Coradia iLint, el primer tren d'hidrogen a circular al món
Viatjar és una de les activitats menys sostenibles que realitzem els éssers humans: volar és altament contaminant , conduir també deixa una important empremta de carboni, per navegar sutilitzen combustibles tan perillosos que estan prohibits a terra… Per això, els aventurers ens aferràvem al tren -elèctric- com la manera menys problemàtica de transportar-nos d'un lloc a l'altre.
No obstant això, no hi ha xarxes elèctriques a tot arreu. “Els trens elèctrics requereixen una àmplia infraestructura per subministrar energia als vehicles, en forma de línies aèries (catenàries). L'electrificació de les línies ferroviàries continua essent costosa: està estimada en aproximadament un milió d'euros per quilòmetre. Tot i molts projectes d'electrificació a diversos països europeus, una proporció significativa de les xarxes ferroviàries del continent romandrà previsiblement sense electricitat en el futur proper . Prop del 40% de les extenses xarxes d'Alemanya, per exemple, no estan electrificades”.
Ens ho explica Joerg Nikutta, director general d'Alstom a Alemanya i Àustria. I ningú millor que ell: Alstom és, precisament, l?empresa que ha fabricat el primer tren a base d'hidrogen del món , que fa ja gairebé un any va començar a funcionar al país germà. Es diu Coradia iLint i recorre 100 quilòmetres a la Baixa Saxònia, substituint amb les seves zero emissions -només deixa enrere vapor i aigua- trens propulsats per dièsel.
Silenciós i sostenible
“Mentre que el carbó proporcionava una densitat energètica de 34 MJ/kg (megajuliols per quilo) , el dièsel proporciona 43 MJ/kg. L'hidrogen, amb uns impressionants 120 MJ/kg, és la font d'energia ideal perquè el ferrocarril s'enfronti als desafiaments del futur ”, sosté Nikutta, que pensa que la implementació d'aquesta tecnologia als trens accelerarà la utilització de l'hidrogen com a font d'energia per a molts altres usos.
De fet, la gran meravella daquesta tecnologia és que pot reemplaçar els trajectes dels trens convencionals sense haver de canviar les vies ni afegir-hi noves obres a les ja existents. A més, depèn tan sols de l'hidrogen, un element del qual es disposa en alta quantitat i que no té aspecte d'acabar-se, per la qual cosa, segons l'expert, també supera els trens operats amb bateries, ja que aquests només poden dur a terme trajectes curts. Un altre avantatge? Aquest mitjà de transport no fa res de soroll, excepte quan s'atura, ja que disposa dels mateixos frens d'aire que un tren convencional.
“L'únic 'desavantatge' de què es podria parlar -explica Nikutta- és que la infraestructura per a la producció i provisió d'hidrogen (per a qualsevol indústria o aplicació) requereix desenvolupament i inversió. Però, com vaig assenyalar anteriorment, dins del sector ferroviari, el cost de les estacions de reabastament de combustible continua sent nominal en comparació del cost de l'electrificació de les línies ferroviàries”.
UNA TECNOLOGIA A AUGE
Alstom va signar el 2017 amb la Baixa Saxònia la implantació de 14 trens d'hidrogen a la seva xarxa ferroviària. A aquesta zona es va sumar l'any passat la regió de Hesse, amb una petició de 27 Coradia iLint més, i l'empresa assegura que s'han signat més acords dins del país. A més, llocs com França i el Regne Unit es preparen també per fer-se amb trens d'hidrogen, i els Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Itàlia i el Canadà s'han interessat en aquesta tecnologia silenciosa i sostenible.