Estrelles Michelin 2020: Andalusia i Cantàbria brillen en una Gala Michelin on hi va haver poca brillantor
David Moralejo i Jesús Terrés (director i cronista gastronòmic de Condé Nast Traveler) xerren sobre allò diví, allò humà i allò comestible en el context de les noves Estrelles a la Gala Michelin 2020 , celebrada a Sevilla.
Terrès: El Museu Nacional del Prado fa 200 anys, s'ha muntat un pollastre bo amb els ERO i Karina Sainz acaba de publicar els seus Cròniques barbitúriques a Cercle de Guix . Rosalía l'ha embolicat grossa als Grammy Llatins (això gairebé ja no és notícia) , hem flipat amb el testament de Franco i llegeixo esglaiat que José Luis Perales es retira (ni mitja broma vull amb l'autor de 'Per què te'n vas') . També hem celebrat les noves estrelles Michelin que ha atorgat la Guia Michelin Espanya i Portugal 2020 a Sevilla. A Sevilla havia de ser.
Treguem-li brillantor... no?
Moralejo : Amic Jesús, permet-me que em coli a la teva crònica per redundar que sí, que Perales se'n va -“i se'n va anar”, això és- i que efectivament, a Sevilla havia de ser, però sota una immensa pluja, aquí sempre una pura meravella des que aquell equip de doblatge es va passar de frenada quan My Fair Lady.
Bé ha vingut tal jarreo per compensar la raquítica pluja d'estrelles que la Guia Michelin d'Espanya i Portugal ha deixat caure en la seva edició del 2020 . Res de nou sota els núvols i res que sembli afectar l'equip malgrat les crítiques: borren, després cavalquem.
Terrés : Cavalquem (cuiners i periodistes) crec, una mica perquè d'alguna cosa cal parlar però essencialment per aquella genialitat d'Oscar Wilde, “formar part de la societat és un fastigueig, però estar-ne exclòs és una tragèdia”. Que una cosa és rajar de la rouge (jo ho faig cada dos per tres) i una altra de molt diferent negar l'evidència que quant a múscul, credibilitat i soroll només hi ha una guia , així que anem amb els premis, boss, que l'únic nou tres Estrelles va per a Cantàbria.
Moralejo : L'únic triestrellat de la nit, ** El Cenador d'Amós , a Villaverde de Pontones**, que també ens serveix per confirmar que ** Coque , Santceloni , Gaudir i Mugaritz **, etern perdedor en aquestes gales, es quedaven sense aquesta tercera tan reclamada pel fervor gastròfil. Més del mateix per a clàssics com ** Los Marinos José **, ** Estimar **, ** La Tasquita de Enfrente ** i Satxa , que segueixen sense la seva estrella però tant se val, si rebenten aforament i els seus fans estan en una altra galàxia . Menció a part mereix Lera , fix a les travesses de tots els gurus, aquest any més que mai, i absolut triomfador de la Guia Michelin 2020 sense el rotllo que comporta la jaqueta blanc-i-vermella: han tornat a no donar-la , ok, però el clam ressona davant una casa i un cuiner, Luis Alberto Lera , que si ens posem canònics mereixeria no una, sinó tres perquè, transcric literal dels manaments de la pneumàtica bíblia, ofereix “una cuina única, justifica el viatge!”.
Lera, a les travesses de tots els gurus... però no de la 'rouge'
Terrès: Si és que la culpa és nostra, que esperem que canviï qui ens ha deixat clar, des del primer dia, que no tenia cap intenció de canviar; ens n'enamorem perquè era fidel als seus valors i ara estem de morros perquè no vol ballar el txa txa txa amb nosaltres , a veure si serem una mica com la Brenda Walsh (o Valle, que ens agafa més a prop) d'aquesta party de tot al vermell.
Les crítiques cap a la Guia Michelin han sorgit sempre per culpa de la seva visió tradicional de la gastronomia i dels seus criteris, una mica ancorats en aquest fine dining de estovalles, menú degustació i maridatge perquè sí —així que ens donem cops de cap contra la paret pel menyspreu a aquestes cases però és la seva festa ia la seva festa manen ells.
Morallo: I no passa res, compte, que ja estan guies com la de Condé Nast Traveler -i disculpin el descarat escombrat cap a casa- per plantejar diferents criteris d'excel·lència . Seguim: fenomenal segona estrella a tres grans d'Andalusia que no vénen a compensar el tancament de Dani García , d'això res, ja que mereixen el galó per si mateixos i aquí que cada pal aguanti el seu mandil. Quin trio: Paco Morales ( Noor ) , Benito Gómez ( Bardal ) i Marcos Granda ( Skina ).
Merida també per a **El Poblet , a València**, i pendent tenim analitzar **Angle **, a Barcelona, sorpresa per a molts sota el segell del televisiu Jordi Cruz . La filtració de ** Gofio a Madrid ** era crònica d'una estrella anunciada i aplaudida , perquè de talent van sobrats aquests canaris pels quals molts no donaven un duro en els seus començaments. Ole.
Genial que 99 KO Sushi Bar hagi estat el detonant -el que ens agrada un brilli i una cerimònia, Michelin- perquè David Arauz s'emporta per fi l'estrella que tant anhelava i mereixia el grup Bambú. Divertit, per cert, que a la Bib Gourmand -de vegades ens diverteixen més els BG que els rutilants , ho confessem, però que no surti d'aquí- s'hagin colat Cantina Roo , La Taverna del Boig Antonelli i el mític Bolívar , tres molons de Madrid per encertar i esquivar desafortunades bombolles i obertures de moda. Aneu.
Aürt
Terrès: Aneu també a ** Tula a Xàbia**, de Borja Susilla i Clara Puig; una bonica història d'amor i gastronomia que enamora tot el passa. Molt feliç per la primera (per fi!) a Begoña Rodrigo , la confirmació del talent d'Álvaro Salazar al VOR by Park Hyatt Mallorca i Artur Martínez a Aürt (Barcelona) ; de rebut la de Mantua a Jerez i aquest Bib Gourmand que sembla una broma de la Guia per al ** Baret de Miquel Ruiz ** a Dénia, 'el cuiner que va passar de les estrelles' i també la taula amb més llista d'espera d'Espanya. La vida és molt rara.
Morallo: Dit això, i després del va aplaudir Portugal per aquestes cinc noves estrelles , amb el biestrellat Casa de Chà da Boa Nova al capdavant, Jesús, tanca tu, que m'emboco i ara toca brindar molt i fort amb Amaya Arzuaga per l'estrella del seu Taller, capitanejat per Víctor Gutiérrez. I és que on va Amaya triomfa, ja sigui Milà, París o la Ribera del Duero. Reinventar-se o nanay. Assumpte que la Guia Michelin no hauria de fer fora en sac trencat, almenys en aquesta Península tan ibèrica, carpetovetònica, guerrera i conscient que hi ha moltes estovalles dignes de sortir de la rotonda al proper revolt . I molts altres... que no tant.
Terrès: Jo no tanco. Que tanquin les estrelles.
TRES ESTRELLES
- El pèrgola d'Amós (Villaverde de Pontones, Cantàbria)
DUES ESTRELLES
- Noor , Còrdova
-Bardal, Ronda
- Skina , Marbella
- El Poblet , València
- Angle , Barcelona
Noor, som el que mengem
UNA ESTRELLA
- L'Aquarela , Arguineguín (Gran Canària)
-Aürt, Barcelona
- Cinc Sentits , Barcelona
-Ona Martín Berasategui, Bilbao
- Voro , Canyamel (Mallorca)
- Magoga , Cartagena (Múrcia)
- La Biblioteca (Irunya, Pamplona)
-Dama Juana, Jaén
- Mantua , Jerez de la Frontera
La Biblioteca, Iruña
- 99 KO Sushi Bar , Madrid
- Gofio by Cícero Canary , Madrid
- Els Guayres , Mogan (Gran Canària)
- Taller , Quintanilla d'Onésimo (Castella i Lleó)
- Es Tragón , Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
- Delirant , Salou
- Iván Cerdeño , Toledo
- Retama , Torrenova (Castella-la Manxa)
- La Salita , València
- Tula , Xàbia