El George V de París
Les flors als hotels, quin gran tema. Són necessàries? No. Defineixen l'experiència hotelera? Tampoc. Triarem un hotel en funció dels seus centres florals? En absolut. Les flors a primera vista són zero funcionals, una inversió enorme i ningú les demanda. Però aquest és el seu encant: allò inútil és útil . Que un hoste faci el check-in tenint de testimoni unes peònies és innecessari però, gràcies a aquestes cosetes delicades anomenades flors, aquí comença a passar alguna cosa. Quan en un espai entren flors, entra la vida i perdó per aquesta poesia de “tot a 100”. Si sentim que algú s'ha acurat a col·locar una flor tallada i fresca a la tauleta de nit, sentirem que aquesta persona s'ha acurat abans en moltes altres coses. Per arribar a la flor cal travessar altres estadis. La flor és una garantia.
Tivoli Palácio de Seteais: flors i bon gust
Hi ha un hotel que ha portat el paper de les flors a l'extrem. Es diu George V (Four Seasons) . El coneixem i el tenim anotat a aquesta llibreta d'Evernote que diu: “Hotels on dormir abans de morir” . Aquest hotel parisenc és la referència mundial en flors i si no ho és, acabem de nomenar-ho. Darrere hi ha una persona, Jeff Leatham, que és un mag absolut . Cada setmana decideix un tema i amb un equip de set assistents ho porta a terme. El gran Leatham (un tipus d'Ohio que ha acabat a la riba dreta del Sena) , compra 15.000 flors al mes i 150 bouquets per setmana . Cal oblidar tot el que sabem sobre flors i hotels en creuar el lobby del Georges V.
Arranjament floral de Jeff Leatham al Marble Courtyard del George V
A Espanya en tenim un parell d'exemples molt interessants. El Hotel Arts té a Donna Stain després dels seus arranjaments florals. Donna, gràcies per deixar Austràlia i venir a Barcelona perquè són fabulosos. Aquesta dona treballa a l'hotel des del 2004 i, a més, imparteix tallers al llarg de l'any. El proper tindrà lloc el dia 1 de juny. Hi ensenyarà a jugar amb flors en centres amb aigua. Que l'Arts seria un altre (més trist i menys matisat) sense les flors de Stain ho tenim clar.
Donna Stain entre bambolines
A Madrid hi ha un bon exemple d'hotel que fa servir les flors amb subtilesa però amb enorme consciència. És el Hotel Villa Magna ; és un gran hotel i ho és per detalls com aquests: per aquest gerro de vidre que apareix com-qui-no-vol-la-cosa amb flors grogues al costat del lavabo , per les orquídies nanes del restaurant o per l'arbre d'orquídies que és de gener a juny al lounge. Totes les habitacions tenen orquídies. Els clients ja ho esperen, com esperen la fruita de benvinguda. L´hotel té un històric de clients VIP i sap quines flors agraden a cadascú. Per exemple, als japonesos o xinesos mai no els ofereixen flors blanques . A la resta, el que els agradi més. Les flors d'aquest hotel també vénen d'Holanda, però en aquest cas, no fan tant de soroll com les de l'Arts o el George V. Però hi són, fent massatges al nostre subconscient i llançant-nos un missatge clar: “jo et cuido i t'envolto de bellesa”.
Hotel Villa Magna: subtilesa floral
Les flors són material delicat i per això no tothom s'atreveix. Ni poden ni saben. No són patrimoni dels hotels de luxe, això és important. De vegades unes cales en una habitació, o una cala, són suficients per generar un bon record. I no és això del que tracta viatjar i viure? Ja us vaig avisar: aquest text fregaria (a travessar) la cursileria.
Gerros i flors que justifiquen un viatge