Aquesta banda de vins demostra que és a l'estranyesa on brolla l'única cosa
Enmig de l'empatx de la nova normalitat, per fi hi ha algú que s'atreveix a trucar a les coses pel seu nom. Sí: són temps rars. I aquesta banda de vins demostra que és a l'estranyesa on brolla l'única cosa.
Dotze tipus indisciplinats, dotze individus amb caràcter. Llocs en fila podrien semblar una quadrilla de forjats al més pur estil del vell Oest (això sí, amb menys mala llet). Componen una banda, però saben cavalcar en solitari. I com als millors westerns, parlen sobre la importància del territori, de l'honorabilitat i sobre la difícil empresa de transitar la frontera entre dos temps.
En aquest precisament volàtil any 2020, A La Volé, importadora a Espanya d'alguns dels xampanys més especials del país gal, ha tingut la gosadia de convidar dotze vignerons nacionals a elaborar cadascun un vi que respongués a “la seva personalitat i el seu paisatge”.
Ho explica Álvaro Moreno, cor i cervell -ho diuen els seus companys de viatge, els també segovians Goyo Domingo, Manuel Lucio i Nacho Tapia - d'A La Volé: “Buscàvem vins de gent senzilla, treballadora, vins artesanals, com a mínim orgànics, vins que puguin ser entesos per tothom i que demostrin, sense trencar res, que a preus assequibles es pot gaudir de bons vins”.
El resultat són dotze vins molt personals de dotze regions diferents amb dotze varietats de raïm diferents. Són quatre blancs, cinc negres, un claret, un taronja i un escumós. Cada història que expliquen està signada per artesans espanyols del raïm que treballen no a l'ombra, sinó als marges. I l'apartat sol donar accés a un producte únic.
Sobre els cavalls, el gallec Xurxo Alba -àlies 'Capità'- de Cellers Albamar (Pontevedra), el mestre de la vinya Raúl Pérez de Celler Castroventosa (Castella i Lleó), David Sampedro de Bodegas Bhilar amb la seva rioja profund, Iago Garrido (i Liliana Lafuente) de Celler Augalevada (Ourense) i les seves formes antigues, el polifacètic Orly Lumbreras d'Adega Sernande (Àvila) o Alvar de Dios, un jove talent que s'ha acostat als Arribes del Duero (Castella i Lleó) , prop de Portugal, per experimentar amb els seus varietals i el seu terroir.
Els seus són vins rars perquè neixen de una viticultura respectuosa amb la vinya, perquè formen part de projectes que miren enrere per impulsar-se cap endavant, perquè porten les empremtes dactilars dels que conreen i cullen i treballen per donar fondària a l'horitzontalitat d'un sector dominat per la rigidesa de denominacions d'origen.
Fa algunes setmanes van sortir a la llum les sis primeres ampolles -les següents sortiran el juny del 2021-. No han arribat a Nadal. Els nois d'A La Volé van llançar un missatge l'estiu passat a la clientela que ja s'ha batejat comunitat: “Busquem bojos del vi per formar una banda”. La pandèmia per Covid-19 deixaria sense sortida gairebé 10.000 kg de raïm sense veremar de petits productors que abans fins i tot del confinament ja patien els impostos aranzelaris d'un dels seus mercats més grans com és l'americà. Qui s'unís, es comprometia a comprar una de cadascuna de les ampolles que elaborarien.
Buscaven 300 bojos per arrencar. En van trobar 750. Els suficients per acabar amb els 550 litres de vi que s'han produït sota el nom de Rarabanda: “El límit ho han marcat les parcel·les”, detalla Álvaro Moreno. De tota manera, no aspiraven a més. “Ens agrada el que és petit. A La Volé va néixer petita i morirà petita”.
RARS (I FORMATS)
El coronavirus i els aranzels no han estat les úniques raons per llançar-se a l'aventura. També era el moment idoni, segons Moreno, per posar en valor la feina que està fent “la generació de joves vignerons més preparada que mai hem tingut al nostre país”. En una regió fins fa poc més concentrada en la quantitat que en la qualitat, vinyaters com els que protagonitzen les etiquetes de cadascuna de les ampolles han posat de manifest que es poden fer les coses duna altra manera.
A A La Volé ho saben i per això des que van començar el 2014 a portar primer unes caixes, després uns palets, d'ampolles de la Xampanya més particular per a familiars i amics -“en un moment vam pensar que qualsevol dia acabaríem a la presó ”, fan broma- s'han centrat en aquests vins creats des d'una altra perspectiva, que no és cap altra que la de qui observa i té cura de la vinya i li cedeix l'espai -aquell que no es compta en hectàrees- perquè s'expressi.
“El creador és el paisatge. Nosaltres simplement som pastors i intentem no fer malbé les coses”, comenta Xurxo Alba de cellers Albamar en una de les converses que ha programat A La Volé, l'interès divulgador i educatiu de la qual ha quedat ja de manifest en cadascuna de les accions que emprenen.
L'albariño d'Alba per a Rarabanda, per exemple, és el resultat de un assemblatge de les anyades de 2015, 2016 i 2017 d'una parcel·la pilot que havien destinat a la viticultura natural. Les condicions climàtiques no van permetre una gran producció i van decidir deixar que passés el temps en aquells només 50 litres que havien recollit. Quan l'Alba va tastar aquell vi, després d'un efusiu “Fotre! Quina cosa més xula!”, es va adonar que tenia alguna cosa diferent entre mans.
I van arribar els d'A La Volé amb el seu projecte de rars sota el braç: “Va ser un al·licient”, esmenta Alba, "podia demostrar que es podien fer altres coses fora de la denominació d'origen Rías Baixas, on la barreja d'anyades, per exemple, no està permesa". Va prendre la limitada producció -això sí, generosa en matisos- de la parcel·la pilot i la va arrodonir amb una mica de la collita del 2019. El seu albariño per a Rarabanda flirteja amb l'acidesa i evoluciona. És cruixent. Complex. Commovedor. Com un bon western.
Són dotze els relats que explica Rarabanda, però és la mateixa sang a diferents artèries. Molts dels seus membres treballen en parcel·les familiars -heretades en alguns casos, comprades en altres- que les generacions anteriors cuidaven en treure's l'uniforme de treball. A una jornada laboral se'n seguia una altra entre vinyes. Per a ells, com per als seus descendents ara, la matinada dels caps de setmana tenia la llum d'un dilluns qualsevol.
A l'observar una al costat de l'altra les etiquetes amb les cares dels sis de Rarabanda dissenyades per Juan Esbert, es podria pensar en aquests primers plans de Fins que va arribar la seva hora -un western també entre dos temps- de Sergio Leone. Però a aquests no se'ls pot anomenar forjats. Només rars. Com els temps que corren. I com en el fons ho són els nois d'A La Volé, que no només compren i venen vi: també serveixen una forma de fascinació.
ELS SIS PRIMERS MEMBRES DE LA BANDA
Per Álvaro Moreno, de La Volé.
Xurxo Alba. Tota una raresa, un gest d'unió entre Galícia i Champagne a través de l'assemblatge de quatre anyades d'un albariño nascut a la vora del mar. Elèctric, esmolat, canviant, el vi d'un amic amb tota una vida al davant.
David Sampedro. David és l?intèrpret perfecte d?aquesta Rioja menys sofisticada, on la vinya cobra protagonisme, on l?enologia i la bóta passen a un segon pla. Vi intens, elegant, reflexiu, profund, d'alta volada.
Raul Pérez. Vi elaborat per un mestre, només per això cal rebre'l amb el màxim respecte. Una vinya vella al seu poble, a Valtuille de Abajo (Bierzo), un vi poderós, amb estructura, profund, de terrer, amb molt de recorregut per davant.
Alvar de Déu. Un vi d'arrels castellanes, dels Arribes del Duero però amb esperit molt borgonyó. Fresc, àgil, original, estilós i enigmàtic.
Iago Garrido. Un homenatge a una de les grans regions vitivinícoles històriques del país com Ribeiro, en la interpretació d'un dels joves vignerons amb més futur amb què comptem. Un negre mil races que balanceja entre l'empremta gallega i els somnis del seu creador.
Orly Lumbreras. Passió i emoció, dues paraules que descriuen el vi i el seu creador. Una emocionant interpretació d'una vella vinya de Garnatxa, un paratge recòndit a la Serra de Gredos més visitat pels cabirols i els porcs senglars que per l'ésser humà. Territori animal, muntanyenc, el silenci del qual quan treballes, t'excita l'ànima i et revitalitza el cor. Això és precisament el que provoca aquest vi.