"Ja han començat les obres per modificar l'únic espai verge i natural que queda a la Comunitat Valenciana ", comença la petició a Change.org de Salvem La Renegà, el grup format per ciutadans i ecologistes que clama per la paralització de la construcció d'un centre interpretatiu marí a Oropesa (Castelló).
"Segons les informacions, el mateix consistirà, entre altres coses, en piscines, zones de fresa [per a tortugues] (necessiten sorra i no pedres), nous senders, tecnologia i plataformes de pas per a un centre d'interpretació el pilar del qual és servir les visites de col·legis, presumiblement emmascarat amb l'excusa de portar animals en perill d'extinció, com tortugues, des de diferents ubicacions, per curar-les, quan és probable que el que es faci és tenir-les en captivitat per exhibir-les al públic visitant. un paratge natural d'alt valor ecològic i mediambiental i molt proper a una zona protegida com és La Renegà ; amb l'objectiu de preservar la fauna i la flora ; incoherent completament", continua la petició que, fins ara, ha recollit al voltant de 22.000 signatures.
La Fundació Azul Marino, constituïda a finals de l'any passat a fi d'"impulsar la conscienciació, divulgació i preservació de la flora i la fauna del Mediterrani" i la constructora Costa Bellver, propietària dels terrenys, han afirmat a El Periódico Mediterráneo que les instal·lacions "seran construïdes basant-se en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU , per la qual cosa el visitant no només comptarà amb un recorregut interpretatiu de la fauna i flora autòctona de la nostra costa, sinó que coneixerà els projectes que es realitzaran a l'enclavament, amb la finalitat de recuperar, restaurar, divulgar i conscienciar per a la preservació del medi ambient". I que "no hi haurà animals més enllà de les tortugues que arribin en col·laboració amb altres centres per recuperar-se". Des de Traveler.es no hem aconseguit contactar amb la Fundació.
"El que en tot cas mereixeria una zona com aquesta seria un veritable projecte de restauració ecològica i conservació, ja que es tracta d'una de les darreres zones semi-prístines de la costa valenciana , i tot apunta que no és aquest el cas", asseguren no obstant des de la plataforma, que demana que, almenys, es dugui a terme la** Avaluació d'Impacte Mediambiental del projecte**. La mateixa "hauria de fer-se donant oportunitat als agents socials i experts locals, que sí que compten amb un bagatge acumulat en la matèria, a presentar les seves propostes al respecte".
CAMPANYA DE 'GREENWASHING'
Tot i la seva potent mobilització en forma de nombroses manifestacions i concentracions, el grup ciutadà s'enfronta a la incomprensió de gran part de la societat que, segons ells mateixos clamen, és víctima de la campanya de greenwashing dels promotors del Centre d'Interpretació de la Mediterrània (CIMED). El terme greenwashing es podria traduir com a 'rentat d'imatge verda', i s'aplica quan un producte, objectiu o política es ven de manera enganyosa per promoure la percepció que és respectuós amb el medi ambient amb la finalitat real de augmentar els seus beneficis.
De fet, després de l'edificació d'aquest centre, ja de per si mateix discutible per als ecologistes, hi ha, als ulls, una poderosa raó: "Veiem el CIMED com la punta de llança de tot el que ve darrere: la construcció d'uns habitatges de luxe i un hotel , i com una cosa inseparable d'aquests (si Costa Bellver veu que no podrà construir els seus habitatges de luxe i el seu hotel, no voldrà construir tampoc el CIMED)”, expliquen des de l'associació Traveler.es.
"En definitiva, considerem que és una operació de greenwashing, ja que aquesta promotora no ha destacat en cap moment per la vocació ambientalista. Més aviat al contrari , ha estat una de les empreses que més benefici han tret de la destrucció de la natura al nostre entorn. Val a dir que, quan va comprar els terrenys, el que avui són viles i urbanitzacions, abans eren camps de cultiu i pinedes. Un incendi va arrasar amb tot això l'any 2001 i pocs mesos després ja hi van entrar les excavadores. Així, allò que era una zona en part rural i, en part, ecuperada per la natura, va passar a ser una zona altament urbanitzada”.
És justament en aquesta àrea que encara queda sense urbanitzar, en el tram més proper al mar, on s'insereix el centre d'interpretació del Mediterrani. " El model és arrasar amb tot per crear després un centre d'interpretació d'allò que hi havia a l'inici i que, gràcies a la teva acció, ara només es pot ensenyar a un museu”, continuen des de Salvem La Renegà.
"Ja han començat amb el que ells entenen per 'neteja'. Han desbrossat gairebé tot el sotabosc que hi havia a la zona , deixant només alguns exemplars de llentiscle i poc més; han fet una poda fins a més o menys els dos metres d'alçada de les branques dels pins. També han talat uns quants exemplars de pins (sense tenir permís per fer-ho , ja que només en tenen un de silvicultura)".
"Aquestes tasques de desbrossament i poda les han dut a terme a època de cria de dues espècies d'aus protegides , que el document inicial estratègic sobre les normes de gestió dels espais Red Natura 2000, elaborat a principis d'aquest mateix any 2020, recull com a presents a la zona. En canvi, a l'hora de concedir la llicència, des de la Conselleria s'ha actuat com si aquestes espècies no hi fossin, ja que precisament viuen i crien als estrats baixos del bosc, que són els que més afectats s'han vist per aquests treballs ", expliquen els impulsors de l´associació.
EL MAJOR ESCULL: LA DECLARACIÓ DE SÒL URBÀ
La trava més gran a què s'enfronta la plataforma pel que fa a les seves reivindicacions és que el sòl on es projecta el CIMED és dús urbà i no compta amb cap mena de protecció. "Els terrenys són d'ús urbà, perquè el PGOU vigent a Orpesa data de l'any 1982 i qualificava tota la zona com a urbanitzable. El 1993 es va desenvolupar el pla parcial que convertia la zona en urbana. Així doncs, tenim un marc legal que neix quan la consciència ambiental de les administracions estava en bolquers, i ni tan sols Espanya era a la Unió Europea “, continuen els ecologistes.
"Tant l'Ajuntament com la promotora han fet servir repetidament l'argument que l'espai on es construirà el CIMED no és La Renegà, com si la natura es pogués parcel·lar seguint les línies traçades en un plànol i el que passés a un costat de la línia no afectés gens ni mica", afegeixen.
Així, segons els ecologistes, “ el terreny afectat per aquestes obres no forma part del que es coneix com a La Renegà, però sí del mateix ecosistema , i té una continuïtat amb ell. Ens sembla evident que, per més que se'ns digui el contrari, l'augment de la pressió antròpica sobre aquest medi tindrà conseqüències negatives per a ell. Nosaltres el que demanem és la protecció de tota la zona litoral; La Renegà, com tothom coneix, és una zona al nord de les obres, però tot l'entorn és un paisatge que s'hauria de protegir".
Per aconseguir-ho, la plataforma ha sol·licitat davant de la Conselleria de Medi Ambient i Transició Ecològica que la figura legal de la zona canviï a paisatge protegit, per a la qual cosa també estan recollint firmes. "De totes maneres, el que és més important i el que està reconegut a nivell europeu és el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) , que és on s'estan duent a terme les accions", declara Salvem La Renegà a Traveler.es.
FALTA DE LLICÈNCIA D'OBRES I IMPUTACIONS
Periodistes com Vicente Lamela, del diari digital Directa, han revelat que la societat de l'empresari Eugenio Calabuig Gimeno, Costa Bellver, va començar les obres amb maquinària pesada sense disposar de les llicències corresponents . A més, apunten que Calabuig es troba en espera de conèixer la data de judici oral per un delicte d'estafa, apropiació indeguda i administració deslleial precisament per la compravenda dels terrenys ubicats a la zona sud de la serra de la Renegà , on "pretén construir un centre d'interpretació de la Mediterrània, 56 apartaments de luxe i un hotel de tres plantes amb 77 habitacions".
"Es dóna la circumstància que el secretari de l'Ajuntament d'Oropesa, José Luis Silvente, que és l'encarregat de signar les llicències d'obres i els permisos de construcció en aquestes parcel·les, actualment està sent investigat pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per part del jutjat número 3 de Castelló", afirma així mateix Lamela. Des de Traveler.es, no hem aconseguit tampoc contactar amb el consistori perquè ens aclareixin els molts dubtes que sembla haver-hi en aquest nou cas de construcció immobiliària en terrenys naturals.