Cinemes Doré, la Bíblia dels cercles cinèfils madrilenys
A tu, amant del setè art, t'acomodarem en una de les butaques d'aquests cines madrilenys que conserven l'aroma de moqueta. Aquests cinc supervivents de l'escena cinèfila, nascuts les últimes dècades del segle passat, han bregat amb la cultura de la descàrrega, la síndrome de la butaca buida, els forats negres dels pressupostos publicitaris i, ara, l?assalt de l?IVA cultural. Quin és el secret de la seva supervivència?
En un moment en què sobren els inconvenients i escasseja el positivisme, aquests cinemes mantenen una personalitat pròpia que alimenten amb una suggerent programació, preus d'antany, un rigorós respecte als idiomes originals, simpatia cap a l'experimentació i la independència, amor per les idees brillants de baix pressupost i oda els autors que surten del guió. Cinema, amb crispetes i sense, exhibit amb afecte. La taquilla del nostre particular Cinema Paradiso encara no ha tancat:
1)CLÀSSIC:
Cinema Doré (Santa Isabel, 3) Encaixat en un atzucac, que comparteix amb el castís Mercat d'Antón Martín, s'emplaça el pintoresc edifici de la Filmoteca Nacional. L'exhaustiu programa mensual és gairebé com l a Bíblia en els cercles cinèfils madrilenys. A partir de les 16:15 es posen a la venda les entrades a un preu irrisori i, avui dia, inalterable (màxim 2,50€).
Divideixen en tres espais les propostes de cinema d'autor, clàssic i experimental. Dos són interiors. La tercera, a l'aire lliure, s'engega amb temperatures més suaus. Val la pena visitar la seva llibreria cinèfila i temperar-se amb un dolç en una cafeteria que faria feliç el turmentat Gustav von Aschenbach de Mort a Venècia.
2)CELESTIAL:
** La Nana Marró ** (Travessia de Sant Mateu, sota dreta, 8) El seu nom s'inspira en les estrelles. Concretament en un tipus d'astre que brilla menys que les germanes, però d'interior contundent. Des del 21 d'octubre del 1999, la sala d'aquesta associació cultural convida a l'espectador deixar anar la imaginació amb opcions –alternatives, experimentals o clàssiques– en 16mm, i a l'abast de qualsevol butxaca.
Projeccions, cinefòrum, tertúlies, festivals, cursos i conferències justifiquen la seva ovació al setè art. Amb preus amables: 4€, 2,60€ per socis i entrada lliure pels honors. Abans de la sessió, et pots esplaiar a les butaques i sofàs que miren a una barra d'opcions socorregudes. S'inclinen per formats gairebé en desús i el tracte directe amb els realitzadors. Divideixen el seu programa a Cinema Inèdit, Clàssics d'Autor i Derivats del Cinema.
Façana Sala Berlanga
3)PIONER:
** Petit Cinema Estudi ** (Magallanes, 1) Chamberí atresora dos imprescindibles de mida dispar: els cines Verdi (un veritable paradís per al cinèfil no contemplat en aquesta sèrie per les seves dimensions) i aquesta joia, reducte de les tristament desaparegudes sales d'art i assaig, als baixos dun edifici dhabitatges. Nascuda en un esperançador 1975, ràpidament es va convertir en sala de culte d'espectadors àvids de cinema sense censura.
Avui, tret de la pujada de preus i la desaparició de forçats fosos en negre, la diminuta sala amb prou feines ha canviat. Ofereix un univers cinematogràfic ple de films clàssics , títols de baix pressupost i independents i un bon desplegament de curts. Consulta el programa setmanal a la seva pàgina que suggereix fins a cinc excuses per acostar-te a un cinema que encara fa olor de cinema. Al març, saluden a la primavera amb un prometedor cicle del realitzador Akira Kurosawa.
4)RESSUSCITAT:
** Sala Berlanga ** (Andrés Mellado,53) La seva carta de presentació no pot ser més castissa: el 27 d'octubre de 1980, Pedro Almodóvar s'estrenava com a director amb 'Pepi, Luci i Boom i altres noies del muntó'. La història de l'antic Cinema Califòrnia podria ser un conte de fades. Gairebé una llegenda urbana. Un cinema tancat que reobre com a tal? L'11 de novembre de 1949, dues pel·lícules estrangeres – A Woman's vengeance de Zoltan Korda i Mr. Peabody and the Mermaid d'Irving Pichel– estrenaven l'emblemàtic cinema del barri d´Arguelles.
Amb un aforament de 541 places, arriben al seu moment àlgid als anys seixanta, amb passades dobles vespertines a cinc pessetes. A la dècada dels setanta se sotmet a una remodelació que inclou un espai per a l'Art i Assaig, al mateix moment en què comencen a proliferar sessions en versió original. Tancat durant anys per fallida, el 2010 és rehabilitat per l'Institut Buñuel que incorpora l'última tecnologia audiovisual en format 35 mm. i Digital 4k-3D. Avui, ja com a Sala Berlanga, programa cinema d'autor: nacional, europeu i llatinoamericà.
5)FANTÀSTIC Artistic Metropol (Cigarreras, 6) Per als que els vagi la marxa a la butaca o per als que consideren que la fantasia resulten fonamental per oblidar anodines realitats, aquest racó de Acàcies nodreix d'adrenalina l'espectador madrileny. El món dels morts, dels marcians, de la mitologia, els vampirs, els malsons, monstres de naturalesa diversa i altres perles de l'imaginari bizarro s'exhibeixen en pantalla gran ia cop de crispetes.
A més de cinema fantàstic en totes les accepcions, la sala aposta per títols independents. Els seus directors, Angel Mora i Héctor García, seleccionen cintes que, malgrat l'escassa embranzida comercial, tenen molt a explicar al seu públic, que gasta entre 3€ i 6€ per ocupar butaques batejades amb els noms de creadors espanyols del gènere fantàstic.
*** Potser també t'interessi...**
- Tota la informació sobre viatges i cinema
- Adéu a la síndrome Cinema Paradiso: els cinemes reobren