El torii flotant de la illa de Miyajima.
Expliquen que en el principi dels temps, els déus van baixar a la terra des de la Muntanya Missen, situada en un dels extrems de l'illa de Miyajima, convertint-se aquesta en uns dels llocs més sagrats del Japó. Segons la tradició sintoista **ningú no té dret a néixer ni a morir a l'illa (no hi ha maternitat ni cementiri) ** i fins fa poc qualsevol persona estava obligada a sortir de l'illa per anar a l'hospital.
El caràcter sagrat del lloc també és el responsable que el temple principal, el santuari d'Itsukushima, estigui construït sobre les aigües del Mar de Seto, a l'Oceà Pacífic. D'aquesta manera, les persones alienes a la comunitat podrien venir amb vaixell a visitar-lo sense trepitjar l'illa.
El temple va ser construït l'any 593 i reconstruït en la seva forma actual al segle XII per Taira-no-Kiyomori. A uns 200 metres del santuari s'erigeix el majestuós Torii, un arc tradicional japonès que se sol trobar a l'entrada dels santuaris sintoistes delimitant la frontera entre allò sagrat i allò profà.
Vista del santuari d'Itsukushima des de la muntanya Misen.
Però el que ha fet famós aquest Torii, també anomenat la Porta del Japó, és el fet d'estar submergit al mar, en una obra d'enginyeria apurada per a l'època. Una estampa considerada com una de les panoràmiques més cèlebres del Japó. L'enquadrament més buscat és on s'aprecia el contrast de l'arc i els seus brillants tons amb el mar, i la muntanya Misen com a teló de fons.
Al mes de febrer, durant el segon cap de setmana, l'illa acull un altre reclam turístic al seu petit territori, el Festival de les ostres , un dels més apreciats al país del sol naixent. En ell, les tipologies d'elaboració i degustació del preuat menjar són infinites: a la graella, gratinades, crues (en sushi o sashimi), en tempura o cuinades en diferents guisats tradicionals. Tota una experiència gurmet.