Bordes de pastors al Pirineu Aragonès.
El pasturatge ha estat des de sempre una de les principals activitats econòmiques dels que han viscut als voltants dels Pirineus. Els prats verds i l'abundància de rierols són un entorn ideal per a la cria de bestiar en extensiu. No obstant això, les neus i els freds hiverns van fer necessari habilitar algun tipus de refugi per als animals en certes èpoques de l'any.
Pren el nom de 'broda' la construcció que s'utilitzava per protegir el bestiar i emmagatzemar farratge per a l'hivern així com la finca limítrofa a la mateixa. Així es diu habitualment a les zones muntanyoses pirinenques del País Basc, Navarra, Aragó, Andorra i també de Catalunya. La majoria d'elles estan separades dels nuclis habitats, trobant-se aïllades a valls i muntanyes. I en això rau gran part del seu encant.
Les bordes eren edificacions rústiques, construïdes en pedra amb la teulada de planxes de negra pissarra. Solien tenir dues plantes: a la baixa hi havia els animals: ovelles i vaques principalment ia la planta superior, aixecada sobre sòls de fusta, s'emmagatzemaven els farratges per a l'hivern.
A aquestes bordes se solia arribar caminant, per la qual cosa algunes no tenen connexió amb camins transitables. Moltes han estat abandonades per aquest motiu, d'altres, en canvi, s'han reconvertit en atractius allotjaments per a senderistes, càmpings familiars o restaurants. Aquesta vegada parlarem d'aquest darrer tipus de reconversió feliç, que ens acosta a la gastronomia pastoril i posa en valor l'esforç de tants pastors pirinencs per construir-les.
Ovelles pasturant al costat de la Penya Oroel.
QUÈ ES MENJA EN UNA BRODA DEL PIRINEU OSCENS?
En general a gairebé totes elles existeix un menú aragonès de preu tancat que es compon de molles de pastor, ternasco (costelles de xai) a la brasa o chuletón de vaca. Les postres poden ser mató o préssec amb vi, per exemple. Hem vist en alguna pissarra de suggeriments també “l'olla muntanyesa”, un contundent guisat de llonganissa, botifarra, pollastre i adobats.
Les amanides solen ser clàssiques i il·lustrades, les patates fregides que acompanyen les carns probablement casolanes i, si hi ha opció de peix, el bacallà és el més freqüent. Guisats de caça i els bolets propis de la temporada en què els visitem sol ser una altra constant als seus menús.
Citem algunes d'aquestes bordes on menjar en plena natura amb els Pirineus de fons. Una invitació a respirar aire pur, passejar per l'entorn i gaudir de cuina regional clàssica aragonesa.
Borda Bisaltico, a Osca.
BORDA ARRACONA
Amb més de quaranta anys d?història és la pionera entre les bordes reconvertides en restaurants a la seva zona. Tant el xai com el chuletón de vaca s'asturen directament sobre brases de llenya. Altres plats molt sol·licitats són les manetes de porc i el guisat de boliches (llegums). Les postres estrella són el mató i quallada casolanes que els proveeixen en una borda propera.
La borda Arracona, encara que es troba a diversos quilòmetres del nucli urbà, pertany a Ansó, reconegut com un dels Pobles més bonics d'Espanya. **
VORA XICHIN
A la mateixa carretera de Zuriza trobem aquesta preciosa borda que compta amb una terrassa esquitxada de grans arbres on menjar estupendament a l'estiu. El menú és senzill però potent, a les tradicionals molles se sumen la sopa casolana amb fideus, el conill a la brasa i un guisat de xai conegut com a “carn a la pastora”. També pertany a Ansó, un poble amb una rica tradició etnogràfica (974 37 02 40).
Terrassa a Borda Arracona.
BORDA BISALTIC
En ple parc de les Valls Occidentals, a nou quilòmetres d'Echo (Osca), direcció a la Selva d'Oza, trobem aquesta borda que a més d'oferir diferents tipus d'allotjament (càmping, alberg i apartaments) compta amb un restaurant molt ampli i recomanable.
Migues tradicionals xeses (de la vall de Fet), potatges i aposta pels productes de proximitat són les bases de la seva oferta. El seu menú bordaler, que se serveix a taula completa, inclou també el bacallà a l'ajoarriero.
BORDÀ DE PASTORS
Aquesta borda, situada molt a prop de Sabiñánigo, forma part d'una pardina, que és el nom amb què es coneixen l'agrupació de dues o més cases habitades per diferents famílies ramaderes. Concretament la Pardina d'Ayés.
Fa uns anys es va reconvertir en un petit museu de l'activitat pastoril, restaurant i diversos allotjaments rurals. Sovint organitzen plans familiars que inclouen visites al museu i degustació de costelles de Ternasco d'Aragó, el xai típic d'aquesta comunitat, acabat de rostir a les brases.
A la rehabilitació de la borda s'han respectat els materials de la construcció original i s'han conservat elements i mobiliari típics de les famílies de pastors que la van habitar al seu dia.
A Borda de Pastores s'han respectat l'estructura i els materials originals de construcció.
BORDA JUAN RAMÓN
A la Vall d'Aisa localitzem aquesta borda-restaurant adossada a un càmping. La panoràmica que ofereix l'edificació és digna de postal, ja que es troba als peus del massís de l'Aspe, el bec del qual arriba als 2.654 metres sobre el nivell del mar. Entre boscos frondosos i rierols es poden degustar els plats típics del Pirineu: entre les especialitats d'aquesta borda, destacarem la vedella, de gran tradició en aquesta vall i els boliches (mongetes petites).
BORDA CHACA
Als peus de la Muntanya Oroel, a pocs quilòmetres de Jaca, se situa aquest restaurant que aprofita les instal·lacions d'una antiga borda. Una àmplia terrassa permet gaudir de la natura que envolta el poblet d'Ulle (36 habitants).
A la Borda Chaca el comensal té fins a tres opcions, el menú de la casa, el típic de sidreria i el menú aragonès. En aquest cas, les molles de pastor porten bolets: usons o gossets (Calocybe Gambosa). I per postres suggereixen prendre un préssec amb vi ranci.
En temporada, demana bolets.