Restaurant de la setmana: Fismuler Barcelona
Hi ha un semibaix a Madrid on mentre t'untes una pecaminosa mantega en una esponjosa llesca de pa pots entretenir-te veient les cames de la gent en passar: talons pizpiretos, sneakers voladors, mocasins llustrats...
Un d'aquelles eres tu, just abans de baixar unes escales que et porten a Fismuler, un espai entre novaiorquès i nòrdic on saps per endavant que menjaràs molt bé i t'ho passaràs com un nan.
És un local escenogràfic i seguidor de la filosofia “el esvoranc és bell” , amb molt maó vist, cable orgullós i taules per a desconeguts benvinguts, que acull un dels restaurants més reeixits obert a Madrid els últims anys.
El menjar va en consonància amb la decoració: alta cuina disfressada de senzilla i sense pretensions sempre envoltada d'un ambient cosmopolita però alhora molt, molt madrileny ia un preu molt interessant.
Una combinació curiosa i encertadíssima que no ha deixat els seus artífexs, Nino Redruello i Patxi Zumárraga (del Grup La Ampla) , més opcions possibles que petar-ho deu que van obrir ia tu que posar-te a la cua durant almenys una setmana si volies reservar.
Dos anys després i 215 quilòmetres al nord-est de la casa mare, ** Fismuler ha obert la seva primera seqüela a Barcelona**, portant aquesta mateixa cuina, i de passada un trosset de Madrid, als baixos de l'hotel REC al barri del Born.
Encara que, amb un ADN comú –mateix nuesa en paviments i parets, mateixes taules, mateixes penjadors penjades a barres per deixar els abrics com a casa teva, mateixa decoració amb mirada al nord , cuina a la vista i cambrers super professionals i amabilíssims–, el català va modelant la pròpia personalitat amb el rodatge i definint-ne els trets que el diferencien del seu germà.
Per començar és infinitament més lluminós , envoltat enterament per una vidriera que durant el dia es converteix en aparador , on en aquest cas són els vianants els que aprofiten a què es cou a dins per fer un ull mentre es col·loquen el vestit o comproven si han sortit tan guapos com pensaven.
Mateix estil però moltíssima més llum
Darrere seu hi ha el mateix parell de dos: Nino i Patxi; Patxi i Nino , que en aquest cas s'han aliat amb Jaume Santianes. Tres ex Bullis (que es diu aviat) , que controlen des de la seu de Sagasta (Madrid) la carta barcelonina al mil·límetre, replicant els plats madrilenys però aprofitant-se de rebost local, Mediterrani inclòs, i amb un equip, sala i cuina, que entén perfectament la filosofia del local.
Com a la capital, l'oferta canvia cada sol amb el que el mercat porti, i encara que n'hi ha alguns immutables, d'altres, com la famosa truita d'ortiguillas , es va adaptant i customitzant amb l'estació (ara amb unes saborosíssimes gambes ) , el que permet anar una i altra estrenar vestit.
Mandonguilles de botifarra a Fismuler
El ritual, aquí també, comença amb aquest mateix pa amb mantega absolutament traïdor i una finíssima rodanxa de brisket , cortesia de la casa, que acompanya la carta diària en un foli (molt a manera de la casa de menjars que és) .
Entre els imprescindibles (a dia d'avui), hi ha la daurada semicurada amb ametlla i raïm , les aletes desossades amb rovell, moniato i tòfona (no has provat mai unes aletes així) , l'esmentada truita, una mitja lluna sucosíssima de la qual treuen el cap les cuetes de gambes entre l'escuma d'ou; i l'orejudo escalope vienès, que acaben a taula empolvorant tòfona i (amb dimensions germàniques) .
Com al restaurant madrileny, aquí no demanar postres no és una opció. Per un de sol, per compartir, per emportar… la pastís de formatge (una trilogia de fresc, curat i blau) no té competidor. Cal demanar-la sempre com opció A, i després si hi ha B, C i D, triar un altre/s (sobretot perquè es distregui la resta mentre tu ataques) , prestant especial atenció als suggeriments de temporada.
Malgrat el seu aire diürn, amb aquesta enorme vidriera que xucla la llum del Mediterrani, les nits tenen un encant especial. Sobretot quan arriba l'hora de la música en directe i els primers s'arrenquen a ballar (que aquí costa una mica més que a Madrid) .
Un cop trencada la baralla, la festa es dóna per inaugurada, sempre acompanyada dels seus copes, amb els licors que ells mateixos maceren (ginebra amb ginebre, poma i llima, maduixes..; vodka amb pebre de Jamaica; rom amb vainilla; Whisky amb ametlla torrada...) a les grans pots a la vista o les gerres (rebuixet, negre d'estiu, sidra i gingebre…) .
Les llistes d'espera també es repliquen, i per sopar divendres i dissabte també aquí cal reservar amb almenys una setmana . Val la pena ser previsor.
Where magic happens!
Adreça: Rec Comtal, 17 Veure mapa
Telèfon: 935 140 050
Horari: Obre dilluns a diumenge, de 13.30 a 15.30 h. Sopars, de diumenge a dimecres, de 19.30 a 23.30, i de dijous a dissabte, de 20.30 ha 00.30 h.
Preu mitjà: 40€