Les vacances de la polsereta tenen el seu propi modus operandi
Està xuclat fer sociologia en un tot inclòs . Són una bombolla alternativament anestesiant i euforitzant que funciona amb normes alienes a l'univers al final de les quals sempre hi ha **un bar.**
Se suposa que allà no existeixen les obligacions , però el buffet es viu com una religió inversa en què cal pecar o quedes malament amb la teva consciència. Aquest curiós fenomen se'n diu "amortitzar la barra lliure”.
Un tot inclòs ve a ser ** un creuer a terra.** De vegades es toca port, però el més habitual és quedar-se a bord . La maror la posa el cinquè cocoloc . Per descomptat, hi ha tot inclosos de diverses categories i, encara que l'esperit juganer resulta similar a tots, els hostes dels de cinc estrelles ho dissimulen millor.
... i així és com acabes
Entrar. És gairebé obligatori entrar-hi molt cansat. Si has triat aquesta modalitat per a les teves vacances és que fa tot l'any que somiem amb dormir i no fer res. Al segon dia de dormir i no fer res se sol accedir a la variant beure i no fer res . Però no avancem esdeveniments. O sí, perquè probablement et donin la benvinguda amb un còctel perquè vagis fent la transició cap a la setmana del fetge juganer.
A l'habitació. Descobreixes que tens una habitació espaiosa. La pròpia gerència s'haurà encarregat de l'horror vacui amb artístics flamencs de colors càlids i butaques per muntar un minicinema. Si no, ho pots resoldre artesanalment: uns pantalons al llum, una bossa amb el fruit dels teus saquejos a terra, tu mateix en diagonal sobre el llit assassinant merescudament els aneguets de tovallola... L'habitació també té un minibar amb el que t'assegures de caure en tou quan et prenguis la copa de caure.
Els àpats. Tot inclòs no significa estrictament “menja tot el que puguis i després una mica més”, però el consens general és que sí. El més normal és provar una mica de tot el primer dia i ja la resta menjar pizza . El que a tu et sembla exòtic, aquí és normal. Per exemple, si veus tacs, pregunta si ets a Mèxic, que hi ha possibilitats que sí. Potser el que és menys normal és com els preparen, més o menys com ho farien en un restaurant xinès de Matapozuelos.
Entrar cansat és obligatori
La piscina. La piscina de vegades té barra amb banquetes dins laigua. Per si estaves trobant a faltar el bar de dues passes. T'avancem que els cops de pilota d'aquí són iguals que fos, però amb una quantitat de clor proporcional a la teva major o menor verticalitat.
La platja. La platja és una platja amb totes les seves coses: la sorra, el sol, l'aigua, els nens que t'arrebossen en sorra en el moment estel·lar de la migdiada… Només que li han brotat gandules i, sí, un altre bar . Aquests dos elements combinats adequadament faciliten molt el bronzejat.
L'animació . Hi ha una clàusula que no vas llegir en contractar les teves vacances que t'obliga a estar feliç mentre duri la teva estada. O això semblen dir-te per megafonia. Estar feliç, aquí, no té cap altra possible accepció que ballar. Això funciona per contagi: tu veus unes persones habitualment decoroses que estan movent la cueta perquè hi ha una cançó que diu que moguis la cueta, i vas, i mous la cueta.
El bar de la piscina, una festa perpètua (o no)
La discoteca. Es diferencia de la resta dels bars del tot inclòs en què és de nit.
Les excursions. Són la teva oportunitat d'assabentar-te per fi de quin país estaves. Són força fiables i per una vegada en un viatge en grup el guia no et posarà a la botiga del seu cosí. I a més, es viatja acompanyat dels altres clients del tot inclòs i sovint a llocs on només hi ha clients de tot inclòs. Et sentiràs com a casa, almenys fins que descobreixis que allà no hi ha bar ni banana mames amb para-sol.
En tornar a casa. Potser estaràs uns dies buscant la palanca per regular la posició del teu sofà, demanant-li a la teva família que t'ompli el daiquiri de maduixa o movent la cueta sense venir a tomb. Se't passarà més o menys quan el bronzejat es comenci a posar groguenc o quan sentis unes ganes irrefrenables de plorar, el que passi abans.