d'esglaons, des de la planta baixa”.
The Sitting Room.
Després de la guerra, un ambient d'eufòria inunda Londres, Mr. Selfridge va inventar una nova manera de comprar; va establir exhibir tota la mercaderia a la botiga en comptes d'haver d'anar els botiguers a buscar-la i es començaven a vendre els perfums de Guerlain i Houbigant als seus magatzems.
La ciutat es va inundar de festes. El Coral Room, la joia de l'hotel amb els seus colors vibrants, evoca aquesta celebració i en qualsevol moment sembla que irrompran al local el grup de jazz i les flappers colzades als alts tamborets.
The Coral Room.
Una barra de marbre de Calacatta delimita els espais i cinc llums de vidre penjant de Murano fetes a mida pengen de forma majestuosa als sostres. Pel procés de redecoració es van lacar els panells originals de fusta en un arriscat to coral amb acabat brillant que va ser tot un encert.
El jove Luke Edward Hall és l'encarregat de donar vida a les parets amb 36 il·lustracions basades al barri de Bloomsbury. Degustar un dels seus famosos còctels aquí és un must.
A pocs metres de l'hotel, a Fitzroy Square, es troben els mítics tallers Omega, fundats per Roger Fry, on els membres del grup donaven curs a la seva creativitat inventant mobles, pintant o modelant fang.
Club Bar de l'hotel Bloomsbury.
El British Museum (lloc favorit de Woolf per passar-se les tardes llegint i que se situa darrere de l'hotel), el 46 de Gordon Square (on se celebrava la Tertúlia dels Dijous), la Plaça de Tavinstock o el 44 de Russel Street són altres llocs de reunió del Club. “Qualsevol excusa és bona per fer una passejada per Londres”, escrivia Woolf amb l?excusa de sortir a comprar un llapis.
Fes-ho davant de l'hotel, a la papereria i botiga de pintura L. Cornelissen & Son, un dels establiments de la capital amb més tradició o fes una volta per Hatchards, la llibreria més antiga de Londres, on la Sra. Dalloway solia comprar llibres (a més de tota la Família Reial britànica).
Una de les suites de l'hotel Bloomsbury, a Londres.
Baixant dos carrers, ens donem de cara amb la bulliciosa Oxford Street : “Són milers les veus com aquestes que criden a Oxford Street. Totes tenses, totes reals, totes provocades pels qui parlen per la pressió de guanyar-se la vida, de trobar un llit, de mantenir-se a la superfície a l'alt, indiferent i implacable onatge del carrer.
… fins i tot el moralista ha de permetre que aquest carrer de llum, bulliciosa i vulgar, ens recordi que la vida és lluita, que tota edificació és perible i que tota exhibició és vanitat”.
Detall del bany d´una de les suites.