Sala d'especejament: el nou bar de moda a Madrid
1) Pel nom. Perquè fa un desafiament a la gran amb un nom tan poc convencional i arriscat. Trencant motlles, sí senyor.
2) Per la porta dentrada . Una mostra de com s'han tingut cura de tots els detalls és el tirador de la porta d'entrada, que imita el d'una cambra frigorífica.
3)Per la seva estètica divertida i industrial tan ben aconseguida , que va des del més cridaner, com el sostre i les parets, coberts de caixes de poliespan en al·lusió als envasos del gènere, un kit d'eines de cuiner/peixador amb una mostra de ganivets de tota mena i botes d'aigua, o les tires de plàstic que separen la sala del bany, a l'uniforme del seu personal, bates blanques, pantalons blaus i corbata (una mena de carnisser chic) .
4)Per la seva mida. Petit, recollit i amb una tauleta fora . La contrapartida és que està a rebentar. I que no sempre enganxes banqueta.
5) Per la barra. D'alumini, informal , que ens torna als bars de tota la vida sense artificis i fa fàcil relacionar-se amb els veïns dels costats.
6) Pel seu barri . És al carrer Ponzano, Chamberí, que cada vegada ens agrada més pel seu tapeig fabulós sense gaire ximpleria i on viuen tan ricament bars de tota la vida amb nous locals com aquest (prometem aviat una guia detallada aviat) .
Una barra d'alumini presideix l'estada
7)Per la seva carta, un autèntic full de comanda en una madereta amb una pinça, on els plats, escrits en boli, van precedits d'una P (peix) , M (marisc) , V (verdura) i C (carn ) **. Això sí, després tots els cambrers porten el registre de les comandes als seus I Pod que guarden a les butxaques de les bates.
8) Per Matías. Que ens va rebre, ens va buscar un forat a la barra i ens va cuidar al mil·límetre perquè estiguéssim bé (sense ni tan sols sospitar que després ho explicaríem) . Molt més encantador no es pot ésser.
9) Per Terrible, el Ribera de Duero que tenen de la casa i que sàviament em va recomanar Javier.
10)Pel cucurutxo de patates i el plat d'olives curades que et serveixen només acodar-te a la barra.
11)Per la presentació dels plats, a safates metàl·liques cobertes per un paper , com el que envolta el gènere.
12)Pel chuletón de bou madrileny molt poc fet (o més aviat cru) tallat a làmines i acompanyat de tòfona i tomàquet triturat que s'enrotlla i és una autèntica delícia per a carnívors empedreïts.
Pepillot de Navalles al Whisky amb xarop d'Arce i essències Cajun
13) Pel ceviche de corbina. Fresquet, saborós, amb el punt just de ceba i coriandre, acompanyat d'un gotet de salsa lleugerament picant que es pot afegir al gust.
14)Per trencar el rovell del ou camperol amb llagrimeta de foie.
15)Pel formatge majorer rostit i pel tomàquet tallat finit de l'horta.
16)Per tots els plats de la carta que encara ens queden per tastar: des de les navalles a les postres : flam (ell únic) .
17-Pel seu preu. Perquè sortim poc més de 20 euros i sopem divinament.
18) Perquè al meu costat estava Mikel López Iturriaga menjant-se una cecina.
19) Pel seu germà Patró Lunares, a Palma, un dels restaurants més bonics de la ciutat, on menjar, entre altres coses, ensaïmada amb foie.
20) Perquè per fi, quan et diuen que coneixeràs un lloc diferent, és veritat.
Sala d'especejament: original, petitet i arreglat