La dona que somiava amb música

Anonim

Carmen Mateu i Montserrat Caball

Carmen Mateu i Montserrat Caballé

Va néixer al si d'una família privilegiada. Néta d'un empresari exitós, confundador de la mítica marca de cotxes Hispà Suïssa , que acaba de renéixer llançant un cotxe de super luxe amb motor elèctric, més de mil cavalls i que costa al voltant del milió i mig d?euros. I que, per cert, porta el nom.

Filla d'un reeixit polític i empresari, primer alcalde franquista de Barcelona, president de La Caixa, aleshores, Caixa de Pensions, president de l'Agència Efe i ambaixador d'Espanya a París. Ah, i aficionat a la cultura, l'art i el vi. I tot aquest patrimoni, juntament amb les passions del seu pare, el va heretar ella, Carmen Mateu.

Lluny d'acomodar-se a la tranquil·litat de tenir-ho tot, va voler estudiar art i decoració perquè ja es començava a aficionar pel món cultural. Va voler ser pianista. I pintora, però una cosa i l'altra van anar més enllà dels seus anhels de nena.

Castell de Peralada Girona

Castell de Peralada, Girona

El seu pare, Miguel Mateu, havia comprat, uns quants anys abans de néixer Carmen, un castell a Perelada, una localitat de l'Empordà que seria el centre de la seva activitat anys més tard, el seu refugi i el lloc que li va donar més alegries.

Aleshores era un complex amb un espectacular jardí dissenyat pel paisatgista francès Duvillers, i on hi conviuen, avui encara, gairebé 160 espècies vegetals i un aviari del segle XIX.

També havia allotjat un convent carmelita on els monjos, és clar, s'havien dedicat, entre altres coses, a fer vi. Miguel Mateu va voler recuperar l'activitat vitivinícola clerical, que després continuaria Carmen amb el seu marit, Artur Suqué.

Perelada es va anar convertint a poc a poc en un complex dissenyat per albergar cultura, vi, gastronomia… i joc , perquè la família també és propietària de diversos casinos a Catalunya i fora d'Espanya, i un d'aquests casinos també es troba a Perelada.

Mateu no es considerava una dona glamurosa i tenia una visió de la dona ancorada en el passat (en una entrevista per a una televisió autonòmica confessa que li agrada portar el cognom del marit perquè és un home amb poder), encara que admirava dones com Angela Merkel o Pilar Rahola i l'elegància d'Audrey Hepburn.

També estava convençuda que la cultura s'ha de compartir, i més quan s'està en posició de fer-ho perquè el teu patrimoni i el teu bagatge ho permeten, i amb aquesta idea va fundar el 1987 el Festival Castell de Peralada , una trobada estiuenca a l'entorn del Castell per on desfilen cada any artistes lírics, ballarins o prestigiosos intèrprets de música clàssica.

Per les taules de Perelada han passat des de Serrat fins a Sammy Davis Jr., Woody Allen o Montserrat Caballé, Liza Minelli, Rudolf Nureiev o Maria Pagés, que ha inaugurat l'edició més excepcional del festival, la d'aquest any, una entrega que s'acaba de clausurar i que s'ha fet sense públic a causa de la pandèmia.

També, excepcionalment, es poden veure les seves actuacions a través del web oficial de la trobada. Potser és aquest any on més es manifesta aquest afany de compartir la cultura que Mateu va impulsar amb el Festival.

Peralada, tot el complex, és un enclavament cultural on encara es respira l'ambient que van crear Carmen i la seva família, amb una biblioteca que guarda gairebé 100.000 volums i una col·lecció pictòrica amb obres de Ramón Casas, Filippino Lippi (deixeble de Botticelli) o un retrat de Maria Ana Victoria de Borbó que el seu pare li va regalar a la Carme quan era nena.

Al fons de la biblioteca, un despatx que es va mantenir en privat per ser el de Miguel Mateu, acull una curiosa visió, la de diversos models que va vestir Carmen en alguns dels moments més rellevants de la seva vida, com el casament, on va portar un vestit de Pertegaz, o un dels seus Balenciagas.

També, en una vitrina, un mostrari de la multitud de flors amb què Carmen adornava els seus conjunts, camèlies de Chanel o roses de roba.

Carmen va morir poc abans de fer 82 anys i sent considerada una mecenes de les arts a Espanya. Aquest any, al Festival va sonar el Rèquiem de Verdi , una de les seves obres preferides, per recordar la princesa de conte del Castell de Peralada.

Llegeix més