Piscina a Cassa Zenda, el nou refugi de Francis Ford Coppola a Guatemala.
El viatge, com se sol dir, és el trajecte. Cassa Zenda, però, desperta l'interès a l'arribada. Quan aquesta diminuta mota negra al mig d'un vast llac cristal·lí comença a prendre forma dins d'un moll privat, tu hauràs passat la major part del dia navegant en un vaixell de motor i les últimes dues hores serpentejant pel Riu Dolç de Guatemala.
Escarpats canons apareixen a les dues ribes del riu fangós, escortant-te fins a un silenciós i pristí retaule de selva verda tota embullada i esquitxada de cases amb sostres de palla. El trànsit fluvial disminueix, excepte per unes poques famílies que estan pescant en línia des de canoes.
Que aquest panorama evoqui l'escena d'Apocalypse Now en què Martin Sheen avança a tota velocitat per la jungla a la recerca del coronel Kurtz és una coincidència més que significativa: Cassa Zenda és la darrera aventura hotelera del director Francis Ford Coppola (de fet, va ser la nostàlgia del cineasta per la jungla el que el va portar a obrir el 1993 el seu primer hotel, Blancaneaux Lodge, a la selva del nord de Belize).
Cassa Zenda és al llac d'Izabal, també conegut com a golf Dulce, a prop de la costa caribenya de Guatemala.
EL TRAJECTE
Comencem el dia a Turtle Inn, la seva discret amagatall de luxe a la platja de Placencia, Belize, on passem la nit a la casa de platja de Sofia, un bohemi i modern complex californià, amb piscina privada. Des d'allà, abordem una elegant embarcació de motor Monterey i passem una hora i mitja navegant per la turquesa costa bel·licenya i els seus manglars, tan sols aturant-nos perquè segellessin els nostres passaports dos agents d'immigració borratxos que estaven jugant al dòmino.
En creuar a Guatemala, tirem l'àncora al port de Livingston –un embull de colorits edificis atrotinats i restaurants al costat del moll que reverberen al ritme del reguetó i el punta rock–, que serveix com a capital a la comunitat caribenya garífuna guatemalenca. Finalment ens pugem a un pot més petit i fins i tot més elegant, un Nautique, on ens trobem amb l'exuberant gerent de Cassa Zenda, Kika Garcés, oferint copes de xampany, i comencem el nostre viatge cinemàtic de 43 quilòmetres riu amunt fins al llac de Izabal.
LA CASA
Cassa Zenda és una casa privada convertida en un rendible refugi des que The Family Coppola Hideaways comencés a administrar al desembre el que és ja el seu segon lodge a Guatemala després de La Lancha, al nord, a prop de Tikal. Això crea un circuit entre les seves propietats d'aquí i les de Belize, alhora que defensa el tan necessari turisme en un país que, en certa manera, encara s'està recuperant de la seva Guerra Civil de 30 anys, la que va acabar el 1996. A diferència de les altres propietats, Cassa Zenda s'ha de llogar sencera. Però el dolç aïllament és el plus: no voldràs compartir aquest lloc amb estranys.
L'arribada al moll culmina amb una càlida benvinguda per part del majordom i el personal del refugi amb tovalloles i begudes fredes, de peu davant del lodge del llac amb bar i enormes gandules. Un camí de fusta continua a través d'un dens dosser de palmeres i arbres de gumbo-llimbe que brollen al costat d'orquídies i bromelies, més enllà d'una reflectant piscina ovalada i un jacuzzi, uns espais a l'aire lliure que semblen com si els Howells haguessin adornat el Gilligan’s Island.
In & Out a Cassa Zenda, Guatemala.
EL DISSENY
Aquests inclouen dues sales d´estar amb butaques penjants i còmodes sofàs, una cuina-cabana i un menjador amb una taula familiar, tots decorats per Garces –dissenyadora d´interiors de la ciutat de Guatemala i amiga del propietari– amb tèxtils guatemalencs de fabricació local, mobles fets a mà i munts de llibres il·lustrats que ofereixen una colorida visió de la història i l'estil de vida guatemalencs.
Perquè sense aquestes subtils pistes culturals Cassa Zenda podria estar arreu del món. El llac d'Izabal, una regió poc turística que acull tant pescadors locals com complexos de cap de setmana per a l'elit de Guatemala, és el més gran del país i es poden recórrer llargs trams per ell sense veure ni escoltar un altre vaixell.
A més, aquest extrem sud-oriental de Guatemala ha estat a la cruïlla de moltes influències diferents –els indígenes maya-k'iche', els colonitzadors espanyols, els garífunes del Carib, sense esmentar el desplaçament social provocat per la Guerra Civil de 30 anys del país–, per la qual cosa no queda gaire de la seva singular cultura tradicional, que a aquest país de gairebé 17 milions d'habitants es concentra en gran mesura a les remotes terres altes occidentals.
Una de les cases tipus suite de Cassa Zenda.
LES ACTIVITATS
Tot i això, les excursions de Cassa Zenda en un dels dos Land Rover Defenders negres del resort són suficients per submergir-se en l'entorn natural proper i en la vida quotidiana rural guatemalenca. Un dia, travessem pobles de cases modestes i exuberants terres de cultiu de blat de moro i fruiters fins arribar a Finca El Paraíso, una cascada d'aigua calenta, on les famílies flotaven en piscines fumejants.
Vam pujar la relliscosa roca per sobre de les cascades fins arribar a un corriol que ens va portar a un corrent sulfúric bombolles al costat d'una cova, on vam poder recollir grapats de fang curatiu acre amb les nostres mans. Un altre dia, vam agafar el pot pel llac fins arribar al proper Castell de Sant Felip de Lara, un fort de pedra calcària envoltat de fossats construït pels espanyols el 1595 per defensar-se i empresonar els pirates rondadors i protegir els tresors del llac d'Izabal, que inclouen plata i or, així com jade, ambre i àgata.
Una de les cases tipus suite al costat del llac de Cassa Zenda.
LES CASES
Aquestes pedres semiprecioses donen nom a tres de les quatre viles tipus suite amb sostre de palla de Cassa Zenda (l'última és lava, una picada d'ullet als 37 volcans del país). Les habitacions amb terres de teca són espaioses i estan decorades de manera senzilla per Garcés, amb elegants cobrellits teixits a mà (en una paleta verda i grisa, possiblement pròpia de Guatemala) i cortines blanques; cadascuna té un ampli bany amb dutxa interior i exterior. Dos tenen un altell.
Però el veritable gust d'aquestes habitacions és a la seva permeabilitat al bosc, que a la nit cobra vida amb granotes rondinaires, grinyols d'insectes i ocasionalment el crit d'algun mico udolador. Si no tens ganes de passar per aquesta casa de feres per arribar fins a la cuina al mig de la nit, pots fer servir fàcilment una ràdio per trucar al teu majordom i que et porti una tassa de cacau especiat.
Una casa a la selva o una selva com a jardí?
LA GASTRONOMIA
És a través del menjar, de fet, on és més palpable l'esperit de Guatemala. Garces, una cubanoamericana defensora dels sabors i tradicions del seu país adoptiu, va reclutar per supervisar el menú una de les seves millors amigues, la xef Debora Fadul, de Diacá i En, dos restaurants de la ciutat de Guatemala amb filosofia de la granja a la taula.
Pionera dels sabors locals, Fadul viatja per tot el país a la recerca d'** ingredients com la llimona negra dels vessants del volcà Atitlán** i l'orenga de la mida de la mà d'un nadó. Fadul utilitza dos joves i talentosos xefs per preparar (i explicar minuciosament als convidats) els seus menús de diversos plats que són una moderna melodia de sabors guatemalencs: galeta de farina de iuca amb tàrtar de gambetes, orenga i blat de moro morat fregit; llobarro en llet de coco, llimona i api arrissat; i un pebrot farcit amb crumble de poma i cacau (el menú aviat es diversificarà amb l'ajuda d'un cuiner indígena local que prepararà plats tradicionals com el pepià, un estofat tradicional i una barbacoa familiar al moll).
Per descomptat, pots beure't la seriosa bodega de Coppola, inclosos els vins de reserva de producció limitada i el seu guardonat claret. És sublim acabar la nit bressolant-te suaument en una de les hamaques mentre prens un got del famós rom Zacapa de Guatemala i connectes música amb el sistema de so Sonos.
Els sabors de Guatemala a la taula de Cassa Zenda.
EL COMIAT
La vida quotidiana a Cassa Zenda on es desenvolupa realment és al llac. Pots descansar al moll amb la vista perduda en un horitzó infinit i cristal·lí o agafar el pot per anar a dinar fins a Rosita's, de la cuina flotant del qual surt un tapat increïblement bo: un guisat de marisc cuinat en aigua de coco amb all i achiote, cranc, gambetes, mol·luscs, plàtans i coriandre.
Els addictes a l'adrenalina poden estar tot el dia a Cassa Zenda amb les motos d'aigua o practicant paddleboards i caiac, i per descomptat navegant al modern Nautique, que pot modular digitalment les onades per a qualsevol esport que triïs: esquí aquàtic, wakeboard, wakesurf o hidrofoiling.
Atès que la casa és només teva, pots fer el que vulguis, quan vulguis: el personal càlid i atent s'encarregarà d'organitzar qualsevol cosa que demaneu per caprici. Una nit, a l'hora de sopar, Garcés ens va suggerir que féssim esquí aquàtic a la nit (el llac és tan buit que no hi ha risc d'accidents).
En estar creuant a tota velocitat l'aigua vellutada i temperada, sota una lluna gairebé plena i una cúpula d'estrelles parpellejants, podria haver no sabut ni on era. Però l'eufòria indeleble de 'volar' a la foscor, el riure dels meus nous amics i el sentiment mutu d'estar en un preciós lloc secret d'un país ansiós per divulgar els seus tresors amagats estic segura que m'han lligat per sempre a aquest lloc especial.
Article publicat originalment a la versió nord-americana de Condé Nast Traveler.
El moll de Cassa Zenda al capvespre.