Castrojeriz
Et proposem un pla: prenem el cotxe i posem rumb a un d'aquells tresors desconeguts que encara romanen amagats al nostre país. Sí, anem-nos de road trip, que la tardor ho demana a crits.
La tardor i les nostres ganes de xopar-nos d'aquesta màgia que desprèn el món rural, no ho negarem. Ens referim al que conformen els petits pobles que, escampats per paisatges espectaculars, aconsegueixen atrapar-nos i fer-nos entendre que hi ha un altre món -allunyat d'ordinadors, embussos i soroll-. És això, ni més ni menys, el que se'ns revela quan arribem a les 4 Viles d'Amaya.
Situada al sud de la Serralada Cantàbrica i de la Vall de l'Ebre, i al costat oest de la província de Burgos, s'alça la Penya Amaya , un curiós massís calcari que governa un paisatge que, excepte en aquest punt d'elevació –que arriba als gairebé 1400 metres d'alçada– , es compon de llomes de suaus perfils, extensos camps de cultiu i tranquils parem. Les vistes des de dalt de tot mereixen la pujada i, per què no, alguna ruteta pels seus senders.
El massís de Penya Amaya
Al seu voltant, ara sí, els quatre municipis històrics que li roben el nom i que componen una ruta plena d'atractius i d'experiències: Castrojeriz, Sasamón, Villadiego i Melgar de Fernamental ens esperen en aquest viatge.
SASSAMÓ, TERRA MEDIEVAL
Avancem per la carretera nacional rumb a la primera de les viles quan alguna cosa, de cop i volta, ens crida l'atenció. ¿ És això un arc apuntat al mig del paisatge ? Mmm… Serà que sí.
Deixem el cotxe de banda per acostar-nos a contemplar aquesta meravella de l'art: el Arc de Sant Miquel, últim vestigi de l'antiga església romànica del ja desaparegut poble de Sant Miquel de Mazarreros , s'alça enmig del no-res per lliurar-nos un dels escenaris més meravellosos del viatge: una porta a la natura.
Molt a prop, gairebé ocult entre la vegetació, un altre vestigi més: el que queda del antic pont romà de Trisla , pel qual discorria una de les calçades romanes més importants, la que unia la Costa Mediterrània amb Astúries . Ambdues restes ens indiquen una cosa molt clara: ens queda molt poc per assolir Sasamón.
L'arc de Sant Miquel de Mazarreros
Però per a la nostra següent parada, en realitat, ens desviem una mica del camí: a només tres quilòmetres d'aquesta diminuta localitat de només mil habitants , allà a les altures, s'endevina la silueta d'una de les cases-museu més fascinants de l'univers . És el moment de conèixer Salaguti.
O si més no, de provar sort. Perquè amb aquest peculiar artista mai no se sap: caldrà trucar a la porta per comprovar si els planetes s'alienen i l'amfitrió és present . Ell mateix serà qui ens mostri el refugi creatiu. Abans d'entrar-hi, la façana de l'original enclavament ja ens deixa sense paraules: és el mateix Salaguti qui, en una espècie d'autoretrat arquitectònic , ens saluda.
Un grapat de planetes pengen de la cúpula del sostre mentre que extravagants quadres i escultures semblen cobrar vida a les parets. Aquest artista autodidacta oriünd de Sasamón porta tota una vida creant grans obres que pararan a col·leccions privades, però també per a encàrrecs d'arquitectura civil. En preguntar-li pel seu estil, anuncia contundent: “Surrealisme fantàstic” . Doncs això.
I ara sí: arriba l'hora d'endinsar-se a les carrerons color ocre de Sasamón , aixecades amb la pedra calcària tan present a la regió. Reconeixem algunes de les antigues cases pairals del segle XVI i XVII que encara romanen drets. A les portes, els escuts de les famílies nobles que les van habitar. De la Col·legiata de Santa Maria la Real ens crida latenció les seves dimensions. No en va, és la tercera més gran de Burgos.
Localitat de Sasamón
Reparem en els detalls dels relleus que decoren el pòrtic abans de passar a l'interior, on ens deixem enamorar pel seu bell claustre. Alçada al segle XIII per ordre d'Alfons VII, compta amb un centre d'interpretació sobre Medievo al seu interior.
VILLADIEGO, HISTÒRIA I FANTASIA UNIDES
A només 10 minuts de cotxe arribem a la segona de les viles. Villadiego , amb els seus estrets i sinuosos carrerons, manté el seu antic traçat medieval.
El més cridaner d'aquest poble amb prou feines 1500 habitants és que compta amb un patrimoni monumental excepcional: les cases d'arquitectura tradicional, el Palau dels Velasco, la Casa dels Borja, l'Hospital de Sant Joan o el Liceu només són part del seu tresor.
Plaça i Església de Santa Maria, a Villadiego
Al costat d'aquest últim, fem parada tècnica a La Cova de Mayla per delectar-nos amb un dels seus mítics cuits castellans –compte, cal encarregar-los amb antelació!-.
Molt a prop es troben la meravellosa Plaça Major porticada , centre neuràlgic de la localitat, i el Arc de la Presó, l'única de les portes de la muralla que es conserva avui dia. A l'antic escorxador, però, el que s'amaga és tot un món de fantasia: Fabulantis , un centre d'interpretació dedicat al còmic.
La raó? En aquest poble va passar grans temporades Ángel Pardo, un dels historietistes més famosos del nostre país i autor d´un còmic que a tots ens porta grans records: El Capità Trueno. Sortir-ne, sobretot si es viatja amb els més petits, no serà una tasca fàcil.
Però ho fem, vaja si ho fem! Perquè arriba el moment de explorar els voltants . Ens calcem les nostres botes de muntanya per endinsar-nos a la natura més plena: el Geoparc Les Loras, que conforma el punt d´unió entre les muntanyes cantàbriques i la plana de Duero, ens regala tot un entramat de senders perfectes per respirar i embriagar-nos de l´aire més pur. Un paisatge configurat per antics fons marins, grans canons, rius i la concentració més gran d'art romànic de tot Europa ens tindrà entretinguts tot el temps que vulguem. Podem assegurar-ho.
Un passeig pel Geoparque Las Loras
MELGAR DE FERNAMENTAL: ON L'AIGUA ÉS VIDA
Canviem de terç i posem rumb a la vila dels rius i canals: a Melgar de Fernamental el paisatge muta, i ara són els immensos camps de cereals i els parem verds els que ens acompanyen.
El seu nucli urbà compta amb grans atractius, i una passejada pels seus carrers per contemplar el palauet plateresc de Fernán López del Camp -seu de l'ajuntament-, la Casa del Cordó o l'Església Parroquial de l'Asunción , val la pena.
Però el nostre objectiu és al seu entorn: és allà on descobrim el gran llaç que uneix Melgar de Fernamental amb l'aigua , cosa que ha marcat la seva història al llarg dels segles. Per començar, perquè són dos els rius la llera dels quals passa pel seu territori: el Pisuerga i el Valdavia. Però és que a més també ho recorren dos canals: el Canal del Pisuerga i el Canal de Castella.
Església Parroquial de l'Assumpció de Melgar de Fernamental
Aquest últim és una construcció meravellosa que es va idear amb intenció de transportar-hi, des de Castella fins a Santander , els cereals cultivats a la zona, i assolir així la seva sortida al mar per comercialitzar-los. Quin millor pla per a la nostra ruta que recórrer-lo en un petit vaixell d'esbarjo? El que uneix Melgar amb la resclosa número 14 de Sant Llorent de la Vega , ni més ni menys.
Pel camí, més sorpreses: un antic molí del segle XVIII que proveïa d'aigua al canal i una de les obres d'enginyeria més grans de la zona: l'Aqüeducte d'Abanades . Una mica més que afegir? Doncs sí, per als més atrevits hi ha una altra manera de recórrer les aigües: en hidropedal o amb barca amb rems . Qui s'hi anima?
CASTROGERIÇ, LA LLAR DEL PELEGRÍ
Mentre avancem per les carreteres nacionals cap a la darrera de les Viles d'Amaya, ens topem amb alguns pelegrins que caminen , motxilla a l'esquena i il·lusió a flor de pell, pel voral. Sí: ens trobem en ple Camí de Sant Jaume.
Al fons, Castrojeriz
De fet, de seguida ens adonem que la carretera travessa les ruïnes mateixes del Monestir de Sant Antoni, un dels llocs més màgics de la ruta: antic convent i hospital de pelegrins, avui dia ha tornat a cobrar vida i funciona com a alberg durant els mesos d'estiu. Això sí: sense el més mínim luxe. Però, ¿ què pot ser més exclusiu que despertar sota aquest increïble tresor arquitectònic?
Un cop al poble, caminem pel Carrer Real , una via de dos quilòmetres que el travessa i on els pelegrins no cessen. Uns que parteixen, altres que arriben…
Només cal contemplar la bellesa de l'enclavament per saber que aquesta etapa no passarà desapercebuda per a cap. Segons es diu, hi va haver una època en què Castrojeriz, que compta amb més de 4 mil anys d'història, va arribar a tenir sis esglésies, set hospitals per a pelegrins i tres convents. De la majoria d'aquells només queden records en forma de ruïnes.
El lloc més màgic del Camí de Sant Jaume és a Burgos
Però per entendre molt millor tot aquest univers que porta embolicant la figura del pelegrí des de temps immemorials, res com visitar el Centre d'Interpretació dedicat al Camí de Sant Jaume, ubicat a l'interior d'una altra de les meravelles de Castrojeriz: l'Església de Santo Domingo.
Una ruta amb bici pels voltants de la localitat pot ser una idea estupenda per acabar la nostra ruta, encara que també ho serà pujar fins al Castell de Castrojeriz –o el que en queda–, una construcció de la Baixa Edat Mitjana a dalt d'un turó veí.
Des d'allà, en completa soledat, amb el Univers Amaya als nostres peus i un horitzó ple de molins de vent i camps clapejats pels cultius, somriem i ens alegrem per tots aquests racons, desconeguts i plens d'encant, que encara queden per descobrir. I les 4 Viles d'Amaya, sens dubte, en són una.
Església de Santo Domingo, a Castrojeriz