A la pel·lícula es cola un altre actor: inanimat i amb motor
Una Volkswagen Kombi groga es va convertir en el senyal d'identitat de la road movie dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris el 2006. Al seu interior bategava la vida d'una família nord-americana tan disfuncional com tendra, alhora que recorria les carreteres d'Arizona i Califòrnia cap a un delirant concurs de bellesa infantil.
Amb un àcid sentit de l'humor la pel·lícula Petita Miss Sunshine ens mostrava en tota la seva delirant realitat **l'univers dels concursos de bellesa infantils als Estats Units**, aquestes peculiars rèpliques dels certàmens de Misses per a aspirants adultes en què nenes de tot just 6 o 7 anys hipersexualitzades, maquillades com portes i amb tones de laca als seus pentinats desfilen en una passarel·la i recreen números musicals forçats i cursis fins al coma diabètic.
La desfermada furgoneta va recórrer més de 1.200 quilòmetres
Més enllà d'aquest retrat sociològic i costumista white trash, la cinta ens endinsava a la vida quotidiana d?una família disfuncional composta per una mare entestat a mantenir la unitat familiar, un pare venedor de mètodes per triomfar a la vida, un fill misantrop que vol ser pilot de l'exèrcit, és fan de Nietzsche i practica el vot de silenci, un avi drogoaddicte, un oncle suïcida especialista a Proust i com no! l'adorable nena Olive que somia guanyar un certamen de bellesa i que embarcarà tota la família en l'aventura de les seves vides.
A aquest insuperable planter humà, brou de cultiu perquè es produeixin tota mena de situacions desgavellades, se suma un element més, en aquest cas inanimat però motoritzat , que acaba per convertir-se en un altre personatge de la pel·lícula.
Es tracta de la destartalada furgoneta de color groc cridaner que serveix com a claustrofòbic escenari de convivència durant el trajecte des del seu lloc de residència a Albuquerque , a l'estat de Nou Mèxic , fins a la destinació a Rodó Beach , a Califòrnia, on té lloc el certamen de 'Petita Miss Sunshine'.
Amb l'embragatge trencat, l'única manera d'arrencar-la era empenyent
En total, 1.298 quilòmetres de ruta que travessen també l'estat d'Arizona i en què el vehicle col·lectiu adquireix categoria de metàfora sobre l´estat de la institució familiar.
Poc després d'emprendre el viatge, se li trenca l'embragatge , la qual cosa obliga a arrencar-la en pujada o amb tots els membres empenyent per després anar-se muntant en marxa un a un. Més endavant , el clàxon es gripa i comença a xiular de manera continuada i sense solta ni volta, per acabar amb la porta del darrere arrencada fora del seu carril.
Tot i així, curiosament, segueix resultant un entorn acollidor i gairebé redemptor les circumstàncies extremes que els toca protagonitzar.
La furgoneta en qüestió era una Volkswagen Kombi (també coneguda com Transporter ) de l'any 1971 i va ser una elecció personal del guionista Michael Arndt, guanyador d'un dels dos Oscars aconseguits per la pel·lícula (l'altre va ser per a Alan Arkin com a Millor Actor Secundari per la seva interpretació de l'avi) , ja que li recordava un viatge semblant que va protagonitzar a la infantesa a bord d'un vehicle similar.
Formava part de la segona generació de furgonetes Kombi, anomenada T2 i apareguda el 1968 , després de vendre's 1.800.000 unitats de la primera, la T1.
Com a principal novetat en el disseny presentava un nou frontal, amb el parabrisa d'una sola peça , en lloc del dividit en dos que lluïa la primera generació. A més, unes finestres més grans augmentaven la visibilitat i la lluminositat interior i el motor passava de 1.600-1.700 cc, amb 48 CV de potència.
La Volkswagen Kombi va arribar a perdre fins a la porta
Durant el rodatge de Petita Miss Sunshine, els sostres alts i els r etrovisors clars de la VW Kombi van resultar molt pràctics per col·locar les càmeres que havien de rodar les seqüències interiors.
En total, es van utilitzar cinc exemplars del mateix model que van ser adaptats a les diferents tècniques de rodatge emprades. Tres van conservar el seu propi motor per a plans exteriors, com quan els membres de la família havien d'empènyer i després muntar-se progressivament, uns plans que no deixaven de presentar un risc considerable.
Perillós o no, el que indubtablement va resultar Petita Miss Sunshine va ser un enorme èxit de taquilla per a una pel·lícula independent presentada inicialment al Festival de Sundance , on es van vendre els drets de distribució per la xifra rècord de 8,5 milions d'euros.
A més, la pel·lícula es va erigir com un símbol de defensa de la diversitat en transmetre el missatge que no importa com et puguin veure els altres si un creu en el que fa i se sent abrigallat pels seus.
Tot això a través dels ulls d'una nena, Olive
Tot això a través dels ulls duna nena, Olive , interpretada amb indubtable magnetisme per l'actriu Abigail Breslin qui, curiosament, a les escenes en què apareix amb uns cascos a l'interior de la Kombi groga anava escoltant música de debò. Un afany dels productors perquè no escoltés les frases malsonants que pronunciava el seu avi a la ficció. El mateix avi que l'ajudava a preparar la seva procaç i divertida coreografia en què finalment es veuria envoltada tota la família.
Perquè si alguna cosa ens va deixar clara aquella pel·lícula és que la família que (a més de ballar) viatja en una Kombi unida, roman unida.