Carta d'amor a Eivissa:
De vegades, fem servir la paraula 'paradís' massa a la lleugera, quan, en realitat, hauria d'estar reservada a llocs com aquest.
Llocs banyats per aigües on el turquesa i la maragda es fonen en una dansa hipnòtica de la qual és impossible escapar-se; on pots ser qui vulguis, i ballar fins que les cames et flaquegin, i somiar allò que et demani l'ànima.
L´illa dels somnis, de la llibertat, de l´esperança. El moviment hippie la va convertir en la terra promesa, a aquest paradís on l'excepció era la regla i la felicitat sortia a trobar-te a cada racó, a cada clarejar, a cada capbussó. Que n'és de difícil escriure una carta d'amor a Eivissa amb el soroll del trànsit de fons!
No hi ha dia que el vostre aeroport no rebi algú amb una maleta carregada d'anhels i acomiada a molts altres guardant en un lloc segur les seves promeses.
I la nostra única promesa va ser tornar: tornar a llençar el rellotge i les preocupacions per la finestreta del cotxe i esprémer fins a l'última gota del verb gaudir; tornar a aquest clarejar en què per un instant, sentim que les onades del Mediterrani ens pertanyien. TORNAR A EIVISSA.
Dalt Vila.
AMOR A PRIMERA VISTA
Sense ni tan sols posar un peu, des de la finestreta, sorgeix l'amor a primera vista: l'encanteri des Vedrá rebent-nos un any més mentre l'avió va perdent altura.
Un fletxat que ens arrenca un somriure i ens fa sentir com la primera vegada que aterrem a l'illa bonica.
I en enfilar la carretera, les tanques publicitàries amb David Guetta, Armin van Buuren, Dimitri Vegas & Like Mike ens semblen com el millor cartell de benvinguda –¿en quina altra part del món et surt a saludar un grapat de formigues gegants coronat pel raïm de cireres més famós del món?–.
Però encara hi ha algú més que espera pacient la nostra arribada. Coronant Dalt Vila, el Castell d'Eivissa s'aixeca imponent, sabent que és el protagonista absolut d'una de les postals més emblemàtiques de l'illa.
Al capdavall, l'amor és una fotografia gravada a foc al més profund del cor. Un record pel qual no passen els anys, però pel qual passaries descalç sobre les flames les vegades que calguessin.
Eivissa: el fletxat etern.
LA MAR
"Ell sempre pensava en el mar com la mar, que és com li diu la gent que la vol". 'El vell i el mar', Ernest Hemingway.
La gent que estima el mar amb totes les forces sap que Eivissa és un cobejat tresor de platges i cales la bellesa de les quals només és comparable amb les meravelles que allotgen al seu fons.
Una bellesa repartida a borbollons de llarg a llarg del territori pitiós: des de la suau sorra daurada de la platja d'Aigües Blanques a l'encant místic de Cala d'Hort cap al tard.
Cada punt cardinal de la costa acull grans conegudes i petits secrets amagats després dels pins , d'aquells que només es troben caminant (que no conduint) una mica més enllà.
Al nord, on no arriba el ressò de les taules de barreges i la tranquil·litat regna sobre totes les coses, el ritme el marquen el cant de les cigales i els tambors de Benirràs.
Aquí, les corbes de la carretera van anticipant retalls d'un paisatge que sembla un miratge, però res més lluny de la realitat.
La cala Sant Vicent des del penya-segat.
Les muntanyes protegeixen la Cala de Sant Vicenç –més coneguda pels vilatans com Sa Cala–, geloses d'haver de compartir les vistes a Tago Mago.
Una ruta per aquests paisatges salvatges impossibles de domar fa que aviat t'adonis que a Eivissa és millor viatjar al seient del copilot, per poder mirar per la finestreta i perdre't en la seva bellesa, sentint el vent a la cara mentre sona Born to run de Bruce Springsteen.
Si sou d'aquells que sempre van una mica més enllà, no us importarà serpentejar fins arribar a l'últim revolt del camí, la badia de Portinatx, on s'amaga un dels nostres racons preferits de l'illa: Els Enamorats.
Però continuem serpentejant i capbussem-nos a cala Xarraca, xipollegem a cala Salada, passem a saludar la seva germana petita, cala Saladeta i emprenguem el camí cap a Punta Galera –el clar exemple que les carreteres més difícils porten als llocs més bonics–.
Els Enamorats, la vida bohèmia a Portinatx.
Anem cap a l'oest de l'illa balear i despistem les agulles del rellotge a cala Conta –platges de Comte per a aquells a qui els agrada trucar a les coses pel seu nom–, amb el seu hipnòtic horitzó esquitxat d'illots. Que sí, que és una de les platges més concorregudes, però alguna vegada has vist la Mona Lisa sense una multitud al seu voltant?
Si cal parlar de vistes, no podem passar per alt Cala d'Hort i la màgia que irradia Es Vedrá mentre el sol s'amaga darrere seu, emportant-se amb ell totes les respostes als misteris i llegendes que envolten aquest illot.
I encara que el sol es pon per l'oest i moltes vegades el truc per allunyar-se del soroll mundanal sigui mirar al nord, el sud-est d'Eivissa acollirà molts dels nostres fletxades, començant per la cala de Sol d'en Serra, on ens menjarem la vida –i el peix del dia– a Amant , ancorat sobre un penya-segat les vistes del qual seran el refugi al qual acudir mentalment la resta de l'any.
Següents parades? Cala Llonga, S'Argamassa, cala Martina, cala Nova, cala Mastella i la cirereta del pastís, Cala Boix.
Les platges de Comte guarden cales nudistes, restaurants deliciosos i... un dels millors capvespres de l'illa.
DE POBLE AL POBLE
No hi ha mar que per bé no vingui, però l'interior d'Eivissa bé mereix que hi dediquem bona part de la nostra atenció.
Si algun dia desapareixem, segurament donin amb nosaltres a la plaça d'algun poble eivissenc, intentant passar desapercebuts entre els vilatans i els turistes, i bevent a petits glops un cafè caleta.
Abans d'arribar a Santa Gertrudis, unes simpàtiques vaques de colors ens saluden des de la copa dels arbres.
Ningú sap com van arribar-hi però aquesta estampa inconfusible és l'entrada a l'univers surrealista i addictiu de Sluiz, els objectes i peces de disseny dels quals faran que et planteges seriosament tornar a la Península amb vaixell per poder emportar-te unes quantes meravelles decoratives a casa.
Sluiz: el País de les Meravelles.
A Santa Gertrudis de Fruitera, la vida passa al ritme del campanar de la seva bonica església, amb les seves inconfusibles franges grogues sobre calç blanca. Aquí el cafè ha d'anar acompanyat d'una torrada de pernil amb tomàquet al bar Costa.
Guiats per les campanes, pujarem a l'església del Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, passejarem per Santa Agnès de Corona i ens abocarem als penya-segats des Cubells.
De camí a Sant Carles de Peralta, pararem a Les Dàlies i, plens d´esperit hippy i bones vibracions, culminarem la tarda brindant amb un licor d'herbes eivissenques al bar Anita.
Santa Gertrudis, la parada ineludible al?interior d?Eivissa.
DE PLAT EN PLAT
Menjar-nos Eivissa a mos, assaborir-la sense pressa, empalmar la sobretaula amb la migdiada i sopar dient adéu al sol... l'únic problema? Triar el lloc. Això sí, amb la certesa que el plaer està assegurat.
Un bullit de peix a El Bigotes, un cuinat a Ca n'Alfredo, la borrida de ratjada de Sa Nansa, el sofrit pagès de Ca's Pagés, la fideuà de És Torrent , l'arròs –en totes les varietats– de El Carme... Agafa aire i sospira amb mi: AY.
Enfilats al mar –com Atzaró Beach o La Torre– o dalt d'un turó –com Casa Maca–, a Eivissa menjar és un ritual, un moment únic i una experiència en si mateixa.
L'estiu és una paella a Eivissa.
I no només de mar –encara que no seria cap impediment– viu. Agafem aire de nou i sortim amb la imatge d'una pizza fumejant a el jardí de Macau, les focaccies i el parmesà de El Colom, tot l'hort de Pau Barba a Can Domo, les tapes de David Reartes a Re.Art o les originals creacions d'Óscar Molina a La Gaia.
Per cert, el sopar amb espectacle torna aquest estiu de la mà d´un dels veterans del port d´Eivissa, Embolic, que tornarà a obrir les portes el 10 de juliol.
Ah, i encara que aquest estiu també es mantingui tancat, sempre tindrem a Heart i el seu impressionant espectacle en un forat del nostre cor, esperant que torni a treure el cadenat.
La Paloma Eivissa, a Sant Llorenç.
ELS NOSTRES ESTIMATS HOTELS
Els hotels, aquests llocs que ens fan viure tantes i tan meravelloses experiències. A Eivissa hi ha de tot i per a tots els gustos.
Comencem per picar l'ullet a aquest nouvingut al que tantes ganes tenim, el W Hotel i sense sortir de Santa Eulàlia, continuem per un vell conegut, el Aigües dEivissa.
Pugem una mica per la costa sud i parem a donar-nos una capbussada a la piscina del M'Eivissa per després reposar forces a Etxeko, la casa de Berasategui, al Bless Hotel Eivissa.
BLESS Eivissa: hedonisme en estat pur.
Et va allò de 'veure i deixar-se veure'? Destinació Pacha, el Hard Rock Hotel i la Ushuaïa Tower seran el teu campament base.
Tot i que tampoc passarem per alt el Nobu Hotel Eivissa Bay, el Sir Joan –amb menció especial al seu restaurant, Izakaya– i el sempre impecable Eivissa Gran Hotel.
Prefereixis tranquil·litat? Tenim els allotjaments perfectes: Agroturisme Atzaró, Pure House, 7 Pins Kempinski i La Granja. Quatre refugis on desconnectar, de debò, del món.
Va atzar Agroturisme.
I DE PISTA A PISTA! (ENCARA QUE AIXÒ HAURÀ D'ESPERAR)
Eivissa no entén de solsticis i equinoccis , aquí l´estiu comença i acaba amb l´obertura i el tancament de les discoteques.
L'illa que mai no dorm, l'illa que sempre balla. Uns s'entreguen als braços de Morfeu mentre altres passegen per la platja, i aquests últims se'n van al llit quan els primers amb prou feines estan escoltant la primera cançó de la nit. I funciona.
L'estiu del 2020 serà recordat com el més dur de la història de la vida nocturna de l'illa. Però finalment, el sol, i en aquest cas també la lluna, torna a brillar amb tota la seva esplendor.
Who's gonna save the world tonight?
Ushuaïa vibra sota el sol de Platja d'en Bossa mentre milers de persones fan l'onada a Guetta ia Garrix –ai, Martin, quant havíem trobat a faltar el teu High On Life–.
Les cireres de Patxa ens reben més sucoses que mai i Amnèsia fa que perdem la noció del temps.
La cúpula de Privilege, el club més gran del món , alça les mans davant Carl Cox i Circoloco torna a DC10 –sí, volem tornar a saltar més alt si és possible, amb Seth Troxler i The Martinez Brothers–.
Who's gonna save the world tonight? Ho tenim clar: els batecs dels cors que tornin a escoltar-se per sobre de la música dels bafles.
I sents que respires per primer cop.
ESPERA'NS, EIVISSA
L'illa bonica és el lloc on la paraula gaudir cobra tot el sentit del món, on en aterrar, sents que respires per primer cop.
I quan l'avió va agafant altura de tornada la Península i Es Vedrá es fa cada cop més petita, t'adones que ho donaries TOT PER TORNAR A DESPRÉS A EIVISSA.
Eivissa sempre serà un sí.