Per què la psicologia de la nostàlgia està envaint el nostre dia a dia durant el confinament?
És probable que durant aquestes setmanes de confinament a casa, hagis experimentat un veritable viatge al teu jo més oblidat ja sigui a través de llibres, sèries, emocions, records o actes que creies enterrats al més profund del teu ésser.
Estàs rellegint aquesta saga juvenil que tant et va captivar durant la teva adolescència? t'has tornat a aficionar a la Playstation? t'has subscrit a Disney+? els teus preferits a Netflix són sèries d'adolescents o realities sense una gran trama complexa darrere? estàs reprenent aquestes classes de guitarra o desempolsant l'àlbum de fotografies?
El perquè d'aquesta 'regressió' està directament relacionada amb els sentiments de incertesa, por, ansietat i desconcert que estem experimentant la majoria de la població en aquesta crisi sanitària que ens ha obligat a romandre a casa durant setmanes. És just llavors quan la psicologia de la nostàlgia comença amb la seva feina per fer el nostre dia a dia una mica més suportable i alegre.
Per què la psicologia de la nostàlgia està envaint el nostre dia a dia durant el confinament?
EL VIATGE AL PASSAT DAVANT DE LA SITUACIÓ PRESENT
Hem de partir de la base que les nostres vides estan en constant evolució i que, per tant, no són estàtiques. Són les experiències que anem tenint al llarg dels anys les que modifiquen el nostre cervell condicionant tant els pensaments com la nostra pròpia conducta.
Però hi ha determinats moments en què ens sentim estancats i sense cap avenç com ha passat durant aquestes setmanes de confinament. A això, li hem de sumar que és una etapa en què experimentem situacions amb altes dosis d'estrès i ansietat que no només repercuteixen en la salut mental del present, sinó també del futur a llarg termini.
Aquí entra en joc la regressió al passat com a mecanisme de defensa : “això provoca que en moltes ocasions ens ajudi tornar al passat i recordar etapes i moments feliços ; diguem que tornem a aquests estadis de benestar per suportar millor la situació actual i agafar impuls . El nostre cervell busca bregar amb aquest malestar de forma inconscient i recorre a un mecanisme de defensa que li permeti aconseguir un equilibri”, indica a Traveler.es la psicològica i sexòloga Judith Viudes.
Per la seva banda, el psicòleg Sergio García Morilla especialitzat en Psicologia Clínica i de la Salut i director del centre Psicosalut a Tenerife defineix la regressió com “un mecanisme de defensa del corrent psicoanalític proposat per Sigmund Freud per minimitzar limpacte emocional duna situació problemàtica en què la persona torna 'suposadament' a un estadi anterior”. Abans de continuar és important recalcar que la 'regressió' com a tal a la psicologia actual no compta amb una evidència científica , de manera que les seves teories són meres especulacions. Dit això, en el present podem parlar d'una psicologia de la nostàlgia per referir-nos a aquest viatge al passat emocional i personal.
Etimològicament parlant, la nostàlgia en si mateixa prové dels vocables νόστος (nostos) que equival a 'tornada' i el sufix -αλγία (-algia) que significa 'patiment' o 'dolor'. “La investigació en psicologia ens diu que es dóna amb molta més freqüència del que la majoria de la població creu i que el que sol disparar aquestes situacions nostàlgiques són sentiments negatius i, en concret, la solitud ; per això, no és estrany que en situacions de confinament en què estem més absents de relacions socials amb familiars i amics incrementi aquesta sensació de solitud i que es dispari aquesta nostàlgia ”, comenta Sergio García Morilla.
Passem d'aquest sentiment inicial de pena a sentir-nos reconfortats, protegits, animats i fins i tot feliços . És així com la nostàlgia ens torna allò que tant anhelem d'una manera positiva.
Per què la psicologia de la nostàlgia està envaint el nostre dia a dia durant el confinament?
QUALSEVOL TEMPS PASSAT SEMPRE VA SER MILLOR (O NO)
Mirar enrere i evocar bons records no vol dir que la nostra adolescència o infància no estigués carregada de mals moments, sinó que el nostre cervell dóna prioritat a allò positiu davant del que és negatiu . “En moltes ocasions, el cervell 'llença' la informació que no ens fa bé o no és útil . Hi ha mecanismes cerebrals inhibitoris que permeten subdividir certes memòries. Durant aquests processos, es produeix una activació de l'àrea frontal i una activació menor a l'àrea de l'hipocamp, crítica per a la memòria . Per dir-ho d'alguna manera, el nostre cervell ens protegeix ”, indica Judith Viudes.
“La major part de records que tenim s'acumulen en una valència positiva en què guardem més aspectes bons del passat que negatius i quan recordem aquests ho fem generant un resultat que es coneix com l'efecte de redempció que és una espècie en què la memòria reescriu en termes de creixement individual o personal els esdeveniments nocius que ens han passat. Pel que encara que al principi siguin negatius, al final acaben sent positius”, comenta Sergio García Morilla.
Durant la quarantena estem experimentant un estat de stand-by permanent amb què hem de bregar. A això cal sumar-hi pors com el risc de contagi, la possibilitat de perdre la feina, l'estrès de teletreballar des de casa amb els nens ... Els problemes de somni, ansietat, enuig, ràbia o tristesa s'instal·len al nostre dia a dia. “I precisament per això el nostre cervell cerca records que ens donen aquesta espurna que dispara les nostres endorfines i ens fan sentir bé”, suggereix Judith Viudes.
PSICOLOGIA DE LA NOSTÀLGIA: UNA ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING I UN NEGOCI EN ALÇA
Les marques són conscients que la nostàlgia genera sensacions que bateguen al nostre interi r i són moltes les que fan servir estratègies vinculades a ella que no tenen data de caducitat i que suposen tot un èxit a nivell de publicitat o màrqueting. Ja sigui a través de la roba, de pel·lícules, de sèries, llibres, èpoques, videojocs... aconsegueixen fer sentir especial el consumidor evocant el passat i produint sentiments positius per tal de vendre aquest producte.
Records agradables i satisfactori s amb els que vols consumir aquesta compra i en els que es viatja a l'adolescència oa la nostra infància. Una connexió entre el producte i la persona també coneguda com retrobranding o màrqueting de la regressió.
Només caldria fer una ullada al catàleg de Netflix durant aquest confinament per adonar-nos que la plataforma de continguts en streaming és una de les més expertes a jugar amb la ment dels seus clients. Outer Banks, Jo mai, A tres metres sobre el cel, Riverdale o Elit són títols que han tingut un gran èxit l'últim mes d'abril, sense comptar la resta de propostes que fa mesos o anys que hi són i que són clàssics que ja formen part de la nostra llista de favorits com Princesa per sorpresa, Grease, Stranger Things, Clueless, Forrest Gump, Dirty Dancing...
Paquita Salas: ella és nostàlgia d'aquella TV que ja no existeix, que ja no es fa
Igual que Netflix trobem la resta de serveis com Movistar+, Amazon Prime, HBO...i per descomptat la tan esperadíssima Disney+! Aquesta darrera va arribar a les nostres vides a l'inici de la quarantena, concretament el 24 de març després d'avançar uns dies la data d'estrena per les peticions dels usuaris.
I els remakes de Mulan, La Bella i la Bèstia, La Sireneta, Aladdin o La Ventafocs amb personatges de carn i os? No ens equivoquem, no estaven destinats als nens més petits sinó a tota la generació entre 20 i 40 anys que es va criar amb els títols originals.
DEIXA'T ABRAÇAR PER LA NOSTÀLGIA
Està demostrat que recórrer a la nostàlgia durant el confinament és sa sempre que tinguem en compte que estem en un moment efímer , siguem conscients de la realitat i ho fem per desconnectar del present: “la nostàlgia no és gens dolent en si, és un mecanisme que el teu cos té per portar millor una situació negativa mitjançant el contacte directe amb agents externs, que ens evoquen o ens recorden aquests moments més agradables i ens fan portar millor aquesta situació”, proposa Sergio García Morilla.
Stranger Things ÉS nostàlgia. Fins i tot per un Estats Units que mai no hem viscut... però que coneixem gràcies al cinema i la televisió.
Tot i que tal com recorda Judith Viudes també pot ser temps de mirar cap al futur en comptes de cap al passat : “és genial deixar-se portar, parar i reconnectar . Però també pot ser una bona ocasió per reinventar-se, recapacitar, aprendre i cercar alternatives. És a dir, puc tornar al passat per moments i gaudir-ne plenament, però no es tracta de quedar-me estancada a l'ahir, sinó també de bregar amb el present i fer introspecció”.
Per sort, ja sigui per bé o per mal, tenim prou temps durant aquestes setmanes que encara ens queden per davant per apostar per totes dues opcions. La clau rau a no autoexigir-nos gaire i fer el que veritablement ens ve de gust en cada moment del dia. I tu, ja saps què toca avui?