La Ricarda, Antoni Bonet, El Prat de Llobregat, 1953-63
L'arquitectura residencial més emblemàtica del segle XX al palmell de la mà: això és el que proposa Iconic Houses , la xarxa que uneix els edificis i cases icòniques del segle XX que estan obertes al públic com a museus.
Natascha Drabbe és la fundadora de la Iconic Houses Foundation, una organització sense ànim de lucre que connecta els propietaris i curadors d'aquelles cases representatives de l'arquitectura moderna que es poden visitar amb l'objectiu de protegir-les i donar-les a conèixer.
Aquests edificis, de gran valor artístic i arquitectònic, estan recollits en aquest mapa interactiu pel qual podem passejar i descobrir a més informació sobre cadascun, fotografies i curiositats.
Iconic Houses: les cases més emblemàtiques del segle XX recollides en un mapa
TOT VA COMENÇAR A UTRECH
Natascha Drabbe , experta en història de l'arquitectura, sempre s'havia dedicat a exercir el paper d'intermediari entre els creatius i el públic, com comissària independent, editora i gestora de projectes internacionals a la Dutch Design Foundation.
“Després de la prematura mort del meu marit, l'arquitecte Mart van Schijndel, el 1999, em vaig trobar a càrrec de l'extraordinària casa que ell va dissenyar per a si mateix, ara coneguda com la Casa Van Schijndel, a Utrecht, Països Baixos” , compte Natascha a Traveler.es
El 2008, va llançar la Fundació Mart van Schijndel i va obrir la casa per a visites guiades amb cita prèvia i un any després, el 2009, “Vaig començar a investigar sobre altres cases museu modernes ja que em vaig trobar amb tota mena de problemes a què s'enfronta un museu , mentre encara vivia a la casa”, relata.
Durant la seva investigació, es va adonar que calia una xarxa professional que connectés totes aquestes cases del segle XX. Va ser així com va néixer Iconic Houses.
“Amb el suport de la Fundació Alvar Aalto, Fallingwater i Villa Tugendhat , aquest grup de directors i curadors de museus de cases modernes, es dedica a preservar cases importants i compartir coneixements i experiència, i el lloc web es va llançar al novembre de 2012” , exposa Natascha.
Van Schijndel House, Mart van Schijndel, Utrech, 1992-1993
LES CASES ICÒNIQUES DEL SEGLE XX REUNIDES EN UN NOMÉS MAPA
"Iconic Houses és la xarxa internacional que connecta cases arquitectònicament significatives i estudis i cases d'artistes del segle XX que estan obertes al públic com a casa museu" , explica Natascha a Traveler.es
A més, la plataforma també se centra en la conservació, la gestió, les polítiques i la cooperació. Així, per una modesta contribució anual, els museus formen part de la selecció internacional de les 150 millors cases-museu del segle XX.
“Estar present a Iconic Houses fa que arribin més visitants a les pàgines web de cadascuna de les cases i edificis i, consegüentment, atrau més visitants als seus museus”, afirma la fundadora d'Iconic Houses Foundation.
Al centre d'experiència online podem trobar documents útils sobre la pràctica dels museus a les cases, plantilles relacionades amb la preservació, la gestió, la governança, la recaptació de fons, l'educació del públic sobre el modernisme , el màrqueting i les qüestions de relacions públiques i moltes altres dades.
“Els administradors que dirigeixen aquests museus es poden educar participant en el discurs professional i els representants de les nostres cases-museu membre obtenen un descompte a les nostres conferències internacionals bianuals, on compartim les millors pràctiques amb altres directors/curadors i propietaris d'habitatges” afegeix Drabbe.
Rietveld Schröder House, Gerrit Rietveld, Utrecht, Països Baixos, 1924.
PATRIMONI DE LA UNESCO I D'ICONIC HOUSES!
La llista d´edificacions que formen part de la xarxa d´Iconic Houses inclou enclavaments coneguts però també llocs menys coneguts que són veritablement sorprenents i que gràcies a la plataforma poden arribar a més públic.
“Totes les cases del segle XX que la UNESCO va incloure a la llista del Patrimoni Mundial són a la llista d'Iconic Houses” explica Natascha.
Així, trobem el Horta Museum a Brussel·les , que inclou totes les cases d'Horta (1980-1901); la Casa Milà, també coneguda com La Pedrera , que representa l'obra d'Antoni Gaudí a Barcelona (1912) o la Casa Rietveld Schröder a Utrecht (1924).
Tautes Heim, que representa les famoses siedlungen berlineses dels anys 30, dissenyades per Bruno Taut és un altre dels edificis patrimoni inclosos a la llista.
Tampoc no podien faltar cases signades per pesos pesants de l'arquitectura com Mies van der Rohe i la seva Villa Tugendhat a Brno (1930), la Vila Savoye de Le Corburiser a Poissy (1931) i la Fallingwater (1939) a Mill Run de Frank Lloyd Wright (1939).
Finalment, també podem localitzar i aprendre multitud de curiositats sobre la Casa Luis Barragán (1948) a Ciutat de Mèxic.
Fallingwater, Frank Lloyd Wright, Mill Run, Pennsilvània, 1936-1939
DORMIR A UNA CASA EMBLEMÀTICA DEL SEGLE XX
A la xarxa d'Iconic Houses, a més de cases obertes al públic com a museu, trobem una sèrie de cases d'arquitectes famosos on ens podem allotjar.
Per exemple, com seria passar la nit a la Villa Winternitz dissenyada per Adolf Loos a Praga o gaudir d'una escapada a la Case Study House a Califòrnia de Beverly David Thorne?
Prefereixes quedar-te a Espanya? Opta per la meravellosa Can Lis, la casa de Jorn Utzon a Mallorca.
“Vaig passar una nit a la Haus Schminke de Hans Scharoun a Löbau (Alemanya) i et puc dir per experiència que no té preu poder cuinar el teu sopar en una cuina original del 1933”, diu Natascha.
I afegeix: “o notar la forma estranya en què els amos originals van col·locar els seus llits: mirant al sostre del teu llit també descobreixes un riel de cortina, quin tipus de funció tenia això?”.
Can Lis, de Jørn Utzon, Mallorca
CASES ICÒNIQUES A ESPANYA
A més de La Pedrera (Barcelona) i Can Lis (Mallorca), si explorem pel mapa interactiu d'Iconic Houses trobarem veritables joies arquitectòniques repartides pel nostre territori.
Comencem al País Basc, on trobem el Museu Chillida Leku (2000) , que acull la col·lecció més completa d'obres de l'escultor Eduardo Chillida.
Es troba a Hernani i compta amb un parc d'escultures i espai per a exposicions dins d'una masia reformada del segle XVI. Aquí Chillida va crear un lloc on les generacions futures podrien experimentar la seva feina com ell pretenia.
Saltant a Comillas, ens topem amb El Capricho de Gaudí (1883-1885) , un dels pocs edificis dissenyats per Gaudí fora de Catalunya.
Ubicat a la costa nord del nostre país, aquest colorit i creatiu edifici inspirat en la natura és ple de simbolisme. Molts dels materials i conceptes desenvolupats aquí es van fer servir posteriorment per al Park Güell de Barcelona, La Pedrera, la Casa Batlló i la Sagrada Família.
A l'illa d'Eivissa, la Casa Broner (1960), dissenyada per l'arquitecte i pintor alemany Erwin Broner, és al capdamunt d'un penya-segat a Sa Penya i combina meravellosament la tradició arquitectònica nativa dEivissa amb lestil de la Bauhaus.
Broner també va dissenyar el mobiliari, que s'exhibeix a la casa, juntament amb pintures, dibuixos i objectes personals.
Casa Broner, Erwin Broner 1960, Eivissa, Espanya
Marxem ara fins a Catalunya per admirar La Ricarda (també coneguda com a Casa Gomis) (1949-63), una estructura modular d'Antonio Bonet Castellana que s'estén sobre el paisatge en harmonia amb la natura al Prat de Llobregat.
La Ricarda encara té tots els mobles originals i és propietat de la família Gomis, tot i que ara està amenaçada per l?expansió de l?aeroport proper.
A la Ciutat Comtal, a més de la Casa Mila, podem visitar l'Apartament Museu Casa Bloc (1932-1939), de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, resposta innovadora a la demanda d'habitatges assequibles.
Casa Bloc és un edifici llarg i rectilini en forma de S amb dos patis parcialment oberts. Les 207 unitats de vivenda que conté combinen estandardització i flexibilitat.
Finalment, a Girona podem admirar la Casa Masó (1919), bressol de l'arquitecte Rafael Masó. Es tracta de l'única casa a la vora del riu al nucli antic de Girona que és oberta al públic com a casa museu.
La casa va ser també un lloc de trobada d'artistes, figures literàries i polítiques associades al Noucentisme , un moviment artístic que va definir la cultura i la política catalanes durant les dècades de 1910 i 1920.
La Ricarda, Antoni Bonet, El Prat de Llobregat, 1953-63
ICONS AT RISK: PROTEGINT LES CASES MÉS AMENAÇADES
Iconic Houses Network acaba de llançar Icons at Risk, una iniciativa internacional per preservar les cases modernes arquitectònicament importants més amenaçades del món.
“Icons at Risk és un projecte de recerca que té com a objectiu ajudar a protegir i recolzar les cases amenaçades del segle XX encara que, per descomptat, continuarem la nostra feina de suport a les cases museu icòniques que formen la xarxa i que es poden explorar al mapa i al directori de la web” explica Natascha.
Icons at Risk és la culminació de dos anys d'intens treball en equip entre el Getty Conservation Institute, Sunnylands Center and Gardens i la Universitat de Kingston i una selecció de més de 20 cases en perill d'extinció ja està inclosa al lloc web.
L'objectiu? Identificar les cases que estan amenaçades per la bola de demolició o que es deterioren ràpidament a causa del manteniment diferit o vacants.
“Desafortunadament, hi ha històries sobre obres mestres que lamentablement han estat demolides, però també històries d'èxit sobre cases que s'han salvat de la demolició o un estat ruïnós, com ara Villa Cavrois, que es va obrir al públic com a casa museu amb gran èxit, registrant 150.000 visitants a l'any”, apunta Natascha.
S'aniran afegint més cada mes i “atès que molts, especialment els de la segona meitat del segle XX, estan en perill de perdre's perquè encara no han estat reconeguts com a 'patrimoni', hem d'actuar ara ”, subratlla.
Aleshores, com salvar-los? Icons at Risk es proposa sensibilitzar el públic i ajudar els propietaris de vivendes a prendre mesures. Si coneixeu una casa en perill, podeu descarregar el formulari d'alerta del lloc web i enviar la vostra alerta.
Can Serralves, en la Fundação Serralves, un exemple únic de l'Art Déco
PRESERVAR L'ARQUITECTURA MODERNA
Tot i els molts esforços que es duen a terme, moltes cases modernes importants segueixen en risc, entre elles, exemples extraordinaris pioners del disseny arquitectònic de principis del segle XX , que ens cita Natascha: “Villa Girasole (1929-39), a Marcellise, Itàlia, una casa rotacional tècnicament innovadora, dissenyada per Angelo Invernizzi per seguir el moviment del sol”.
O la misteriosa Casa Sperimentale (també coneguda com a Casa Albero, la 'casa de l'arbre') , construïda entre 1968 i 1975 com una vila experimental per a ús de cap de setmana.
El seu arquitecte, Giuseppe Perugini, va ser un dels primers a explorar l'aplicació del llenguatge de la programació informàtica al disseny d'edificis . El disseny original no s'ha modificat, però l'edifici està abandonat, ha patit danys els darrers anys i ara està estructuralment en risc”, exposa Natascha.
La Ricarda (també coneguda com la Casa Gomis) és l'exemple més emblemàtic d'arquitectura racionalista a Catalunya. “Encara pertany a la família Gomis Bertrand, que volen conservar-ho en el seu estat original. Però està en perill”, es lamenta Natascha.
“A la dècada del 1950, l'aeroport de Barcelona era petit i llunyà. Ara, la tercera pista de l'aeroport és a més de 400 metres de la casa. La contaminació i el soroll ensordidor dels avions en ascens tenen un efecte, i l'expansió urbana està embolicant la naturalesa circumdant”, continua explicant.
Casa Sperimentale
Un altre edifici en perill és Villa Namazee (1957-64) a Teheran, un dels exemples internacionals més importants del treball del destacat arquitecte, dissenyador i editor Gio Ponti.
I al Regne Unit, el Bernat Klein Studio de Peter Womersley (1972) a Selkirk, que malgrat el nivell més alt de protecció legal s'ha deteriorat greument. Hi ha una necessitat urgent d'actuar per donar suport a la preservació.
Quines són les principals amenaces que pateixen les cases modernes? La investigació inicial –apunta Natascha– indica una àmplia varietat d'amenaces per a les cases modernes, que inclouen, entre d'altres: "la manca de protecció legal (molts exemples significatius tenen menys de 50 anys i no tenen protecció legal), agitació política, lʻaugment del valor de la terra i el ritme accelerat de la urbanització global".
A més, també es veuen amenaçades per "l'alt cost de conservació i manteniment degut al caràcter experimental dels seus dissenys, el canvi climàtic i el coneixement i l'apreciació públics limitats del valor cultural d'aquests edificis" , segueix enumerant.
I, en el cas de les cases de la segona meitat del segle XX, "el perfil d'envelliment dels propietaris, molts dels quals no tenen recursos suficients per assegurar un futur a llarg termini per a les seves llars" , remata.
Bernat Klein Studio,
ICONES EN VENDA
A la web d'Iconic Houses trobem la secció Icons for Sale, on trobem cases que busquen propietaris que s'hi preocupin.
“Dos dels enemics més grans de les cases modernes són el manteniment diferit i la desocupació. Lamentablement, els propietaris, sovint, no es poden permetre el manteniment essencial; i quan les cases es queden buides, es deterioren ràpidament”, ens explica Natascha.
En tots dos casos, les cases són més susceptibles al deteriorament, el clima i el vandalisme. Aquí és on el servei de llistat de Iconic Houses pretén ajudar.
“Les cases icòniques al mercat busquen propietaris que es preocupin: aquesta nova secció de la nostra web està dedicada exclusivament a connectar compradors i venedors de cases modernes a escala mundial”, continua.
Les cases necessiten propietaris (o llogaters) actius, informats i entusiastes per poder sobreviure "i el nostre servei de llistat, l'únic amb abast mundial, té com a objectiu reduir el temps que les cases són al mercat i trobar ràpidament els nous administradors compromesos i atents que es mereixen", finalitza.
Villa Henny, Robert van 't Hoff, 1915, Huis ter Heide, Països Baixos
PODREM VEURE MÉS CASES MUSEU AL FUTUR?
Les cases i estudis d'arquitectes i artistes són un nínxol relativament petit al món dels museus, per la qual cosa “hi ha límits clars quant a la mida que hauria de tenir Iconic Houses, especialment si ens limitem als exemples més significatius del segle XX” diu Natascha.
Dit això, generalment Iconic Houses afegeix un nou membre cada mes i, després de diversos anys de recerca, compten amb una llista d'aspirants d'unes 150 cases a tot el món, “que esperem que es converteixin en membres en el futur”, apunta.
A més, el perfil d'envelliment dels propietaris de primera generació juga un paper fonamental, és a dir, els clients originals de les cases modernes de mitjans de segle.
“Estan llegant les seves llars als seus fills o als museus, que després comencen a buscar una manera de mantenir el patrimoni i obrir les cases a la visita del públic”, comenta Drave.
Però aquí, el més difícil és trobar un model de negoci que doni a aquestes cases un futur sostenible. Principalment, és indispensable una dotació per garantir que els costos de funcionament del manteniment estiguin almenys garantits durant un llarg període de temps.
“O, encara poden servir d'allotjament i obrir unes quantes vegades l'any per complaure els fanàtics de les cases museu. Aquest és un model força reeixit que es practica als Països Baixos per assegurar aquesta herència”, afegeix.
Horta Museum, Victor Horta, 1898-1901, Bèlgica
2021: OBJECTIU RÒTERDAM
Al juny de 2021, Iconic Houses celebrarà una conferència a Rotterdam la temàtica del qual serà Pioneers of the Dutch Modern House (pioners de la casa moderna holandesa).
Explorarem l'arquitectura holandesa del segle XX des de l'Escola d'Amsterdam fins al postmodernisme. Tota la gamma de recorreguts per les nostres cases és plena d'obres arquitectòniques irreemplaçables com a cases de Rietveld, J.J.P. Oud i Brinkman & Van der Vlugt , i altres a Utrecht, Rotterdam i Amsterdam”, comenta.
Saving Icons at Risk (preservar icones en risc) és l'altre tema que es tractarà a la conferència: “ens centrarem en gran part del patrimoni recent que roman desprotegit i, per tant, vulnerable”.
A la conferència, s'estudiaran els casos d'alguns dels habitatges actualment amenaçats i s?exposaran històries d?èxit com Villa Cavrois, que va passar de ser un edifici en ruïnes a rebre 150.000 visitants l?any.
Villa Cavrois, Robert Mallet-Stevens, Croix, França
DEL MAPA A LA REALITAT
Tot i que el mapa interactiu, així com tota la web d'Iconic Houses, resulta molt interessant, l'objectiu últim que persegueixen és que la gent visiti aquestes cases i experimenti l'arquitectura en realitat.
“És un plaer sensorial escoltar els sons circumdants de la natura o el brunzit de la ciutat, veure el canvi de llum, albirar la vida que els antics propietaris hi han viscut i poder fer-se preguntes...” reflexiona Natascha.
“I la nostra defensa de la preservació ajudarà a salvar algunes d'aquestes cases per al futur per tal que la gent pugui continuar fent-ho”, remata la fundadora d´Iconic Houses.
Els edificis més emblemàtics de l'arquitectura moderna a un mapa