Més enllà de la paella
En els darrers anys, la cuina valenciana ha viscut un despertar gràcies a una interessant pedrera de cuiners i joves emprenedors amb ànsia de noves propostes culinàries, però sense renunciar al sabor, ni a la qualitat.
Se sol dir que un país —o en aquest cas, una ciutat— mai no ha d'oblidar la seva història . I amb història ens referim al passat, a la tradició. Un mantra que perfectament es pot extrapolar a la gastronomia d'una regió . La Comunitat Valenciana , gran exponent de la cuina mediterrània, fa molt de temps que va trobar la seva “mitja taronja” culinària —el joc de paraules era molt fàcil, però calia dir-ho!—: l'arròs.
L'albufera valenciana, on tot neix
Des que els àrabs el van introduir al segle VIII, el Llevant s'ha convertit en el bressol del cultiu arrosser a Espanya. Paella valenciana, arròs a banda, arròs negre, paella de marisc… La llista és interminable. Tot i això, quan es té una herència tan abundant, hi ha vegades que es pot caure en el risc de no avançar i quedar-se en punt mort entre el passat i el futur. Però això no és el que ha passat a la capital del Túria, sinó tot al contrari. En els darrers anys els valencians han estat testimonis de un autèntic despertar gastronòmic.
Tarongers valencians, la metàfora del seu despertar gastronòmic
S'ha cuinat a foc lent —de llenya, és clar—, fins a donar com a resultat una oferta rica i variada , sense deixar de banda el sabor i la qualitat que el caracteritza. Peix fresc directe del Mediterrani, verdures i hortalisses directes de l’horta valenciana, saborosos embotits, salaons…
Molts són els ingredients i matèries primeres que posseeix aquesta regió, per la qual cosa no era difícil que molts veiessin una oportunitat a la riquesa d'aquesta terra. Però, qui són “els culpables” que s'amaguen després d'aquest ressorgir recent? La resposta és senzilla: una pedrera de cuiners amb molt de talent, així com joves emprenedors amb ànsia de noves propostes culinàries.
Oda a l'horta valenciana
UN LITORAL PLE D'ESTRELES
La província de València té una llista de restaurants gastronòmics que a poc a poc han aconseguit trobar el seu lloc al panorama nacional. Actualment, compten amb cinc restaurants amb estrella Michelin , que han sabut conjugar el llegat culinari de la regió, amb tocs d'avantguarda i creativitat.
Casa Manolo a Daimús, regentat per Manuel Alonso ; El Poblet de Quique Dacosta; Ricard Camarena Restaurant, dirigit per un dels millors xefs del moment; Riff amb Bernd H. Knöller al capdavant i, la recent incorporació a la llista, Sents a la localitat d'Ontinyent , amb Santiago Prieto a la cuina i Joaquín Prieto al celler. Tots ells preserven la pròpia identitat i personalitat, però també han estat capaços d'apostar per una cuina de proximitat, respectant al màxim el producte i l'essència valenciana.
Quique Dacosta
EL RENÈIXER DELS BARRIS DE TOTA LA VIDA
Com passa amb Madrid, València és una d?aquelles ciutats heterogènies que val la pena conèixer a peu. Carrerar i endinsar-se pels seus barris és una experiència enriquidora, a causa de la varietat d'estils i costums. Entre els més històrics destaca el barri del Carme , que conforma el nucli històric de la ciutat, on fàcilment es pot trobar història, art, lleure i, òbviament, gastronomia. Restaurants i tavernes on gaudir de cuina d'autor, plats mediterranis però també cuines del món i opcions sostenibles.
Paral·lelament, antics barris obrers han viscut una metamorfosi integral que els han convertit en una tendència absoluta. És el cas de Benimaclet , antic poble que va acabar formant part de València el 1972 i limítrof amb el municipi d'Alboraia. Amb un gran esperit estudiantil i cultural, està marcat per una oferta gastronòmica molt interessant i per a tots els públics.
Tot i que el cas més sonat ha estat el renéixer de Russafa , que beu principalment de barris novaiorquesos com Williamsburg o Soho . Hipster per excel·lència és l'epicentre d'una cuina cosmopolita, moderna i actualitzada. On poder trobar des dels millors brunchs de la ciutat; fins a restaurants japonesos, vegans fins a conserves i hamburgueses maridades amb cerveses artesanals locals, com és el cas de La Socarrada o Tyris , entre altres.