Xibarri (Carrer de Trafalgar, 30; Barcelona)
“He defraudat tothom, començant per mi”
És un vers -meravellós- de Lo niego todo , la cançó que avança el proper disc del flac: el madrileny més castís nascut més enllà de la M-30 (i mirin que hi ha) , ia què ve aquesta ximpleria en un article sobre la trepidant escena gastronòmica de la Ciutat Comtal?
Viu Barcelona un moment curiós : mai no ha tingut més complexos, i és que mai com fins ara he vist com tants amics (d'allà) em vénen amb allò d'“això s'ha convertit en un parc temàtic”. Però també, alhora (paradoxa!) sobreviu una Barcelona meravellosa, il·lustrada i lliure ; la de Milena, Miquel Milà, Miqui Otero, Miquel Alzueta o Isaac Reina. Una Barcelona absolutament lliurada a la bellesa, la cultura i el sentit del que és quotidià (jo ho veig, només has de saber mirar) . I no diguem ja el que és gastronòmic...
Michelin va apostar per Barcelona ia Barcelona s'han consumat alguna de les meves millors experiències al voltant d'una taula al llarg de la darrera temporada: Alkimia, Gaudir, Suculent, Espai Kru, Gresca o Enigma. La ciutat comtal està en un millor moment que Madrid? Què més donarà. Però anem a allò que anem: no només hi ha lloc per a grans restaurants —una ciutat també (de fet, essencialment és) les seves tavernes, barres i novetats. El run run del que és nou, la brillantor fascinant del que està per descobrir : aquestes són les novetats més interessants de la capital catalana.
Ostra amb gaspatxo de cirera i gotes de merlot i molt més a Bellavista del Jardí del Nord
XIBARRI A L'HOTEL YURBBAN
Un restaran no només és una carta i un grapat de plats per engolir, també és un espai on viure; on ser. I Xibarri (receptes de l'àvia i les arrels de la gastronomia catalana, em van agradar especialment les croquetes de pollastre 'd'abans') té tots els vímets per esdevenir un clàssic: música (funky, soul i boogaloo) en directe, còctels de Carles Bonnin , cert ambient décontracté i taules comunals: viva.
Xibarri, pur equilibri
GOUTHIER
Al gra: el primer bar d'ostres (oyster bar, que diuen els cursis) de Barcelona fa deu anys, obra de la interiorista Estrella Salietti. Ja coneixíem els mol·luscs bivalves de Gouthier en alguns dels millors restorans de la capital catalana; doncs bé, ara han re-estrenat (i ampliat) el bar del barri de Sarrià amb platerets al centre més desenfadats: ceviches, antojitos i fumats . I ostres, és clar.
Eriçons a Gouthier
ALVART
O més aviat la reforma d'Alvart. Va escriure Delibes allò que “ Sóc un convençut que un dels símptomes més obvis de la decadència d'occident resideix en el progressiu desdeny per la cuina ”. Com no estar dacord en aquest avui tan donat a les conserves i els. Volem que els cuiners cuinin! I cuinar és precisament el que fa Àlvar Ayuso (elegit Millor Cuiner Jove per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia el 2016) a través del menú caràcter: turbot amb nyoquis de sàlvia, tàrtar de cabirol amb carbassa confida o (ull) crema de llet d'ovella, navalles i plàncton . Declaració d'intencions? “Al Menú Caràcter faré la meva cuina, serà allà on realment explico qui sóc”.
Alvart (Aribau, 141; Barcelona)
LA SEDICI
Ens piren les pizzes. Corregeixo: estem obsessionats (però molt) amb les pizzes ; així que no ens pot alegrar més l'arribada al cor de Gràcia (té tan sols un parell de mesos) d'aquesta pizzeria de caràcter ecològic després de la qual va el pizzer Luciano Passeri -triple campió del món de pizza clàssica i director de l´Acadèmia Piazzoli d´Itàlia. Què per què La Sedici? Per la seva mida: 16 centímetres de diàmetre (sedici en italià significa “setze”) . Estalviï's vostès les brometes. O no.
La Sedici (Plaça del Sol, 9-10; Barcelona)
ROURE
Ho vam dir (ho vam dir nosaltres!) aquest serà l'any de les brases i en part és culpa de la Robata , la graella de Josper que cada dia veiem a més locals on el carbó és protagonista . Robates hem vist a Nòmada de Begoña Rodrigo, a Yakitoro de Chicote, a Sudestada d'Estanis Carenzo, a Tickets, al Yakitori Bar de la família Nozomi i, per descomptat, en aquest Robata Sush i&Grill de Fabiola Lairet (a Enric Granados) on les broquetes “japos” són absolutes protagonistes de la festa: nosaltres amb quedem amb el toro i els shishito peppers, pebrots del padró!
Robata (i que visqui la brasa!)
BELLAVISTA
En concret: les copes a Bellavista, que estrenen barra nocturna amb la sana intenció de revitalitzar el ponx (així, el ponx) . El projecte Bellavista del Jardí del Nord s'ha associat, des del minut zero, a Lionel Messi: què hi farem , els periodistes són (som) així d'originals; però res més lluny de la realitat: després de Bellavista va la família del petitó de Rosario però també el Grupo Iglesias -socis del Barri d'Adrià i propietaris d'aquell Macondo tan meu que és Espai Kru . I això es tradueix en una proposta gastronòmica sòlida basada en el producte i en professionals sense ximpleries: la carta de còctels està assessorada per Marc Álvarez de Tiquets i pel bartender Marcio Triverio . O sigui: beurem bé. D'acord, mai no tindrà una estrella Michelin… i?
Seguir a @resimporta
Bellavista del Jardí del Nord (Carrer d'Enric Granados, 86-88; Barcelona)