Andy Warhol (1928–1987), Marilyn Diptych, 1962. Tate, London; purchase 1980.
Ja està llançat el desafiament. El ministre d?antiguitats Khaled L?Anany va anunciar que Egipte té previst obrir la primera fase del Gran Museu Egipci al desembre i els ionquis de l?art ja estan alterats. El que serà el museu arqueològic més gran del món ataca (de moment tan sols) amb la col·lecció completa de Tutankamon –inclosos els sis carros funeraris del faraó–, en espera de presentar correctament les gairebé 50.000 peces d'art egipci que ocuparan les 48 hectàrees de terreny.
Mentrestant, i abans que tota l'atenció cultureta es focalitzi al país del Nil, l'art contemporani vol recordar-te el millor dels millors dels darrers segles i contraataca traient la seva artilleria: Miró, Warhol, Khalo, Guggenheim... Aquestes són les exposicions que et falten per titllar de la llista d'art del 2018.
**MIRÓ, GRAND PALAIS (FINS AL 4 DE FEBRER) **
De manera cronològica, s'ordenen així les prop de 150 obres de Joan Miró amb la intenció d'explicar millor l'evolució tècnica i estilística de l'artista. La retrospectiva més gran dedicada a Miró en anys recull pintures, dibuixos, ceràmiques i escultures: "Per descobrir o redescobrir la vida i obra d'un home compromès", asseguren al tríptic de la mostra, comissariada per Jean-Louis Prat, el que va ser director de la fundació Maeght i amic del pintor.
L'exposició parisenca recull des de les primeres obres, de més contacte amb la terra i inspirades en els paisatges de Mont Roig, fins a les pinzellades fermes i tardanes, passant per els seus cels onírics i el quadre de La Ferme, que asseguren Hemingway el va comprar després de passar una nit sencera de bar a bar recaptant francs fins a reunir la quantitat acordada.
Joan Miró, Carnaval d'Arlequin 1924-1925. Estats Units, Buffalo. Collection Albright-Knox Art Gallery Room of Contemporary Art Fund, 1940.
**FRIDA KAHLO: MAKING HER SELF UP, VICTÒRIA & ALBERT (FINS AL 2 DE NOVEMBRE) **
La vida de Frida Kahlo explicada a través de la roba i pertinences. Aquesta seria la manera senzilla de resumir una mostra que recopila –entre joies, cosmètics, fotos, cartes, peces indígenes i altres objectes– més de 200 articles de la pintora. Però no, és molt més que això, és la primera vegada que surten de la seva Casa Blava de Coyoacán aquestes pertinences íntimes localitzades el 2004 després de la porta d´un bany.
Va ser propi el mateix muralista Diego Rivera, el seu marit, qui va manar guardar-les allà i l'opinió pública no va saber de la seva existència fins a l'any 2007. Avui, gràcies a l'excel·lent treball de conservació i restauració de Hilda Trujillo, directora del Museu Frida Kahlo, podem descobrir al Victoria & Albert de Londres com Frida potenciava la seva identitat gràcies a la barra de llavis Everything's Rosy de Revlon ia un llapis d'ulls color banús. També observar les seves colorides peces indígenes mexicanes amb retrats o autoretrats en què l'artista els portava posats i així comprovar de primera mà com el seu estilisme era part fonamental del missatge que pretenia transmetre amb les seves obres.
Frida Kahlo on a bench carbon print 1938, foto de Nickolas Muray.
**ANDY WARHOL–FROM A TO B AND BACK AGAIN, WHITNEY MUSEUM (FINS AL 31 DE MARÇ) **
Es tracta de l'exposició monogràfica sobre Warhol més important fins ara i de la primera retrospectiva sobre l'artista organitzada per una institució nord-americana des del 1989. Només per això la visita a aquest museu novaiorquès és obligada. A més, algunes de les més de 350 peces que componen la mostra és la primera vegada que comparteixen espai, per la qual cosa Andy Warhol-From A to B and Back Again és fonamental per entendre l'obra de l'artista com un tot continu en què les seves serigrafies icòniques pop són de vital importància, però també les il·lustracions inicials o el seu treball cinematogràfic experimental dels anys 70.
“Pocs han tingut l'oportunitat de veure una presentació tan profunda de la seva carrera i explicar l'escala, el color vibrant i la riquesa material dels objectes en si mateixos. Aquesta exposició, que es presentarà a tres ciutats, permetrà als visitants experimentar el treball d'una de les figures culturals més importants dels Estats Units, així com comprendre millor el geni artístic de Warhol i la seva experimentació audaç”, assegura Adam D. Weinberg, director del Whitney Museum.
Andy Warhol (1928–1987), Mao, 1972. The Art Institute of Chicago; Mr. and Mrs. Frank G. Logan Purchase Prize and Wilson L. Mead funds, 1974.
**1948: THE BIENNALE OF PEGGY GUGGENHEIM, PEGGY GUGGENHEIM COLLECTION (FINS AL 14 DE GENER) **
El món de l'art no valora prou el paper de Peggy Guggenheim a la seva història més recent. A nosaltres ens encanta el seu inconformisme, la seva rebel·lia, el seu 'bon ull', el seu mecenatge i col·leccionisme tardà i el seu interès per salvaguardar grans obres de la destrucció nazi. Per això no està de més que de tant en tant ens recordin les fites artístiques aconseguides per la neboda de Solomon R. Guggenheim, (sí, el seu oncle va ser qui va instituir la Fundació homònima que gestiona i dirigeix els museus de Nova York i Bilbao).
Aquesta mostra pretén commemorar el 70è aniversari de l'exposició de la col·lecció de Peggy Guggenheim al pavelló grec a la 24a Edició de la Biennal de Venècia. Per això -i gràcies a documents, fotografies i cartes de l'època- es recrearà parcialment l'escenari dissenyat el 1948 per l'arquitecte venecià Carlo Scarpa per acollir les obres seleccionades, a les quals s'uniran altres quantes cedides per diverses institucions, com la Composition No. 113 (1939) de Friedrich Vordemberge-Gildewart (Guggenheim) o la Composició (1936) de Jean Hélion (Tel Aviv Museum of Art ) .
Peggy Guggenheim al Greek Pavilion amb dues obres de Joan Miró, a la Biennal de Venècia del 1948.