Cambridge i la seva universitat no es comprenen l'una sense l'altra
El camp anglès és el jardí més gran del món. Per salvatge que pugui arribar a semblar-nos, cap bosquet, arbre, hort i camp no es troba allà per caprici natural. El paisatge pretén ser salvatge, encara que en el fons s'enorgulleix de mostrar-se tan campestre com urbanita, tan rude com endreçat davant els qui l'entreveuen.
Un riu estret de nom Cam dibuixa els meandres a través de camps on pasturen les vaques. I després del riu, creuant un pont que reuneix a les seves arcades un passat i present immemorials, s'alça la ciutat-universitat, un campus amb forma de poble que atrau les ments del món des de temps immemorial: Cambridge.
El cèlebre Pont dels Sospirs
Un passeig per Cambridge ha de començar-se al Jesus Green, un bonic parc d'estil anglès les praderies dels quals acullen, quan el sol acompanya, pícnics, partits de criquet i reunions d'estudiants que desitgen estirar les cames després de les esgotadores classes. Al nord del Jesus Green, corre un camí de vianants que permet observar una gran resclosa, al costat de la qual descansa una desena de vaixells allargats on encara hi viuen famílies.
El riu Cam va portar la vida a Cambridge a través del pont que podrem entreveure si abandonem Jesus Green en direcció a Bridge St, allà on va començar el nucli primigeni de la ciutat.
Els romans van construir aquell pont per unir Londres amb York, i sobre el cim d'un turó van edificar un fort al costat del qual es va amuntegar la població. Des de llavors, el pont sobre el Cam va tenir una significativa importància com a nus de comunicacions, sense anar més enllà del paper de mer enclavament comercial. Fins que, al començament del segle XIII, un grup d'estudiants expulsats de la Universitat d'Oxford va posar els seus ulls a les terres que banyava el riu Cam: acabava de néixer una universitat, i una rivalitat aferrissada.
Davant les ruïnes del castell de Cambridge, ia poca distància a peu del pont del qual pren nom la ciutat, es troba un dels seus college més prestigiosos: el Saint John's. La reputació dels seus estudiants és tan elevada que són els únics a qui, encara avui dia, se'ls permet menjar i caçar cignes blancs, propietat de la família reial.
El Saint John's és un dels colleges més prestigiosos de Cambridge
Tot i una grandària privilegiada, les aus neden tranquil·les a les aigües del Cam, que envolta el Saint John’s College passant per sota del cèlebre Pont dels Sospirs. Qualsevol similitud amb el seu germà venecià és encertada, encara que l'anglès és posterior a l'italià i envoltat d'una història molt menys dramàtica. Els presos que recorrien el Pont dels Sospirs de Venècia ploraven perquè el Dogo acabava de sentenciar-los a mort; els estudiants del Saint John's College que tornaven a les habitacions vessaven les llàgrimes per suspendre exàmens.
Recórrer el curs del riu Cam en un pot és una activitat molt popular entre turistes i locals, creant-se veritables embussos a la temporada alta. És una excel·lent manera d'apreciar la intimitat dels colleges, doncs els jardins i patis del darrere que es poden entreveure des del riu foren durant segles espais privats on només passejaven els membres de cada col·legi.
Al costat del Saint John's es troba el Trinity College, enverinats rivals, pels patis dels quals va passejar Isaac Newton devorant-se el cap amb teories que canviarien el nostre món. L'arquitectura dels colleges, la mateixa que ha inspirat milers de campus a tot el món, és una lloa a la quietud necessària per a l'estudi, un esforç dels arquitectes gòtics, barrocs i victorians que durant segles van planificar les seves creacions mantenint un pulcre respecte per l'arquitectura del passat.
La capella del King's College és una de les mostres més belles del gòtic tardà anglès
Un cop superem el Clare Bridge, pertanyent a l'afamat Clare College, apareix davant nostre un edifici de façana lleugera i espigada, les agulles del qual desitgen tocar el cel que il·lumina els seus vitralls. És la capella del King's College, una de les mostres més belles del gòtic tardà anglès, les agulles del qual intenten assolir el sol que tant escasseja a les illes.
Els colleges es van encarregar d'alimentar el seu propi estatus amb obres dignes de la seva riquesa, actuant com a comtes i senyors, els mateixos que dormien a les seves habitacions durant els anys que duraven els seus estudis. Avui dia, milers d'estudiants, nacionals i estrangers, continuen abarrotant una de les cinc millors universitats del món.
La fama de Cambridge és la de la Universitat. Noms com Isaac Newton, Charles Darwin o Stephen Hawking han portat l?entitat a ocupar una posició indiscutible entre els centres del saber mundial, funcionant com un engranatge perfecte que avui factura milers de milions d?euros.
Tot a Cambridge gira al voltant de la Universitat, doncs els seus habitants s'hi troben lligada directament o indirectament a través dels seus familiars, estudis o llocs de treball. La cultura és tanta que resulta aclaparadora, doncs cada college posseeix importants col·leccions d'art, botànica i zoologia, a més de les exposicions i conferències que durant tot l'any amenitzen la vida universitària.
Recórrer el curs del riu Cam en un pot és una activitat molt popular entre turistes i locals
A Cambridge, igual que en altres ciutats universitàries com Santiago de Compostel·la o Salamanca, es troba per una banda l'enlluernament de les togues i la serietat dels catedràtics i, de l'altra, la vida quotidiana d?uns estudiants que aprofiten el final dels exàmens o les hores entre classes per divertir-se.
Hi ha centenars de pubs a Cambridge on testifiquen haver servit pintes a Churchill, Darwin, Eisenhower o Eric Clapton, però entre tots ells, el més cèlebre és l'Eagle, les pedres del qual es remunten a l'any 1600. Els canyers de l'Eagle han servit cervesa als descobridors de l'estructura de l'ADN, quan un dia d'hivern del 1953, Francis Crick va interrompre el dinar dels seus mestres per anunciar una troballa que canviaria la medicina. Allí es reunien també els membres de la banda de rock Pink Floyd, estudiants d'art a les múltiples escoles que creixen a l'ombra de la Universitat i que van acollir, com fan avui dia, bona part de la contracultura britànica.
Seguint una de les cançons de Pink Floyd, és recomanable abandonar el laberint de colleges, esglésies, parcs i pubs que Cambridge ofereix al viatger i caminar cap a els Grantchester Meadows. El camp anglès que ens va acompanyar al principi reapareix al costat del riu Cam, perdent-se en un horitzó de granges ben cuidades i camps de labor tancats per tanques.
En un d'ells, al proper poble de Grantchester, es troba una coqueta teteria: The Orchard. Com tot a Cambridge, el prat on es reparteixen fruiters i cadires va ser primer albirat per uns estudiants de la Universitat, que van preguntar a la propietària si podrien prendre el te sota l'ombra dels seus arbres. Una tradició continuada per noms com Maynard Keynes, Bertrand Russell, Wittgenstein i Alan Turing, desitjosos d'evadir-se de les seves teories, tesis i preocupacions al costat dels meandres del riu Cam, mentre els acords de Pink Floyd ens recorden que Cambridge sempre ha estat un lloc tocat per la inspiració.
Cambridge sempre ha estat un lloc tocat per la inspiració