Terrassa a La Casa dels Moies, a la vall d'Olba (Terol).
A Teresa Laguna, propietària de La Casa dels Moies, li agrada pensar que els llocs són inseparables de la història que tenen darrere. Teresa parla així de la casa que regenta a Olba, la principal localitat de una petita vall a l'extrem sud-est de la província de Terol. Un lloc amb què no és fàcil topar-se per casualitat… malgrat la manera com aquest establiment rural va començar a gestar-se.
Ara fa una mica més de 30 anys Teresa i el seu marit buscaven un lloc on prendre cafè en una de les seves escapades de cap de setmana des de València. Així es van topar de cara amb una carretera que serpentejava cap al fons d'una vall. Seguint el curs del riu Millars van arribar fins a Olba. Mentre gaudien del descans la van veure, explica la Teresa. Una casa que amb prou feines mantenia dreta la seva estructura, a l'altra banda del riu i envoltada d'esbarzers i males herbes.
La fletxada va convertir aquesta habitatge de més de tres segles d'història al projecte de vida de Teresa i els seus. Inicialment com a llar familiar i després com a lloc per rebre hostes. Després de més de dues dècades de rehabilitació a foc lent (“ho vam fer literalment amb les nostres pròpies mans”, explica la seva propietària), La Casa dels Moies va obrir al públic oficialment el 2015.
Avui aquesta casa de murs amples de pedra i finestres de fusta ofereix tres espais cuidats al detall: La Casa, amb cinc dormitoris dobles i tot l'equipament necessari per a una desena d'hostes (incloses dues xemeneies); La Casita, un acollidor apartament per a quatre; i L'Àtic, un pis superior amb espai per a tres visitants i amb vista als frondosos pollancres que envolten l'habitatge.
La rehabilitació de la Casa dels Moies es va fer a foc lent.
UN POBLE REJOVENIT
La Casa dels Moies està dins d'un petit conjunt de cases a l'altra banda del Millars. L'origen d'aquest mas es remunta al segle XVIII, quan algunes famílies d'Olba van començar a instal·lar-se al voltant de les caves on emmagatzemaven el vi que produïen. A més dels Moyas, per tota aquesta vall s'escampen petits 'barris' com aquest amb noms singulars. Els Giles, els Lucas, els Villanuevas, els Pertegaces o els Ibáñez Bajos són alguns. Cadascú batejat segons el cognom de la primera família que s'hi assentava.
Els veïns més ancians del poble expliquen que aquests caserius van estar habitats per descendents de les famílies primigènies fins fa relativament poc. Als anys 70 del segle XX el decaïment econòmic de la comarca va provocar una emigració massiva cap a les indústries de Barcelona i la seva àrea metropolitana. (Com a curiositat, altres olbencs es van emprar durant anys en moltes de les pensions que poblaven llavors Les Rambles de la capital catalana).
Avui, però, Olba mostra una cara rejovenida. Bona part de culpa recau en l'escola rural del municipi, que no deixa de rebre nous alumnes ia les seves famílies en els darrers anys. Caminant pels carrers és habitual trobar-se nens i nenes jugant al seu aire. Mentrestant, els adults i els forasters s'arremolinen al carrer Hilario, el petit atzucac que acull els dos únics bars disponibles al poble.
Habitació de L'Àtic, a La Casa dels Moies (Terol).
PAU, SENDERS I NATURA
Tot i així, la Casa dels Moies és primordialment un lloc per relaxar-se –no hi ha wifi i la connexió mòbil és molt inestable dins de l'habitatge– i gaudir de l'entorn que ofereix la vall. Des del mateix mas parteixen diversos senders perfectes per conèixer la zona.
Un d'ells és el Sender Botànic, una agradable ruta circular que puja a la muntanya més propera travessant un bosc de pins, alzines, roures i altres espècies de bosc mediterrani. Per després baixar a la llera del Millars i tornar a aconseguir Olba, després de travessar un divertit pont de fusta.
Una altra ruta molt recomanable –encara que una mica més exigent– és la que porta fins a l'alt del Morrón, el punt més alt d'aquesta vall (979 m.s.n.m.) i un mirador natural perfecte per cartografiar la regió. A un costat s'observa el solc que obre el Millars i les petites poblacions que puntegen la vall; a l'altre, ja a la província de Castelló, l'enorme embassament d'Arenoso.
El camí que puja passa per l'ermita de Sant Pere i per diverses trinxeres de la Guerra Civil parcialment reconstruïdes. Per aquesta zona van fugir en direcció a València els republicans després de l?entrada de les tropes franquistes a Olba.
Un tercer passeig, més suau, transcorre per la mateixa ribera del Millars. El camí travessa un preciós bosc fins a desembocar al barri veí de Los Ramones. Des d´aquí és fàcilment accessible la Font de la Salut. Aquesta piscina natural creada pel romanent d'aigua d'un rierol vell que desembocava al Millars és un lloc ideal per refrescar-se, entre altíssimes parets de roca, als mesos d'estiu.
Olba mostra una cara rejovenida
POBLES MEDIEVALS I TÒFONA NEGRA
Un cop explorat l'entorn més proper dels Moies toca conèixer altres indrets de la comarca de Gúdar-Javalambre. A escassos quinze minuts amb cotxe d'Olba està Rubielos de Mora, localitat inclosa a la llista dels Pobles més Bonics d'Espanya. Aquesta vila d'origen medieval conserva un conjunt arquitectònic preciós i està adherida a la xarxa de municipis lents Cittàslow.
Seguint la mateixa carretera arribarem a Mora de Rubielos, que compta amb un dels castells més imponents de tot Aragó. Aquí, si estem en època de neu, tindrem a tir de pedra l´estació d´esquí Aramón Valdelinares (o la també propera Javalambre).
En canvi, si preferim allargar la ruta per pobles pintorescos podem continuar en direcció al nord passant per Linares de Mora i arribar fins a la comarca del Maestrat, amb un paisatge molt diferent i municipis encantadors com Cantavella o Mirambel.
A l'hora de seure a taula la convidada estrella en aquesta regió és la tòfona negra. Un selecte producte que, això sí, només es podrà degustar fresc –sigui en algun dels restaurants de la zona oa botigues especialitzades– des de meitat de novembre fins a mitjans de març. Durant la temporada tofonera La Casa dels Moies organitza a més sortides al camp per descobrir tot sobre aquest menjar: després del passeig amb gossos s'ofereix una degustació a una finca propera.
Vistes de la vall d'Olba, Terol.
**“VIATGERS QUE VULGUIN COMPARTIR I CONÈIXER” **
Com és obvi, els Moyas són avui un lloc molt diferent del mas que habitaven els seus primers habitants. Però si el visitant presta atenció resultarà senzill trobar pistes sobre el passat d´aquesta casa i les persones que l'omplien.
En un lateral de l'immoble es troba avui una agradable terrassa exterior, habilitada com a espai d'ús comú per als hostes i equipada per muntar una barbacoa. Teresa explica que just aquí és on hi havia la galleda de vi –un enorme got arrodonit fet amb grava del riu i maons d'argila, alguns dels quals encara es conserven– que els primers Moyas utilitzaven per premsar el raïm i començar així la fermentació. Després del pas per les bótes els habitants d'aquesta casa intercanviaven part d'aquest vi per altres productes, com l'oli, amb la gent dels pobles de la serra veïna d'Espadà.
Darrere aquest barri i mirant en direcció al riu també és fàcil ubicar les terrasses construïdes originalment per plantar les vinyes i que després van servir per cultivar blat, sègol i altres cereals. I fins i tot les restes d'una vella galleda de vi s'amaguen en un petit corriol al costat de la casa.
Teresa assegura que ha anat esbrinant totes aquestes coses amb els anys, parlant amb els veïns més ancians i els seus descendents. També és la seva manera d'explicar aquesta connexió especial que ella mateixa té amb aquest lloc, la seva història i l'entorn que l'envolta. Uns enllaços que pretén transmetre igualment als hostes que arriben a la casa. “M'agrada que vinguin viatgers que vulguin compartir i conèixer tot allò que aquest lloc pot oferir: les activitats, el descans, les experiències…”, comenta. “Sempre m'ha preocupat que els Moies sigui una cosa autèntica”, conclou.
Saló-menjador a La Casa dels Moyas, Teruel.
Adreça: Barri Los Moyas, 1-2., 44479 Olba, Terol Veure mapa
Telèfon: 618 362 980
Preu mitjà: Casa completa: 450 €/nit (10+2 persones); La Caseta completa: 165 €/nit (4 persones); L´Àtic complet: 150 €/nit (4 persones)