'Genera+ion' té alguna cosa a dir-nos.
Alguna cosa està canviant a les sèries d'adolescents. Els drames d?institut estan adquirint una complexitat que va més enllà d?escollir company de ball. Però la bona notícia no només rau en el desplegament d'un ampli ventall de temes a tractar, sinó en la diversitat dels personatges que els exerceixen . És per això que avui, Dia Internacional de l'Orgull i aprofitant l'estrena de la segona part, és el moment de parlar de una de les sèries que millor s'ha desenvolupat en aquesta qüestió: Genera+ion.
Genera+ion va arribar a HBO Espanya l'11 de març d'aquest mateix any . En poc temps, s'ha encarregat de demostrar que aquesta plataforma sap del que parla pel que fa a adolescents. Els fans d'Euphoria saben que la història de la Rue i la Jules va ser l'encarregada d'obrir el camí a un gènere que, si bé fa anys que succeeix, demanava a crits un rentat d'imatge.
Les peculiaritats d'aquesta sèrie comencen des de la mateixa creació, títol que se'ls atribueix a Daniel Barnz i Zelda Barnz . La coincidència en els seus cognoms resideix a el seu parentiu com a pare i filla . No obstant això, el que al principi pot resultar una dada més té importància quan t'informen que la idea va començar a rondar el cap de Zelda amb tan sols quinze anys i la dirigeix, actualment, amb dinou.
És en aquest moment quan comencen a encaixar les peces del puzle. Una sèrie basada en els problemes i les solucions d'un grup d'amics de la Generació Z només podia haver estat escrita amb mestratge per algú pertanyent a la mateixa. I, novament, aquesta generació, pertanyent als primerencs anys del 2000 (malgrat les controvèrsies quant a la data de començament i final), torna a posar els punts sobre les ies a més d'un adult.
'Genera+ion' és una sèrie d'adolescents, però no com les altres.
I és que potser hi resideixi la clau del canvi. Les noves sèries d'adolescents ja no tracten la nostra adolescència . La nostra síndrome de Peter Pan ens fa seguir enganxats a elles com si fóssim encara de quinze anys, però els seus contratemps ja no tenen a veure amb nosaltres, sinó amb una nova onada de joves que tenen molt a dir, més que això, que cridar . I, sobretot, dels que tenim molt per aprendre.
LA DIVERSITAT SEXUAL
Genera+ion tracta sobre un grup d'amics d'institut que s'enfronten a una sèrie de problemes personals i individuals, però especialment a un de comú: una societat conservadora que no els deixa créixer . Els seus noms són Chester, J, Arianna, Naomi, Delilah, Greta, Nathan i Riley, i conformen una colla que abandera la diversitat sexual.
En aquest cas, la trama té un optimisme que et fa somriure pel que fa als personatges del rang d'edat a què pertanyen els protagonistes. L'homofòbia i transfòbia no té lloc entre ells i la seva sexualitat és tan clara com ells ho desitgin . El respecte és un dels pilars més importants de la colla, però no pas perquè sigui imposat, sinó perquè per a ells és innat. No es qüestionen si haurien o no saben que la diversitat és la base d'una societat sana.
Els seus protagonistes són joves, però no menys informats.
En aquest grup d'amics, n'hi ha que tenen la seva definició molt clara, i els que no creuen en l'existència d'etiquetes . Com bé contesta Riley quan li pregunten si ha sortit amb una noia alguna vegada: “No, però ja saps, si és sexy, en tinc prou”. L'important és que no tenen lloc per als judicis , per pensar què ha imposat el sistema com allò bo o allò dolent. Senzillament, es dediquen a ser els qui són.
Genera+ion dóna visibilitat a l'homosexualitat, la transsexualitat o la bisexualitat , aquest últim, un dels col·lectius que més controvèrsia causa en aquells que no volen veure ni comprendre. Però no només a les diferents orientacions o identitats sexuals, sinó a l'amor en una visió de 360º, com és el cas del poliamor o el senzill fet de tenir 17 anys i no saber exactament què vols, perquè això també està bé.
Però potser el millor daquesta Generació Z és el seu poder dinformació . I potser és per això mateix i no cauen en trampes absurdes d'intolerància. Els protagonistes tenen entre 16 i 17 anys, però els sentiràs conversar i debatre amb raons de pes sobre el gènere no binari, cisgènere o l'heteronormativitat . No només saben del que parlen, sinó que estan disposats a combatre'l. El seu poder de reivindicació és rellevant i notori.
“En el fons, ser binari planteja un problema: quedar-te o anar-te'n? Aïllar-te o celebrar? [...] El rotllo binari t'obliga a triar. Dins o fora? Així que, si no pots ser a dins, has d'estar a fora. I el que és binari guanya”, xerren entre ells dos dels protagonistes. Els joves de Genera+ion combinen les típiques qualitats de qualsevol adolescent (sortir de festa, lligar, comprar roba...) amb un constant qüestionament sobre la identitat.
Tots són diferents entre ells, però comparteixen un mateix problema: la societat que els envolta.
També tenen buit per les Drag Queens, per visibilitzar les famílies homoparentals i fins i tot per esmentar problemàtiques de lactualitat tan greus com el percentatge de suïcidis en els adolescents queer. Amb un repertori de qüestions que abasta una diversitat temàtica i tan necessària com aquesta, cada vegada cobra més força la premissa que anunciàvem al principi: Genera+ion tracta sobre adolescents, però és imprescindible per a joves i adults.
EL XOC AMB LA SOCIETAT
Conformi la trama avança, l'espectador va adonant-se de quina és la paret que els impedeix continuar avançant a les edats més primerenques. De què ens serveix que la nova adolescència estigui formada i tingui una millor educació si seguim frenant els seus impulsos mitjançant un sistema conservador?
Genera+ion posa les cartes sobre la taula en aquest assumpte amb un dels primers plans: Chester és sancionat a l'institut per portar un top. Ningú no el mira, ningú ho jutja i ningú no el molesta, excepte una institució que recalca el seu acte com a violació del codi de vestimenta. Aquest és el moment en què la sèrie t'exposa cap al primer xoc amb una trista realitat.
I no només representen els problemes amb l'exterior, sinó aquells que més maldecaps comporten: els que succeeixen a casa . Pares que no tenen empatia o famílies que prefereixen iniciar una lluita mental amb els seus fills, abans d'acceptar la seva bisexualitat, en aquest cas. Un grau sense comprensió que fa que els adolescents se sentin més a casa amb els amics que a casa seva..
Cada dia són bons per començar 'Genera+ion', però avui especialment.
Genera+ion és una font d'aprenentatge, una eina de visibilització i, sens dubte, un altaveu per a la reivindicació . Encara queden tres episodis per acabar la segona part de la primera temporada. Els dos primers s?estrenaran l?1 de juliol, i l?últim, el 8 de juliol. Però mentrestant, és un bon dia per començar la marató d'una sèrie que us enganxarà, precisament, com un adolescent.
Un cop la comences, no podràs parar.