A la recerca de l'autèntic cabaret parisenc

Anonim

Moulin Rouge el clssic dels clssics

Moulin Rouge: el clàssic dels clàssics

Cartells art déco amb un gat negre, tasses de gats, davantals amb gats... Però què ha fet aquest pobre animal per merèixer això? Aquesta és la pregunta llargament repetida pel turista una mica despistat en el primer viatge a la París. La resposta és simple encara que no sempre òbvia: el gat negre i pelut d'aire misteriós és la imatge del primer cabaret del món, inaugurat a París el 1881, Le Chat Noir (el gat negre). En una freda nit de novembre de 1881 al número 84 del bulevard de Rochechouart, just a sota de Montmartre, es va obrir un nou cafè que proposava una fórmula singular als seus clients: amb el preu d'una beguda es podia gaudir d'una actuació musical. L'objectiu era retenir el client el major temps possible. El nou concepte és tot un èxit: els preus assequibles permeten l´assistència d´un públic heterogeni, els artistes celebren aquesta forma d´apropar l´art a les masses, les estrictes regles socials es relaxen: ha nascut el cabaret.

Aviat sorgeixen per tota la ciutat llocs similars que fan les delícies d'obrers, burgesos, intel·lectuals i artistes. El 1889, va obrir les portes el cèlebre entre els cèlebres Moulin Rouge, escenari de famoses vetllades de balls dissoluts. Després de la Segona gran guerra, París ja recuperat de les ferides, celebra la tornada a la pau i la prosperitat reinventant el vell concepte del cabaret amb la inauguració dels ja clàssics Lido o Crazy Horse. Es perd la vella essència d'antany on la interactivitat entre l'artista i el públic era total i es guanya en glamour i sofisticació: els lluentons i les plomes prenen protagonisme i se sublima la bellesa femenina a través de cures números de nus.

Què queda avui a París de tot allò? Què de debò hi ha als balls de cancà de l'actual Moulin Rouge? És possible trobar encara un cabaret a la manera de Le Chat Noir?

1)MOULIN ROUGE

Inevitable començar per la quinta essència dels cabarets parisencs. La façana exterior en forma de molí vermell és una de les imatges més fotografiades de París. El lloc on va néixer el popular ball del cancà i que va inspirar les pintures del gran Tolosa-Lautrec, s'ha convertit avui dia en un lloc freqüentat exclusivament per turistes , tal com ens anuncia la llarga cua a la porta abans del començament de l'espectacle. Poc o res queda de l'atmosfera pesada a cigarret barat i l'empremta artística que vam veure a la pel·lícula de Midnight in Paris de Woody Allen. No obstant això, aquesta sala d'estil art déco continua sent una meravella i les ballarines que interpreten el famós cancà , el segell de la casa, excel·lents. Si fem un petit exercici d'imaginació, potser aconseguirem recrear l'ambient de finals de segle.

Adreça: 82 boulevard de Clichy, 75018 Paris Metro: Blanche Sopar espectacle: diferents menús de 125 fins a 175 euros per persona.

Al Moulin Rouge amb Tolosa Lautrec Gauguin o Degas.

Al Moulin Rouge amb Tolosa Lautrec, Gauguin o Degas.

**2)CRAZY HORSE **

Homes i dones a parts iguals, cientela francesa i turistes al 50 per cent: bon senyal . La sala és petita, totalment decorada en vermell, ambient intimista, gairebé familiar, allunyada de la grandiositat i l'espectacularitat del Lido o el Moulin rouge. Sobre l'escenari, deu ballarines executen amb els seus cossos perfectes, de vegades només coberts pels reflexos dels jocs de llums, un repertori de coreografies sensuals i elegants. Aquí menys és més: no hi ha ni escandaloses plomes ni lluentons , només la forma de cossos en moviments i una escenografia sofisticada, original i sorprenent.

El Crazy Horse, inaugurat el 1951, es considera el cabaret més avantguardista de París . No intenta recuperar un passat perdut, evoluciona cap al futur gràcies a la col·laboració d'escenògrafs, creadors i estrelles de renom internacional com Dita Von Teese, reina del burlesque , que el 2009 va actuar en aquest cabaret com a estrella convidada. La seva interpretació de la peça anomenada Bany gairebé va matar d'un atac cardíac a uns quants. Però si bé la sensualitat està a flor de pell i els nus són moltes vegades integrals, el que preval sobretot és la creació artística i l'extraordinària estètica de ritmes i cadències. Ah! i les precioses sabates dissenyades especialment per Laboutin . Més que recomanable.

Adreça: 12, Avinguda de George V. Espectacle més mitja ampolla de xampany: 125 euros per persona

Un espectacle al Crazy Horse

Un espectacle al Crazy Horse

**3)LAPIN AGILE **

Zero glamour. Autèntic ambient de cabaret. Ens ha costat, però ho hem trobat. En un costerut carrer del bohemi Montmatre, un edifici de color rosa alberga un dels cabarets més antics de la ciutat. Al “Conill Àgil” (la seva traducció a l'espanyol) trobaràs un públic majoritàriament francès a més d'uns quants turistes més aviat atònits . No n'hi ha per menys, una sala abarrotada i uns parroquians disposats a acompanyar les melodies cantades a l'escenari, ovacionar el pianista, riure les bromes del còmic o xiular l'acordionista que no s'ha lluït en aquesta última actuació. Aquí no hi ha xampany ni cars espirituosos sinó vi de cireres de la casa, que rega una vegada i una altra els gots buits. Sorollós fins a l'escandalós, un forn (imprescindible portar màniga curta), però divertit fins a dir prou i una experiència en tota regla. Al seu dia va ser freqüentat per Picasso, Utrillo i Toulouse-Lautrec, però el Lapin Agile ha sabut, no sense gran esforç, mantenir la tradició viva de l'autèntic ambient de cabaret i la tradició bohèmia de Montmatre . L'anomenada casa de “la música, humor i poesia” ha estat considerada per l'escriptora Patricia Schultz un dels “1000 llocs a visitar abans de morir”.

Adreça: 22, rue des Saules Metro: Lamarck-Caulaincourt Espectacle més beguda: 24 euros per persona.

Lapin Agile zero glamour

Lapin Agile: zero glamour

**4)LIDO **

Tampoc podia faltar a la nostra llista el famosíssim Lido, en plena Avinguda dels Camps Elisis. Inaugurat el 1946, poc temps després de la finalització de la Segona Guerra Mundial i l'alliberament de París, en aquest cabaret tot és massa imponent i excessiu : la sala, l'espectacle amb 60 ballarines (les anomenades Bluebell girls) interpretant elaborades coreografies, els 600 vestits, els 23 escenaris diferents, fins al sopar que el xef Philippe Lacroix proposa als assistents. A mi personalment em sembla força hortera i déjà vu però no es pot negar que el Lido no deixa indiferent a ningú. Prescindible.

Direcció 116 Bis Avenue des Champs Élysées Sopar amb espectacle: des de 160 a 300 euros Espectacle més mitja ampolla de xampany: 105 euros per persona

El Lido imponent i excessiu

El Lido: imponent i excessiu

Llegeix més