València is on fire (més que mai)
Tot el que signifiquen Les Falles es pot resumir a la mascletà . Dos-cents quaranta quilos de pólvora esclaten en poc més de cinc minuts. La coreografia del caos, de la vida i mort; el soroll, la fúria, la por (hi ha moments de pura por) , la passió i la celebració de lexistència més atàvica que jo he presenciat.
Dinou terratrèmols —des del dia 1 de març—, dinou estrèpits que fan esclatar el cap (i el cor) i ens recorden la bellesa de l'anarquia ; com hagués gaudit Marinetti (fundador del futurisme) la mascletà : “Volem cantar l'amor al perill, l'hàbit de l'energia i la temeritat”. Les falles són també moltes altres coses. flors, artesania, colors i entusiasme ; però essencialment l'olor de la pólvora, rampell, foc i renaixement.
I, és clar, gastronomia. Menjar i beure , compartir i gaudir de tota la meravellosa oferta culinària que vibra en aquesta ciutat en flames...
València is on fire (més que mai)
PAELLA
Corren bons temps per a la paella. Què per què? En primer lloc, perquè és el millor plat del món (xitó a aquest punt) ; en segon lloc, perquè cada cop més restaurants del Cap i Casal elaboren arrossos en condicions (pot semblar contradictori, però fa no tant no era això tan comú) i finalment, perquè gràcies a la iniciativa de La Fallera tindrem la paella com a emoji a tots els smartphones del món, situant-la a l'alçada del nigiri, el tac o la pizza —i el monet amb els braços enlaire. Meravelloses paelles a València a Casa Carmela (a la platja de la Malvarrosa), al fantàstic El Gran Blau (davant l'antic Mestalla) ia Casa Roberto, ple centre.
Bé de llimona I A FOC LENT
BUNYOLS
Xurros i bunyols , alerta! Els carrers valencians s'atibren de llocs als carrers. nosaltres inventem el street food! — i això és meravellós perquè no hi ha millor remei per a una ressaca esgarrifosa (ia Falles en tindràs unes quantes…) que un bon grapat de bunyols greixosos , però és clar: trobar una xurreria decent és com buscar una agulla en un paller. Les nostres preferides? Els imprescindibles bunyols de carbassa de la orxateria Fabián (sagrats, abans d'anar a agafar lloc a la mascletà) , també els xurros i la xocolata d'Horxateria El Collado o, per què no, l'Orxateria del Mercat Central .
Buñyols, el perfecte street food va néixer aquí (o això volem creure)
L'ESMORZARET
En veritat us dic que, gairebé tan important com la paella, és L´Esmorzaret per a l'imaginari gastronòmic valencià. El ritual de L´Esmorzaret és sagrat; ni brunch ni cupcakes —el nostre entrepà a mig matí (amb cacauets del collaret, tomàquet de l'horta, olives, calamars o braves) ha fet més per la civilització mediterrània que cap congrés dels diputats. Quina bocata triar? El purista extrem et diria que un petit o una brascada , però jo què sé: llibertat. Els meus temples de L´Esmorazet són La Pascuala (aquesta carn de cavall…) , Central Bar o la majestuosa truita de patata de Benito Bazán al Bar Alhambra . De debò: no esmorzaret no party.
No esmorzaret no party
BOCATA PORC PEQUÍN
Una de les coses boniques que tenen Las Fallas és el seu caràcter absolutament internacional; la seva vocació oberta (això no és la Fira d'Abril) i cosmopolita . Hi ha fallers, sí, però també visitants de tot el planeta prenen els carrers sense prejudicis (i poques ganes de problemes) sota una única bandera: el plaer . També els nostres restaurants han agafat el testimoni del caràcter multicultural: ara mateix València —en part gràcies a aquests dos titans anomenats Quique Dacosta i Ricard Camarena— és una ciutat on pots menjar tacs, nigiris, enchilades, ceviches, causa llenya, curri, dim sums o Pad Thai. I la millor icona d'aquest moment no pot ser altra que l'entrepà porc pequí de Canalla Bistró; droga dura.
Camarena i Dacosta like a painting
AIGUA DE VALÈNCIA
Us explicaré un secret: a València no es beu aigua de València . Potser és culpa d'aquelles angúnies de la joventut (així, quan bevíem gairebé qualsevol cosa), però la qüestió és que la famosa “aigua de València” és un combinat. cava, suc de taronja, vodka i ginebra, aquí és res — reservat per a forasters i turistes. No obstant això, continua sent un còctel que, elaborat amb gust, alegra l'ànim i disposa per a l'esgarrifament més faller (a més, se serveix en gerra, perfecte per compartir); el clàssic imprescindible és el del Cafè de les Hores.
A València no es beu aigua de València però...
BRAVES
Sol? Braves Falles? Braves Terracita? Braves Felicitat? Braves . Queda clara la meva postura, no?; i és que més que l'orxata, la paella, les taronges o els bunyols… el plat més rotundament faller són les braves: picant, informal i saborós . Una brava ben salsejada a la forquilla i una copa de vi a la mà: plaer total. Nirvana faller. Afortunadament a València no són pocs els restaurants que broden aquest plat patrimoni de la humanitat (no ho és?). A mi em llepen les del Bar Ricardo , Askua , Come i Calla (d'Alexandre Platero, a Campanar) , Rausell i Casa Jomi .
Braves com a forma de vida
ORXATA
** Daniel és el temple i no seré jo qui vingui a dir el contrari.** L'Orxateria Daniel s'ubica a (de debò) l´avinguda de l´Orchata, Alboraya . Des del 1960 porta la família Tortajada fent pàtria noia de la xufa, la bona notícia? que des de fa no tant també podeu fartar-vos de horcahta i fartons al seu local del Mercat de Colom (un de llocs imprescindibles que no podeu no visitar) on també podeu gaudir de La casa de l'orxata. Més orxata a la capital del Túria? Doncs clar: la (mítica) xocolateria Santa Catalina, o, per què no, una davant del mar a Horchatería Toni.
Orxata (o, més aviat, orxata)
NIGIRI
Vull acabar (sí) amb un nigiri . Ferràn Adrià diu que “En dues generacions, el sushi serà tan espanyol com la croqueta”; i sabeu què? Estic dacord. És una de les coses meravelloses que té això de la gastronomia: que muta i evoluciona . Que va d'arrels (i de passat) però també de canvis i de futur. I és que la cuina japonesa —i propostes com Nozomi, Komori, Tastem o Momiji; han convertit el nigiri en un mos tan “nostre” com les braves.
Ens veiem als carrers.
Seguir a @resimporta
Nigiri (o les noves 'bravas')
* Potser també t'interessi... - 48 hores a València - La cuina futurista de Marinetti i el conte de la cuina d'avantguarda - En defensa de l'entrepà - Com lligar amb un valencià - Els pobles més bonics de la Comunitat Valenciana - Mercats per menjar-se'ls: el Mercat Central de València - Barris que sí: Russafa a València - València gastronòmica: una ciutat en flames - Raons per descobrir València - Restaurants sense estrella a València - Melopees: un recorregut sentimental per aquelles gorges de bar - Mapa del street food castís - L'enigma de Ricard Camarena - Dinou coses que no saps de Quique Dacosta