No és cap altre planeta, és un poble de Toledo.
La proximitat de Caudilla (província de Toledo, a una hora amb cotxe de Madrid) i la impressionant façana del seu castell en ruïnes han fet que es corri la veu entre els aficionats als llocs abandonats i els amants de la càmera, especialment dels que volen practicar la fotografia nocturna.
Per arribar-hi només cal agafar la carretera d'Extremadura (A-5) fins al quilòmetre 58, on ens desviem cap a Santa Cruz de Retamar per la CM-4009. Continuem fins a travessar Novés (a tots dos pobles podrem parar per comprar avituallament a les seves botigues d'alimentació) ia la sortida ens desviem a la dreta per la TO-1332. De seguida veurem la silueta del castell i l'església a uns tres quilòmetres.
Cementiri de Caudilla
Es troba al terme municipal de Santo Domingo-Caudilla, fruit de la unió d'aquest darrer poble amb el de Val de Santo Domingo, annex i més gran (segueix poblat en l'actualitat). Hi ha dades que el 1847 la població de Caudilla ascendia a 188 habitants (repartits a “36 cases dolentes”) , molts dels quals descansaran avui dia al cementiri que hi ha a l'altra banda de la carretera.
El seu accés està tancat, però a l'exterior hi podem veure una creu dedicada a Claudio Ruiz Bajo i els seus tres fills, Josep, Alexandre i Jesús. Claudi era el hisendat a qui pertanyia la majoria de les terres de Caudilla quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Tots quatre van ser represaliats el 19 de setembre de 1936. Les filles supervivents, Dolores i Cándida, es van repartir el poble en dues finques al final de la contesa.
Els habitants de Caudilla eren, doncs, els jornalers d'aquestes famílies, dedicats a l'agricultura ia la ramaderia. La mecanització del camp va substituir la mà d'obra per màquines i els pocs veïns que van quedar van acabar per mudar-se a Val de Santo Domingo a la segona meitat del segle XX.
Actualment alguns dels habitatges es mantenen com cases de camp (serà fàcil veure'n alguna amb gent) i els camps de blat i ordi que envolten el despoblat estan cuidats per agricultors de la localitat propera.
Els habitants de Caudilla van abandonar casa seva i es van traslladar a Val de Santo Domingo.
LLOC DE CONTRASTS
L'església parroquial estava dedicada a Santa Maria dels Reis. Actualment, la seva façana està gairebé tota repintada de blanc, que contrasta amb el color negre del tetric arbre cremat que hi ha en un dels laterals.
Es van tapiar els seus accessos per evitar les destrosses i l'espoli, encara que hi ha qui es cola a dins jugant-se la pell perquè la teulada està que cau i es pot desplomar en qualsevol moment (hi ha un tros que ja ha caigut) .
Els objectes de valor es van traslladar a l'església de Val de Santo Domingo, i tot just queden restes de l'altar i algunes pintures murals . D'altra banda, runes, coloms i grafits amb frases lapidàries.
Si t'aventures a entrar a l'església, serà sota la teva responsabilitat.
Als seus voltants trobarem l'abeurador en forma de creu. Al costat, les ruïnes de l'antiga escola-ajuntament, amb alguns pins replantats de forma recent.
La resta del poble és tot just un carrer. Les cases que no segueixen habitades (les plaques de les empreses d'alarma ens ho adverteixen) estan en ruïnes, i algunes tenen les portes obertes per ser visitades pels més curiosos. També podrem fotografiar la font i el safareig.
Al costat de l'església trobem abeurador en forma de creu.
LA RAÓ DE LA VISITA
Però la joia de la corona, cosa que motiva la visita i justifica el desplaçament, són les restes del Castell de Rivadeneyra. Va ser construït al segle XV (1449-1450) per Hernando de Rivadeneira, mariscal de Castella. Sembla que el 1999 forts vents van assotar la zona, provocant l'enfonsament de gran part de la façana. A dalt de tot de la torre esquerra va quedar dreta de manera impossible una escultura de Crist, dotant l'immoble de l'aspecte fantasmagòric que té actualment.
Forma part de la Llista Vermella del patrimoni, la iniciativa per denunciar elements del Patrimoni Cultural Espanyol que corren perill de desaparèixer.
Aquí és on toca fer parada, treure el trípode i esperar que el sol es ponga entre els cims de Gredos que poblen l'skyline de l'horitzó. Convé portar pantalons llargs (encara que sigui estiu) per no esgarrapar les nostres cames amb les plantes de cereals i una mica de màniga llarga, que quan caigui la nit baixaran uns quants graus les temperatures.
Adéu, sol. Hola, càmera rèflex.
El silenci aviat es trencarà amb el cantar dels grills i, de tant en tant, el repicar de les campanes que arriben des de Val de Santo Domingo.
Esquivant els nombrosos forats de les conilleres, és moment de provar totes les perspectives que ofereix el castell amb el cel cada cop més poblat d'estrelles mentre juguem amb ISOs i temps d'exposició.
A la contaminació lumínica que arriba des de Madrid cal sumar la de la lluna (nosaltres hem anat creixent, que no era el més recomanable), però tot i així amb paciència i traça els resultats de les nostres fotos nocturnes seran espectaculars.
Així és el cel a Claudilla, sense contaminació lumínica.