L?investigador Michel André, director del LAB de la Universitat Politècnica de Catalunya
Michel André era a l'Antàrtida quan el món es va confinar. Es trobava recollint dades per fer el primer fitxer acústic de la biodiversitat de l'oceà Antàrtic i mesurar l'impacte de la contaminació acústica associada als creuers per poder proposar solucions, però com tantes altres expedicions científiques es va haver d'interrompre.
Els creuers són la única activitat industrial permesa en una regió on “encara que la regulació internacional és molt estricta quant a l'ús de la terra i el nombre de persones que poden desembarcar, no contempla el soroll”, ens explica el biòleg marí, per a qui els registres acústics que pot obtenir a l'Antàrtida són importantíssims per utilitzar-los com a referència i veure'n l'evolució futura. “Amb les dades analitzem, la idea és proposar-li a la Associació Internacional d'Operadors Turístics a l'Antàrtida (IAATO) una sèrie de mesures que permetin que, d'aquí a alguns anys, encara que hi hagi menys gel, l'ecosistema no es vegi tan afectat”, indica el biòleg marí, a qui el continent gelat li va produir sentiments oposats. “Espanta la velocitat a què desapareix el gel. Tens la sensació que seràs l'últim a veure l'Antàrtida tal com la coneixem”.
André, que és director d'un dels centres capdavanters pel que fa a l'estudi acústic de la biodiversitat, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'impulsor d'iniciatives tan interessants com LIDO (Listening to the Deep Ocean Environment) , va ser un dels primers científics a fer-nos veure que els nostres sorolls tenen conseqüències a la vida al mar.
Potser recordeu que fa unes setmanes vam parlar amb ell per informar-nos sobre l'efecte del nostre confinament als nivells de contaminació acústica del mar. D'aquella llarga conversa volem destacar avui, Dia Internacional dels Oceans, algunes de les seves reflexions i les solucions que aporten els estudis sobre la contaminació acústica, ja que la tecnologia acústica desenvolupada pel laboratori d'André destaca ara mateix com una eina especialment valuosa per detectar desequilibris i amenaces per a la biodiversitat i, per tant, per a la nostra salut.
La contaminació acústica del mar és invisible i inaudible per als éssers humans. "Fins que no vam tenir la tecnologia per sentir com un dofí no vam reparar en la seva existència. L'hem descobert tard, però és tan antiga com els altres tipus de contaminació. En 15 anys hem recollit dades que revelen que el que hem fet a l'últim mig segle té conseqüències. I ara és responsabilitat de tots –indústries, científics, ONGs, administracions, societat– reduir el nostre impacte en els oceans”, ens explica l'André.
La bona notícia és que si s'apaga el soroll la contaminació desapareix: “A diferència d'altres fonts de contaminació, quan el soroll s'apaga desapareixen també els seus efectes, cosa que no passa, per exemple, amb el plàstic, les conseqüències del qual les heretaran les generacions següents”. I això vol dir que podem prendre mesures per reduir tots aquests sorolls innecessaris.
AMORTIGUAR EL SOROLL, BAIXAR EL VOLUM
Als vaixells sempre s'han invertit esforços perquè als passatgers no els molesti del soroll de la sala de màquines, però mai no s'havia tingut en compte que estem abocant aquest soroll al fons del mar i, per tant, no hem aïllat els cascos. Als vaixells antics resoldre el problema és més complicat, ja que caldria especejar-los per introduir les millores, però als vaixells nous les solucions són tan senzilles com variades. “Aïllar les sales de màquines, evitar l'ús de tacs d'acer, utilitzar altres materials que no transmetin el so…”, enumera el bioacústic i simplifica el repte: “Es tracta de separar les fonts associades a la contaminació humana que no aporten cap benefici a aquesta activitat i cercar solucions alternatives”. O, dit altrament, un vaixell sorollós no és millor que un de silenciós, ni clavar un cargol emetent soroll fa que el cargol funcioni millor.
Per exemple, s'està treballant al disseny d'hèlixs més silencioses. “A certa velocitat, la rotació de les hèlixs produeix el que es coneix com efecte de cavitació, que és la generació de micro bombolles que, en explotar (en realitat, en implosionar), fan molt de soroll. Així que ja s'estan construint hèlixs que no caviten”.
I per alleujar el soroll generat en la construcció de parcs eòlics submarins s'estan provant mètodes com “col·locar cortines de bombolles d'aire al voltant dels pilars que, per la capacitat física del so, produeixen un efecte mirall que esmorteeix el soroll, o utilitzar membranes que ho absorbeixin”, ens explica André.
Més complicació presenten les fonts acústiques que s'introdueixen de manera voluntària al medi per extreure'n alguna informació, com ara els sonars militars, les sondes de les plataformes petrolíferes per buscar i extracció petroli o les dels vaixells d'esbarjo per localitzar el fons marí… “Fins que no trobem tecnologies alternatives que permetin a aquestes indústries obtenir els mateixos resultats no els podem demanar que parin la seva activitat. El que sí que podem és exigir que prenguin les màximes mesures per detectar les espècies que poguessin patir l'impacte acústic generades per les seves operacions i aturar-les durant el temps que els animals necessitin per allunyar-se prou”, proposa André, el treball del qual consisteix no només a aportar estudis científics sinó també solucions.
Tot i l'increment de les iniciatives per esmorteir el soroll marí, construir vaixells més silenciosos i respectuosos amb la fauna marina és ara per ara una decisió voluntària. “De moment** no hi ha cap normativa ni directiva que obligui els vaixells, siguin del tipus que siguin, a reduir el soroll** que introdueix dins l'aigua, encara que sí per controlar el soroll dins del vaixell”, ens informa André .
ALARMES PER GUANYAR TEMPS
Amb la mateixa metodologia i el protocol d'anàlisi a temps real de fonts acústiques que utilitzen a l'oceà, Michel André i el seu equip treballen des de fa uns anys a l'Amazones on duen a terme un projecte realment ambiciós: fer el registre de tota la biodiversitat de l'Amazones. “Desconeixem la vida que hi ha per sota de la canopea dels arbres. Podem saber el nombre exacte d'arbres que es talen o cremen per les imatges per satèl·lits o pels drones, però no tenim ni idea de la vida que hi ha sota la coberta vegetal”, reconeix el científic i recorda quan, ara fa set anys, van anar a la reserva de Mamirauà, a l'estat brasiler d'Amazones, on el creixement del riu inunda la terra durant sis mesos a l'any, per estudiar els bots (els dofins rosat) i els efectes de la sobrepesca i lactivitat humana. “Un cop allà, els investigadors de l'Institut Mamiraua ens van confirmar el que ja sabíem: la selva amazònica és tan impenetrable els resultava impossible la recol·lecció de dades fiables i es veien obligats a treballar amb els valors parcials recollits als primers metres. Així que vam posar fil a l'agulla i vam començar a treure els sensors de l'aigua per ficar-los a la selva”.
L'aplicació de mesuraments bioacústics , que es propaguen més lluny que qualsevol imatge i que no requereixen de condicions lumíniques ni meteorològiques concretes, va resultar tot un èxit i des del 2016, amb el suport financer de la nord-americana Gordon & Betty Moore Foundation, estan estenent la xarxa de sensors per tota la selva amazònica. I quan diem tota, és tota. “Aquesta xarxa, que ja està activa a la reserva des del 2018, ens està permetent construir els índexs ecoacústics, que són els que ens indicaran l'estat de conservació de cada àrea i assenyalar els canvis davant de les pressions externes. Al final del projecte, previst per al 2025, haurem instal·lat un miler de sensors, cobrint la totalitat de l'Amazones, i podrem tenir, per primer cop, un registre complet d'aquesta biodiversitat i el seu estat de conservació”, resumeix en biòleg. L'objectiu final és, com en tots els altres projectes, localitzar i alertar sobre les amenaces que pesen sobre la vida i oferir alternatives i solucions per poder prevenir abans d'haver de guarir.