Del Popolo Pizza per al poble!
Aquest cap de setmana, al TEDxValladolid -on el dalt signant feia una xerrada (però aquesta és una altra història) vaig conèixer de primera mà l'univers Maker . Va ser de la mà de Juan González, doctor en robòtica i fundador de la comunitat Maker a Espanya. Us resumeixo de què va l'assumpte: la cultura Maker neix a l'ecosistema tecnològic d'impressores 3D, robòtica i electrònica aplicada al prototipat. No és més que una meravellosa extensió d'aquesta rampa viral anomenada DIY, Do it yourself . Fes-ho tu mateix. Hi ha una definició que cal compartir aquí: “gent que hackeja maquinari, models de negoci i tòpics vitals; famolencs de coneixement, apassionadament enfocats a ser vius i ser feliços just ara, quan el sistema se'n va en orris”.
Els makers no es queixen, no piquen de peus, no busquen excuses polítiques o financeres, simplement fan. Sense descans. Creuen fermament - ho creuen, fotre- en la possibilitat de canviar les coses , de marcar la diferència, a (agafeu-vos els mascles) fer del món un lloc millor. Com no estimar-los.
Dependenta de Pärlans Konfektyr
La cultura Maker neix en un ecosistema tecnològic, però s'estén amb la viralitat del millor meme que puguin imaginar. La premissa és senzilla: Fem alguna cosa! Fem coses. El sector gastronòmic també ha recollit el guant de la mà d'una generació de cuiners, productors, emprenedors, pagesos i viticultors sense por al salt al buit ni les cues al banc . La història d'aquests –bojos- emprenedors gastronòmics es relata a A Delicious Life: New Food Entrepreneurs , un llibre meravellosament editat per Gestalten que dissecciona aquest nou moviment gastronòmic i les persones que hi ha darrere seu : les cuines i les ments darrere seu, els nous -antics- mètodes d'elaboració, la recuperació d'ingredients locals, l'avantguarda i l'obsessió per l'experiència del client.
Els gastro-makers han deixat enrere les agències de publicitat, l'excel amb els fons d'inversió i la cadira calenta a l'oficina de torn darrere l'agricultura orgànica, el petit forn als afores o el cafè artesanal d'aquell vessant de Costa Rica. Facidors sense descans, els defineix el seu compromís infrangible amb la qualitat -the best or nothing- sense importar el mitjà: des de melmelades casolanes a cerveses artesanals, des d'olis d'oliva a restaurants on regna l'slow food , des de carnisseries a formatgeries passant per vinoteques amb llibres sobre la taula.
La cultura Maker en l'àmbit gastronòmic s'estén gràcies a revistes com A Gourmand, llibres com A Delicious Life i centenars de gaudiments (aquí aixeco la mà) amb un parell de coses clares a la llista d'exigències: qualitat, sí; però també amor, història i compromís. Ven-me -sí- però explica'm coses, ensenya'm alguna cosa . Millor un cafè a Toma Café que un machiatto a Starbucks. De lluny.
'A Delicious Life: New Food Entrepreneurs': emprenedoria feta paper
1)Casa Mariol, un vermut, si us plau
El vermut ha tornat i en part és gràcies a iniciatives canalles com la de Casa Mariol. I és que això dels hereus (tercera generació) del celler Terra Altal és el clar exemple de reinvenció, innovació i èxit en ple relleu generacional. La missió? ser clars, ser directes i utilitzar el sentit de l'humor lleuger en emprar la modesta i oblidada -però diàfana- estètica WordArt per redissenyar la imatge de la marca.
Vins de qualitat, casolans i assequibles. Et voilá, la recompensa : 25 distribuïdors nacionals, 12 països importadors, prestigiosos punts de venda internacionals com Whole Foods als Estats Units i la seva satisfacció més gran, haver-se convertit en un vi habitual de barris de moda com Williamsburg a Nova York o Shoreditch a Londres. Els beneficis, dius? Incalculables: els beneficis del confort i la joia que suposa per als Mariol continuar fent en família el que millor se'ls dóna, fer vi i vermut del bo. “Miguel Angel, al gra, per què hem d'estimar Casa Mariol? Perquè som molts els que ens agrada el vi i no vam veure Falcon Crest!”
Casa Mariol: un vermut, si us plau
2)Mast brothers: La germandat dels mestres xocolaters
“Vam ser companys de pis quatre o cinc anys, però és clar, germans hem estat tota la nostra vida”, coneguts com els Germans Mast, a aquests ambaixadors de les xocolates artesanes als Estats Units -Rick i Michael Mast- els defineix una cosa: humor. La seva base d'operacions és un magatzem gris de l'ara hipsteríssim Williamsburg.
Als germans Mast agrada imaginar la fàbrica de xocolata com un atles de territoris desconeguts, escenari de màgiques aventures. En entrar, un és rebut per sacs de jute enviats des de tots els racons del món, pots vells de vidre i rajoles de xocolata acuradament embolicades i alineades en prestatgeries de fusta vella. Els Mast brothers no poden ser més Old School i nosaltres ens alegrem, perquè tots sabem (jo ho sé) que la vella escola ha vingut per quedar-s'hi.
Mast Brothers: la germandat dels mestres xocolaters
3) Del Popolo Pizza per al poble!
Del Popolo és una pizzeria mòbil fidel a la tradició de crear pizzes rústica s inspirades en la tradició napolitana de fer servir ingredients de petits productors artesanals de l'àrea de San Francisco. Allotjada en un contenidor per a ús transatlàntic, el camió té portes de vidre que deixen veure el tradicional forn de llenya portat ad hoc des d'Itàlia. Abans del seu camió Del Popolo, Jon Darsky treballava per a un altre restaurant de San Francisco i es va adonar que els restaurants de la zona cobraven barbaritats per pizzes decents, i les barates eren detestables . Va ser llavors quan va decidir crear el seu negoci amb la missió de donar als seus clients pizza a bon preu sense renunciar a la qualitat –una decisió que es reflecteix en el nom del seu establiment errant: Del Popolo significa “De la gente” en italià.
El camió de Del Popolo
4)La Tête dans les Olives : el millor i més exclusiu oli sicilià a París.
Cédric Casanova és un somiador. Més que això: és un contacontes. Al seu món cada oli té un nom, una personalitat, la biancolilla és lleugera i discreta mentre que la cerasuola és moderadament picant, vigorosa, i la nit de Belice és intensa, verda, i de vegades, fins amarga. Cédric hi pensa com si es tractessin d'antigues deesses.
Amb el cor a Siracusa, però amb els peus ben assentats a la seva minimalista boutique parisenca, el seu gran èxit ha estat saber mantenir tota l'autenticitat de la seva terra. Tan bé ho ha fet que al mes de la seva obertura ja proveïa d'ingredients autènticament italians xefs estrellats de la Michelin . I no gaire després era guardonat amb Le Fooding's Best Table d'Hôte el 2011.
Cada oli graciosament embotellat i exposat als prestatges de Cédric Casanova n'és un exemple d'aquesta autenticitat: una llegenda en si mateixa que no pot ser reproduïda i que no sabrà igual dos anys seguits . Cada oli té una personalitat única i intransferible, com un bon llibre té personatges únics. Tastar oli d'oliva a La Tête dans les Olives és com llegir una novel·la des de dalt d'una olivera, sense tocar el terra, com un baró rampant.
Cédric Casanova davant de Tête Dans Les Olives
5)ChampagneSherry
Fernando Angulo és rondeño però de cor gadità. Difícil escriure des de la imparcialitat (el meu germà és menys germà) però allà va: creador de la Família, porta enganxats al front i l'ànima els valors d'aquesta (honor, lleialtat, paraula, amistat, decòrum, honestedat, respecte) a cada un dels seus projectes -són tants- **des de la botiga de jazz & vins Placerego fins a la seva última bogeria: ChampagneSherry **, el projecte que va néixer gràcies a la bogeria, el geni i la inspiració d'aquests dos universos tan oposats -i sense tanmateix tan units. D'amics com Álvaro Girón, Eduardo Ojeda, Anselme Selosse, Jesús Barquín o Pitu Roca. Precisament d'una entrevista a aquesta casa va néixer l'eslògan de ChampagneSherry: “Vins de contemplació i meditació. Festa i complexitat . Vins de segones oportunitats. Germans de calç i còmplices en la gestió del temps en penombra”.
A la seva fàbrica de vins al Cadis vell s'escolten vinils de Nino Rota i les copes sempre són plenes.
No sé què dimonis estan esperant.
A la foto, amb David Léclapart i Vincent Laval, dos dels tres millors productors de xampany del món. El tercer seria Anselme Selosse.