"A vegades passa, tens molt clar el paisatge i l'espai on es desenvoluparà la història abans d'escriure la història en si". Això li va passar a Harry Macqueen a la seva segona pel·lícula, Supernova (estrena a cinemes 22 d'octubre).
L'actor ara director, sabia on volia rodar, on volia que els seus protagonistes arribessin, es moguessin i recordessin. És Lake District, una part preciosa d'Anglaterra –diu mentre ensenya al mòbil fotos del lloc i on està situat– que, sorprenentment, ha sortit poc retratada en pantalla”.
És una zona que ell coneix bé perquè parteix de la seva família, el seu oncle també actor Peter Macqueen, hi viu. I que va escollir, precisament, perquè “gairebé no sembla Anglaterra”. “Podria ser els EUA o Nova Zelanda”.
Molt verda, molta aigua, carreteres estretes, un temps de gossos. Van rodar a la tardor del 2019 i la pluja i el fred no se'l va posar fàcil, però també va ajudar aquest to malenconiós i càlid que transpira el film.
Sam i Tusker.
Supernova és la història d'una parella madura, Sam (Colin Firth) i Tusker (Stanley Tucci). El primer és un pianista famós, el segon escriptor de relatiu èxit. Fa dècades que estan junts. "Teníen plans d'una jubilació tranquil·la en algun lloc bonic, però la vida se l'ha jugada", explica Colin Firth.
Tusker és diagnosticat de demència que a una edat tan primerenca és ràpida i difícil. “El viatge emocional en què es fiquen per la notícia em va semblar que es podia reflectir en un viatge real, un darrer viatge, un darrer road trip”, explica el jove director que encara es pessiga en pensar la sort que va tenir que aquests dos actors i molt amics a la vida real acceptessin protagonitzar la seva pel·lícula.
Tusker i Sam surten de Londres a la seva vella autocaravana (una Fiat Autotrail Cheyenne) per recórrer en aquest darrer viatge, aquest darrer road trip, els llocs on van ser feliços. Com el llac on van passar la primera nit junts. Paisatges familiars que encara recorden, que volen fixar a la seva memòria.
Davant del llac, el primer llac.
De camí a Lake District paren a Cafe Sixty Six a Appleby. Un diner d'aspecte gairebé americà per reprendre forces i seguir cap a Bassenthwaite Lake i Crummock Water, els principals paisatges de la pel·lícula.
A la vora del primer, recorden el passat. I passen una nit. Per després continuar viatge cap a casa de la germana de Sam, una preciosa i coqueta casa de camp anglesa a Lorton, al sud de Cockermouth. Allà celebren un sopar familiar en què “hi ha una proximitat física” que encara avui pot sorprendre i es troba a faltar, diu Firth.
“La pel·lícula la rodem abans de la pandèmia, però veure-la després encara és més rellevant. Ens hem acostumat a veure'ns en aquestes pantalles [diu assenyalant el Zoom pel qual té lloc l'entrevista], però crec que tenim ganes de tocar-nos, d'ajuntar-nos”, continua.
“La pel·lícula respira aquesta proximitat física perquè ells són amants, perquè viatgen en aquesta petita i vella autocaravana, perquè tots s'abracen, aquests moments són importants per als personatges perquè ressona més el missatge final sobre la por de quedar-se sol, com diu el meu personatge”.
El perfecte diner.
PARADA FINAL
El final del viatge de Sam i Tusker és un petit cottage aïllat a prop Bassenthwaite. Una casa que es pot llogar, per cert. Després de fer una de les carreteres més complicades i boniques d'Anglaterra que connecta Buttermere i Borrowdale. És el final del viatge real i del viatge emocional. Un llit. Un piano. Una cuina. Les estrelles.
I les estrelles. Fi.