Coneixes el seu divertit llegat ceràmic, però coneixes la història de Rafael Bordallo Pinheiro?
Plats en forma de col, una sopera en una carbassa, bols que són tomàquets, hortalisses i vegetals transformats en recipients als quals treu el cap una granota o un llangardaix. Els colors vius i el relleu donen forma a una caricatura alimentària que s'ha fet pròpiament portuguesa.
Però la intenció del creador anava més enllà de l'estètica. Rafael Bordallo Pinheiro va ser un artista prolífic i innovador que, durant la segona meitat del segle XIX, va desenvolupar la seva activitat al periodisme, la decoració i la ceràmica. En totes les seves facetes va destacar com a agitador.
Va tenir una formació sòlida. Va combinar la seva afició al teatre amb l'Acadèmia de Belles Arts de Lisboa. Allí va estudiar disseny, arquitectura i dibuix. Va arribar a exposar al saló de la Societat Promotora, però no cercava una carrera oficial. Bordallo, inquiet, volia promoure el canvi a través de l'humor.
Retrat de Rafael Bordallo PInheiro (1846-1905).
Amb vint-i-sis anys va començar la carrera periodística. Va fundar publicacions com A llanterna màgica, Antonio Maria o A paròdia, que es van veure assetjades per constants conflictes amb les autoritats i, de vegades, forçades al tancament per la censura.
En totes elles Bordallo va atacar l'ordre polític i social des dels seus articles i il·lustracions. Els seus personatges Zé Puivhno i Maria Paciência van encarnar al poble portuguès oprimit davant del sagristà, el policia o el sacerdot que pren tabac. A l'Album das Glórias va caricaturitzar personatges cèlebres i autoritats i, en una de les seves sèries, va representar la política portuguesa com una truja monstruosa i al món financer com un gran gos afamat.
L'escriptor Eça de Queirós, amb qui mantenia una estreta amistat, va afirmar: “Moltes vegades el riure és una salvació. En política, almenys és una opinió.”
Una mica d'alegria i sentit d'humor a taula sempre són benvinguts.
En paral·lel a la seva activitat a la premsa, Bordallo va ser un dels renovadors de les arts aplicades a Portugal. Va formar part del Grup do Leão, que va reunir artistes i escultors que lluitaven contra l'academicisme. Rafael proposava una fusió de la tradició portuguesa amb l'art nouveau, que triomfava a Europa a finals del segle XIX.
La seva oportunitat va arribar de la mà de el seu germà Feliciano, que li va proposar fer-se càrrec de la direcció artística de la fàbrica de ceràmica de Caldas da Rainha, a prop Lisboa. Bordallo va dur a terme un viatge de formació tècnica que el va portar a Anglaterra, França i Bèlgica. A l'Exposició Universal de París de 1889, marcada per la construcció de la torre Eiffel, va decorar el pavelló portuguès. El seu èxit va ser rotund. Va guanyar una medalla d'or i el govern francès li va atorgar la Legió d'Honor.
La intervenció es va basar en el recobriment de rajoles. El seu estil partia d'estils històrics, com el manuelino o el mudèjar, que reinterpretava en clau modernista. Així, els seus motius vegetals i animals remeten a símbols culturals que mitjançant l'esmalt, el color i la tècnica adopten noves formes.
Bordallo Pinheiro feia servir l'humor per a la reivindicació social i política.
En el seu projecte per a la decoració de la Tabacària Monaco, que encara es pot veure a la plaça del Rossio, va cobrir els murs amb rajoles en què les granotes fumen i llegeixen el diari entre agrons i nenúfars.
L'artista va deixar centenars de motlles de ceràmica a la fàbrica de Caldas da Raihna. Aquests inclouen peces d'exhibició, com la gerra Beethoven, de dos metres i mig d'alçada, però també figures petites que representen els personatges que poblen les caricatures.
És probable que la seva clientela, la puixant burgesia de final de segle, no captés l'esperit crític que Bordallo projectava a les seves obres. Existia una tradició naturalista a la pisa europea que donava a salseres o soperes la forma de peces de caça o animals. Però mai no s'havia traslladat l'horta a taula.
A les seves vaixelles Bordallo va partir dels productes que es podien trobar a les cases més humils: cols, raves, un peix o una col. Que aquests aliments bàsics es transformessin en serveis de taula als banquets de la burgesia lisboeta era una ironia en si mateixa. L'èxit de la seva proposta va ser degut a l'afició sorgida a l'època pel pintoresc i el sorprenent. El mateix contrast que Bordallo feia servir com a crítica va ser assimilat des de l'excentricitat i el joc.
Les peces de Bordallo Pinheiro omplen de joia la casa (però signifiquen molt més).
El 1916 va obrir les portes a Lisboa el Museu Bordallo Pinheiro, dedicat a la figura de l'artista. Després de morir, el seu fill Manuel Gustavo va mantenir el llegat familiar, que va passar a ser gestionat pels treballadors en règim de cooperativa. La crisi del 2008 va portar a la compra del grup Vista Alegre, que ha mantingut l'esperit naturalista i irònic del fundador.
Aquesta aliança ha proporcionat un nou vigor a la producció, com mostra la col·lecció fruit del treball entre Bordallo Pinheiro i l'ONG brasilera Ecoarts Amazônia. Cada peça ha estat desenvolupada a partir d'espècimens de la flora amazònica. Una part dels ingressos seran destinats a la reforestació de l'àrea de Mato Grosso, mitjançant la plantació d'arbres fruiters autòctons a pobles, zones rurals i llogarets indígenes de la regió.
El nou impuls té com a símbol la sardina, una de les obres icòniques del llegat artístic de Bordallo, que s'ha reinterpretat en una col·lecció de 80 peces. En aquest projecte hi han participat artistes i il·lustradors espanyols com Abe the Ape, Guille García-Hoz, Gonzalo Muiño, Agatha Ruiz de la Prada i Andrea Zarraluqui.
Les sardines també són protagonistes al centre de taula Surf, ideat per l'artista Joana Vasconcelos. Aquestes, ordenades en cercle com en un musical aquàtic de l'època daurada Hollywood, serveixen de planxa de surf a granotes disposades a trencar les onades. És probable que aquesta peça manifesti, més que cap altra de les noves incorporacions a la col·lecció, el corrosiu humor de Bordallo.
Peça 'Surf', dissenyada per Joana Vasconcelos per a Bordallo Pinheiro.