Prepara't per a paisatges que treuen la parla...
Preparat/da per paisatges dels que deixen sense parla ? Per poblets blancs que semblen quadres pintats a la muntanya? Per plats serrans a base de productes de la terra? En aquest cas, arrenca, perquè comença la nostra ruta.
El punt de partida és Ronda, aquesta ciutat de somni , que deixarem a poc a poc enrere per travessar el decorat verd que llancen la Serra de les Salines, la Serra d'Hidalga, i sobretot, la Serra de les Neus , de la qual estem enamorats. Aviat entrarem de ple al vall del Genal , on ens acostumarem a alternar paisatges de roca calcària amb alzinars, suredes i castanyers . Els primers ens cridaran l'atenció pel vostre frondositat ; els segons, ens atrauran per la saturació del seu tronc, d'un vermell que atrapa; i els tercers, ens enlluernaran en saber que el cultiu dels seus fruits, del qual viu bona part de la zona, encara es realitza de manera tradicional.
ATATJA'T
Nou miradors jalonen aquest camí: el primer que ens trobarem és el de Ataca't , que adverteix que la zona ha estat ocupada des de la prehistòria, i dóna pas al poble del mateix nom. Allí, els “deures” seran prendre't una copeta del most local i tastar les postres típiques del lloc, de fort tradició morisca , com el dolcíssim formatge d'ametlles o l'enreiallo. O, si vas amb les piles carregades, dedicar una hora a recórrer la seva Via Ferrata, amb pont de mico i pont tibetà en el seu recorregut a 40 quilòmetres del terra.
La Via Ferrada d'Atajate: emoció i vistes
NIMERA DE LÍBAR
Sí, ho sabem: ens estem sortint de la ruta. Però permeteu-nos que ho fem per (dues) vegades per donar-li encara més color al camí. Si hi esteu d'acord, no continueu per l'A369, i desvieu-vos cap a la MA-8307 (un ramal de l'anterior) per visitar la meravellosa naturalesa de Jimera de Líbar, que confina amb l'aclaparadora ** Serra de Grazalema .**
Allà, el nostre destí poden ser dos: per començar, les ** Cabanes de Jimera de Líbar ,** situades a plena naturalesa i perfectes per passar uns dies allunyat de tot entre parets de fusta, nits de xemeneia i tardes de passejades al costat del riu. Tria la teva dentre bungalous per a dues fins a viles per a 15.
L'altra opció que posem sobre la taula per allotjar-nos és el **Molino La Flor,** situat en un entorn de cinema -en què, de fet, ja fins i tot s'han rodat anuncis de cotxes-. Enfonsa't amb la màgia del lloc travessant el seu pont penjant, fent ràfting al riu, banyant-te a la llacuna, passejant per La Dehesa... o, simplement, descansa a les seves instal·lacions tradicionals, a les quals no arriba la cobertura.
Darrer tip: abans d'anar-te'n, què tal si t'acostes a la Cova de la Pileta , un monument nacional que posseeix apassionants pintures prehistòriques...?
El frondós bosc de la propietat Molino La Flor
BENADALID
Continuem el nostre camí cap a Benadalid. Allí, cal visitar el que queda del castell de la zona -d'origen romà i més tard pres pels àrabs-, que avui dia, curiosament, és un cementiri.
A pocs metres del mateix, un panell ens explica les vicissituds que van passar allà a moros i cristians , que han donat lloc a una festa popular , celebrada a finals dagost. Al davant, ia la vora d'un tall, hi ha un altre preciós mirador , i al poble, de carrers intricats i costeruts , val la pena acostar-se sense pressa a la església -construïda al segle XV-.
També és interessant visitar L'Alambí , una antiga destil·leria convertida en museu d'arts i costums populars del municipi. Al seu restaurant, a més, podrem delectar-nos amb els plats propis de Benadalid, com el "malcuinao", un guisat a base d'hortalisses cultivades als camps propers.
El centenari Castell de Benadalid
ALGATOCÍ
Preparat per tornar a emprendre la marxa? Doncs anem sense pressa fins a Algatocín, gaudint de les brutals perspectives que ens ofereix l'A369 en aquest tram: enganxat a la muntanya per una banda i completament obert cap a serres i valls de l'altra.
Un cop al poble, de origen berber -com ens deixa endevinar l'entramat dels seus carrers-, ens podem entretenir buscant els escuts heràldics que conserven algunes cases del segle XVIII, època en què Algatocín va arribar a tenir al voltant de 2.000 habitants (ara té al voltant de 800) .
Però el que sens dubte ens sorprendrà serà la cura dels seus carrerons de finestres enreixades , d'un blanc immaculat i plenes de flors , que conformen la perfecta postal andalusa . I per acabar, un consell: si porteu amb vosaltres la càmera de fotos, pugeu a l'ermita , davant la qual s'obre un preciós panorama natural.
Algatocín, la postal andalusa més tradicional
GENALGUACIL
Aquest singularíssim poble no és exactament a l'A369, sinó que requereix de una petita desviació per assolir-ho, però, creieu-nos: val la pena sortir del camí. A l'alçada d'Algatocín, prenem la carretera MA-8305 i seguim les indicacions fins a assolir un camí gairebé del nord, bigarrat d'arbres, que aviat començarà a jalonar-se de obres d'art!
Així és, perquè des del 1994 porta aquesta petita localitat de la Regió muntanyenca de Ronda unint art i natura en una trobada sense igual que reuneix creadors de tot el món. "La dinàmica és senzilla. L'Ajuntament de la vila s'encarrega de costejar la manutenció i l'allotjament dels artistes els projectes dels quals han estat elegits. A canvi, els creadors deixen les seves obres com a llegat al territori on van ser realitzades", expliquen des del Consistori.
Avui dia, un passeig pel poble et fa trobar-te amb ni més ni menys que 123 apassionants treballs artístics a peu de carrer, algunes tendres, altres irònics, altres grandiloqüents, però tots (i això és l'estrany) fascinants . Per si no n'hi hagués prou, Genalguacil, en si, és bellíssim: està amb compte tal cura i orgull que sembla que els veïns/es et estiguessin saludant amb afecte a cada pas que fas. I, de fet, probablement ho estiguin, perquè als seus carrers és impossible no trobar-te un habitant que et doni els bons dies o fins i tot una mica de conversa, una hospitalitat que es retalla contra un colorit decorat d'exemplars vegetals que guanyarien qualsevol concurs de jardineria.
Potser tothom té un curset de jardineria a Genalguacil...?
PASSAREL·LES DEL RIU GENAL
Ja que ens hem desviat, aprofitarem per visitar un dels senders més bells de la província: el que discorre a la vora del riu Genal, a l'alçada de Jubrique. Per fer-ho, pots aparcar a la Venda San Juan (que pertany al ** càmping del mateix nom ** ) oa prop si és temporada alta i no trobes lloc.
Un cop hagis aconseguit ** el sender **, perfectament senyalitzat, veuràs succeir-te davant teu horts, camps plens d'animals (porcs, gallines, paons...) i, sobretot, u n paisatge salvatge de boscos de conte de fades flanquejat constantment pel riu Genal. El mateix posseeix tant zones de gorgs com de cabal corrent, i sovint, per travessar-ho, haurem de pujar per les passarel·les que donen nom al camí, el que afegeix un extra d'emoció una aventura d'instantànies inoblidables.
Riu Genal: pura exuberància
GAUCÍN
Tornem a la carretera A369, aquesta vegada per aturar-nos aviat: al mirador de la Vall del Genal. Des d'allà és fàcil observar els pobles de Alpandeire, Fajarán, Jubrique i Genalguacil, el cim del bec Torrecilla i fins i tot, en dies clars, el Penyal de Gibraltar. Ja veieu que aquesta ruta és pur relax, i que només ens exigeix afany de contemplació i gaudiu!
Aviat arribarem a Gaucín, el final de la nostra ruta, un típic poble serrà penjat dramàticament d'un vessant del qual van quedar enamorats autors com Richard Ford (hispanista) , Francis Carter (escriptor que va elaborar la primera guia de la província) o Gerald Brenan (autor anglès) . De fet, avui dia també hi ha establerts a les seves terres ** diversos artistes internacionals **, l'obra dels quals és, en molts casos, visitable.
Allí ens interessa sobretot el Castell de l'Àliga , una fortificació romana que es fon amb la muntanya i que sol estar circumdada per el vol d'aquestes majestuoses aus. La població posseeix també un complet ** Museu Etnogràfic ** i diversos restaurants a base de producte local on val la pena aturar-se. Triem Plater & Co , que serveix "nova cuina rústica" en una terrassa amb precioses vistes i tracte exquisit, on se'ns gravaran a la retina les últimes instantànies de un viatge inoblidable.
Gaucín, inoblidable