Digues adéu per sempre a les bosses de plàstic.
Una bossa de plàstic és distribuïda al supermercat per acabar a casa teva i, poc després, en una galleda d'escombraries. La qüestió és si es tracta del recipient apropiat o no. En aquest darrer cas, aquesta bossa possiblement arribi a llocs com l'anomenat setè continent d'escombraries o algun lloc de l'oceà on una tortuga la confongui amb plàncton. Un darrer mos i costes esquitxades de tragèdia a causa de una bossa de plàstic que tu has fet servir 12 minuts però que triga a descompondre's entre 500 i 1000 anys. Potser val la pena?
“La majoria dels envasos que triguen centenars d'anys a degradar-se, tenen una vida útil efímera. Aquest és el cas de les bosses de plàstic, que tenen una vida útil de 15 minuts però que triguen més de 100 anys a degradar-se. Si a això afegim que usem una nova cada vegada, senzillament no té ni cap ni peus”, explica a Traveler.es Tania Montoto, investigadora marina a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i activista a Ben Magec-Ecologistes en Acció. “Igual que hi ha solucions tecnològiques per dissenyar materials duradors, la innovació en materials prou resistents i molt més sostenibles també existeix i s'hauria d'explotar més”.
Una bossa de plàstic flota sobre un escull de corall a Costa Rica
S'estima que cada any s'utilitzen fins a 500.000 milions de bosses de plàstic arreu del món (deu milions per minut), les quals es cobren la vida de fins a 1000 tortugues a l'any, per esmentar tan sols un exemple. Pel que fa a Espanya, malgrat els tímids avenços aconseguits durant la darrera dècada, encara s'utilitzen 180 bosses de plàstic per habitant a l'any, cosa que equival a utilitzar una bossa cada dos dies.
En un món que necessita noves alternatives (i hàbits) que permetin una transició ecològica tan ferma com necessària, la creativitat queda al servei de molts països que han descobert a les entranyes del seu entorn nou substituts per a les bosses de plàstic.
Les tortugues són unes de les grans perjudicades per les bosses de plàstic.
TAILÀNDIA I VIETNAM: FULLES DE BANANA
Les fulles de banana sempre ens resulten tropicals i exuberants, però pocs saben que és un aliat sostenible únic, especialment en alguns països asiàtics. Almenys, així ho demostren Tailàndia o Vietnam, on diverses cadenes de supermercats com Rimping, a Chiang Mai, o Saigon Co.op, a Ho Chi Minh, van començar a implementar el passat any el ús d'aquestes fulles com a embolcall per a diferents fruites i verdures. Un aliat que no només disminueix el consum de bosses de plàstic sinó que, segons els mateixos clients, donen ganes de comprar més menjar sa. #PonUnaHojadebananaEnTuVida
BAIXA CALIFÒRNIA, MÈXIC: CONQUILLES MARINES
La combinació de fibres naturals amb resines biodegradables troba a les costes de Baixa Califòrnia una aliada inesperada: les petxines marines. Així ho ha provat la companyia local Biobreak, que utilitza resina d'aquests recurrents de les nostres costes combinats amb fibres d'arròs i alvocat per crear bosses de plàstic, entre d'altres objectes.
El motiu és senzill: utilitzar la pròpia naturalesa per tornar-la al mar mitjançant un procés biodegradable més curt i orgànic. En algun lloc, milers de tortugues, ecosistemes i alguna que altra sirena els ho agraeix.
Així són els envasos sostenibles de Biobreak.
MÈXIC: CÀCTUS
A més dels èxits aconseguits a Baixa Califòrnia, l'any passat Sandra Pascoe, professora d'Enginyeria Química a la Universitat de la Vall d'Atemajac (Mèxic) va desenvolupar una alternativa al plàstic a partir de suc del cactus nopal l'elaboració del qual és de només 10 minuts i el seu procés de degradació gairebé no supera el mes. Un èxit encara en procés de consolidació a mesura que el país mexicà potencia la disminució del plàstic i la intenció del qual és clara: “Si aquest plàstic arriba al mar, el més probable és que els peixos o una altra forma de vida marina s'ho mengin, i no els causaria cap mal”, assegura Pascoe.
Camps d'atzavara a Tequila
GUATEMALA: FULLA DEL MAXAN
Si pots embolicar els famosos tamales de Guatemala amb fulles de maxà, per què no fer-ho amb altres productes? Aquesta va ser la mateixa pregunta que es va fer l'estudiant Abdies Ixchajchal, que l'any passat va potenciar l'ús d'aquest material autòcton per crear plats i bosses diferents a la zona de Totonicapán. Una iniciativa paral·lela a la prohibició per part del govern de Guatemala de l'ús de bosses de plàstic a 17 municipis del país maia.
COSTA RICA: FIBRA DE CANYA DE SUCRE
Consolidat com un dels països més naturals i conscienciats amb el medi ambient, la nació del “Pura Vida” pretén eradicar per complet la distribució de bosses de plàstic d'ús únic per al 2021. Una deadline davant la qual nombroses empreses s'han afanyat a sospesar alternatives a partir de components locals com el midó de patata, la cera natural o la fibra de canya de sucre.
Una de les empreses més pionera és Avani, la qual ha elaborat bosses de plàstic que bé podrien passar per les que ja tots coneixem i el secret de la qual rau en un procés de biodegradació de màxim sis mesos. **
**ANTIGA I BARBUDA: ALMIDÓ DE PATATA **
Llatinoamèrica, i especialment el Carib, s'han convertit en principals motors per a una revolució sostenible a partir de l'ús alternatiu dels seus recursos com a substituts del plàstic.
Un altre bon exemple és Antigua i Barbuda, dues illes paradisíaques on el midó de patata, entre altres components com canya de sucre o bambú, s'ha convertit en principal aliat per substituir les bosses de plàstics, retirades de les grans superfícies de la nació illenca el 2016. Només durant el primer any d'aquesta iniciativa, el descens en consum de plàstic va ser del 15,1%.
ÍNDIA: SARIS
Quan pensem a l'Índia, se'ns vénen al cap paraules com contaminació, escombraries i brutícia. De fet, el país del curri no només va ser el cinquè més contaminat del món el 2019, sinó que produeix fins a 26.000 tones de plàstic al dia. Tot i això, en una nació tan gegantina com la del Taj Mahal, també hi ha espai per a moltes iniciatives (sense anar més lluny, l'estat de Sikkim és el primer ecològic del món) a més d'altres hàbits com utilitzar els colorits saris de les dones índies com a bossa de la compra.
Una alternativa més de “estar per casa” que coincideix amb la idea genial de diferències associacions de Jaisalmer, ciutat de l'estat de Rajasthan, on es va demanar als veïns un parell de saris sense fer servir per així elaborar bosses reciclables enfocades als comerciants i ramaders.
Botiga de saris a Brickfields, Little India.
BALI: ALMIDÓ DE YUCA
Fa deu anys, el biòleg Kevin Kumala va tornar des dels Estats Units a Bali, la seva illa natal, amb intenció de surfejar i redescobrir la seva terra. No obstant això, quan va arribar a la seva platja preferida va trobar muntanyes de plàstic inundant aquell antic paradís. Va ser així com va decidir iniciar l'aventura d'utilitzar el midó de iuca com a material per a una col·lecció de bosses i altres productes biodegradables encoratjats per un vídeo viral del propi Kumala bevent la bossa dissolta en aigua durant una xerrada TED.
Avui, aquestes borses han esdevingut una alternativa cada cop més acceptada, especialment en un moment en què Indonèsia ha consolidat la seva estratègia per **reduir un 75% l'abocament de plàstics a l'oceà per al 2025. **