La nit del 4 d'agost del 1962, Norma Jean Mortenson o Marilyn Monroe, va morir al dormitori de casa seva a Brentwood, Los Angeles. La seva mestressa de claus la va trobar aquella matinada sense vida pel que semblava un “probable suïcidi”.
La desaparició de la gran estrella de Hollywood, amb només 36 anys, arribava també només una dècada després que la seva carrera s'enlairés transformada en un personatge que ella mateixa va arribar a avorrir.
A el 60è aniversari de la seva mort, al Teatre Xinès de Los Angeles prepara l?estrena d?un nou documental (Dream Girl: The Making of Marilyn Monroe) i també una exposició amb vestuari, guions i objectes personals de dos dels grans col·leccionistes privats del seu llegat (Greg Schreiner i Scott Fortner). I, per descomptat, poques setmanes després s'estrenarà mundialment la pel·lícula de la qual fa setmanes que parlem, Blonde, amb Anna d'Armes sorprenentment convertida en Marilyn per explicar la seva gran tragèdia, sobretot a partir d'imatges, en una història inspirada en la novel·la homònima de Joyce Carol Oates.
A Traveler, per celebrar aquesta trista efemèride pensem en els llocs que ens recorden a Marilyn. Els llocs on ens va portar al grapat de pel·lícules que va deixar per a la història.
Marilyn davant de les cataractes.
‘NIÀGARA’ I LES CATARACTES DEL NIÀGARA
Era ja la dona del moment, però encara no ho havia pogut demostrar en pantalla. Van pensar-hi en el paper de la dona fatal, de la vilana, i Marilyn desitjosa sempre de sacsejar-se l'etiqueta de “guapa tonta” tan injustament posada, ho va acceptar encantada. Van rodar a les cascades, a la zona canadenca, encara que sense rastre d'actors canadencs. “Les cataractes i Miss Monroe mereixen ser vistes”, va dir el New York Times. I tant. Qui va robar el protagonisme a qui.
A coberta.
‘ELS CAVALLERS LES PREFEREIXEN RUBIES’ I ELS CREUERS DE LUXE
Amb aquesta pel·lícula, el seu primer gran èxit va consolidar aquesta etiqueta que tant odiava. Al costat de Jane Russell eren dues caçafortunes a bord d'un creuer de luxe. El creuer eren escenaris d'algun estudi de la Fox, és clar.
Pura temptació.
'LA TEMPTACIÓ VIU AMUNT' I 'COM CASAR-SE AMB UN MILIONARI ' A NOVA YORK
Ambdues es van rodar principalment també en estudis, encara que per La temptació viu a dalt sí que van escollir una localització natural que segur que has anat a visitar, aquesta mateixa reixeta: Lexington Avenue amb el carrer 52. Billy Wilder se la va jugar a la tímida Marilyn i van trucar a un munt de fotògrafs i curiosos per rodar la mitiquíssima escena de les faldilles, tanta gent hi havia allà que el material era inservible i van haver de repetir-la en un estudi a Califòrnia.
Com casar-se amb un milionari, on Marilyn compartia protagonista amb Lauren Bacall i Betty Grable estava també situada a Nova York, però les actrius no van trepitjar ni un carrer, els exteriors que es veuen (un tour pel Manhattan més turístic), en canvi, sí que eren imatges filmades ad hoc per a la pel·lícula, una altra gran èxit de la Monroe.
I Let’s Make Love, un d'aquells films que Marilyn va fer gairebé per força, encara que al set va acabar trobant la complicitat d'un també lost in translation Yves Montand, també estava situada a Nova York, a l'off Broadway.
Paisatges i ella.
‘ÀNIMES PERDUDES’ A ALBERTA (CANADÀ)
Tant el director Otto Preminger com Marilyn Monroe van entrar a la producció forçats per l'estudi, però tots dos van acabar trobant un vehicle per demostrar altres talents malgrat totes les dificultats que van tenir durant el rodatge que va tenir lloc principalment als Parcs nacionals de Banff i Jasper a Alberta, Canadà. Amb alguna seqüència rodada, per descomptat, a l'original River of No Return (el títol original del film), el Salmon River a Idaho.
Bus Stop
‘BUS STOP’ A IDAHO I ARIZONA
Marilyn va haver de tornar a Idaho amb aquesta pel·lícula, Bus Stop, que va marcar un punt ia part en la seva carrera pel to i perquè a partir d'aquest moment va decidir muntar la seva pròpia productora per guanyar el control que tant li havien negat a la seva carrera ia la seva vida (encara que després ho aconseguís a mitges). Irònicament, la dona que interpretava és una dona que perd el control de la vida i acaba segrestada, però enamorada, arrossegada en un autobús d´Arizona a Montana. El seu personatge, per cert, la somiadora Chérie era Ozark, aquestes muntanyes que ara coneixem també per una sèrie de mateix nom.
'AMB FALDES I AL BOIG' A L'HOTEL DEL CORONAT (CALIFORNIA)
Probablement, la pel·lícula més coneguda de la filmografia de Marilyn. Obra mestra que també va fer amb dificultat amb la seva depressió i addicció avançades. També la que més mirem en qüestió de destí inspirador: la primera part de la pel·lícula és un viatge amb tren de Chicago a Miami, un viatge divertidíssim, tant de bo un tren llit així. La resta del film se situa a l'Hotel del Coronat, un lloc històric, el segon edifici de fusta més gran dels EUA, un hotel encara dret que no només rep visites per la pel·lícula de Wilder, encara que la majoria arribaran fins allà pensant en les aventures de Josephine (Tony Curtis), Daphne (Jack Lemmon) i Sugar (Monroe).
Monroe i Montgomery Clift.
‘VIDES REBELDES’ A NEVADA
Escrita per Arthur Miller per a ella quan encara eren un suposat matrimoni feliç, es va rodar quan estaven en procés de separació, una cirereta més per a la bomba de rellotgeria que era la pobra Marilyn. Va ser l'última pel·lícula que va acabar (també per Clark Gable que només moriria 12 dies després de filmar-la) i guarda potser la seva millor interpretació, l'actriu que sempre va voler ser. Es va rodar íntegrament a Nevada, on succeeix la història d'aquest western que es va veure millor, segons van passar els anys.
La piscina.
LA PISCINA DE SOMETHING'S GOT TO GIVE
No era qualsevol piscina. Va ser l'última en què es va banyar Marilyn. El seu darrer rodatge d?una pel·lícula que no va poder acabar. En ella es va banyar nua per a sorpresa de tots els que estaven en aquell set i també per als que, temps després, vam poder veure aquestes imatges, naturalitat sensual, Marilyn en estat pur. I tampoc era qualsevol piscina construïda a qualsevol plató, era una reconstrucció de la piscina que tenia el director George Cukor a la seva preada casa.