Trat, estem davant del racó més secret de Tailàndia?
Quan baixo de l'avió que en tan sols una hora m'ha portat des de la caòtica Bangkok fins a la plàcida província de Trat , desconec què em trobaré. I amb la innocència i l'entusiasme propis del que s'endinsa en un nou territori per explorar, em disposo a deixar-me sorprendre. A deixar-me seduir.
Trat és el nom tant de la província més oriental de Tailàndia com de la ciutat que fa de capital. Situada al costat de la frontera amb ** Cambodja **, compta amb 52 paradisíaques illes banyades per les aigües més turqueses del Golf de Tailàndia, amb petits llogarets on sembla que el temps es va quedar ancorat en el passat, i amb una cultura que destaca pel respecte a la natura.
Definició de 'verd' nivell Tailàndia
Si a totes aquestes qualitats li sumem que, a més, es tracta d'un territori encara desconegut per a la major part del turisme -de manera que això suposa: una població bolcada amb els viatgers i zero massificacions-, què més podem demanar?
Però per entendre bé de què parlo, el millor és deixar-nos de marrades i anar al gra. On ho havíem deixat? Ah, sí: en la nostra arribada al aeroport de Trat , compost per una petita pista de enlairament/aterratge enmig d´un frondós paisatge on arbustos amb forma d´elefant ens donen la benvinguda. Fantàstic, la cosa pinta bé!
Després de fer check-in al Hotel Toscana Trad , un tres estrelles amb aquest aire asiàtic que tant ens agrada i que ens servirà de camp base durant els nostres dies a la província, ens anem directes a conèixer una de les comunitats que habiten per aquestes llars.
Un tres estrelles amb aire asiàtic
Els Ban Nam Chiao tenen una característica que els fa admirables: el 50% de la població és budista, mentre que l'altre 50% és musulmana . I, malgrat el que molts puguin pensar, en aquest raconet de Tailàndia la convivència és absolutament amistosa i pacífica.
Ens animem a caminar per les altes passarel·les de fusta, aquelles que recorren uns metres per sobre el canal que fa les vegades d'espina dorsal del poblat. Les barques de colors dels seus pescadors reposen tranquil·lament a les calmades aigües. A banda i banda, les petites cases on els membres de la comunitat habiten deixant la seva intimitat de banda. Portes obertes, dinars a les terrasses o migdiades a les hamaques davant la vista de tot el que passi. I tant se val?
La vida transcorre a un ritme molt més pausat en aquestes latituds. El bon ambient es palpa, se sent, i això és un plus afegit a lexperiència . Pocs llocs queden tan autèntics.
La generositat i hospitalitat dels Ban Nam Chiao es demostra a cada pas que fem, cosa que s'accentua encara més quan arriba el moment de dinar… Algú ha dit menjar? Els veïns no dubtaran un segon a mostrar les tècniques culinàries i sabors més representatius d'aquesta zona per a alegria dels nostres paladars.
Captant el capvespre a Trat
Però el vessant gastronòmic pot anar més enllà: ens muntem a la barca d'un dels pescadors per llançar-nos a la desembocadura del canal i ser testimoni de la curiosíssima tècnica que tenen per capturar un dels productes estrella: les “cloïsses llengua” –o tongue shells -. Tan fàcil –o no- com llençar-se a l'aigua, submergir-se al més profund i tornar a la superfície amb les mans carregades de cloïsses… Hi pot haver alguna cosa més sorprenent? Doncs sí, el seu sabor , que caldrà tastar tal com posem un peu a terra.
I per postres? Potser una mica de tangme krop, el caramel que elaboren artesanalment al llogaret i que es menja, sobretot, en època de Ramadà. Això ens deixarà el millor sabor de boca, encara que tampoc no podrem rebutjar algunes de les seves fruites tropicals. Papaia, mango o litxi? La llista de sabors exòtics és interminable.
Un coco fresc mai no pot fallar
Però lexperiència encara es pot completar més. Un passeig amb bici pels senders que envolten la comunitat serà perfecte per baixar el menjar. I sobre dues rodes fem parada a la casa de Pee-Noy, una senyora d'edat avançada que continua elaborant a mà, amb fulles de palma, els famosos barrets ngop tan típics de la zona.
De tornada a la ciutat de Trat fem parada al seu mercat, obert fins a la nit. La vida es desenvolupa de la manera més quotidiana pels passadissos, on enormes trossos de carn i verdures de noms impronunciables reposen sobre el taulell. Mentrestant, els botiguers espanten incasablement les mosques amb una tècnica d'allò més eficaç: un pal amb una bossa lligada a l'extrem, en moviment continu, és més que suficient.
Si ens hem quedat amb ganes de tastar més sabors, aquest serà el lloc idoni per animar-se amb la menjar de carrer. El més difícil serà escollir entre els múltiples llocs. Això sí, no et despistis i, compte al picant! Allò del que menys sospitis et farà sentir que tires autèntic foc per la boca.
Pee Noy
Chong Changtune és el nom d'una altra de les comunitats que habiten la zona i que practiquen el ecoturisme . El lema que sempre tenen present els seus membres és ben simple: “tot el que agafem de la natura, ho hem de tornar” . I amb aquesta filosofia de vida fan de la salut i el benestar la seva màxima, amb la qual deixen palesa la seva passió i dedicació per la conservació natural i cultural.
L'experiència juntament amb ells pot començar, per exemple, ficant-nos en una cistella de mida humana per a gallines. I no, no se'ns ha anat el cap, tranquils.
Els Chong Changtune han desenvolupat un peculiar tipus de sauna que et deixarà sense paraules. Després de passar 10 minuts -que, avisem, es fan eterns- suant sense parar dins d'aquest enorme cistell, amb bullidor d'aigua al qual se li han afegit fins i tot 10 tipus d'herbes i plantes medicinals a l'interior , i amb l'única fuita que el d'un orifici per treure el cap, haurem alliberat tota mena d'impureses i toxines del nostre organisme. O, almenys, això ens asseguren mentre sentim la intensa calor a què ens sotmetem durant l'experiència. Tot seguit, una bona dutxa daigua freda i serem una persona nova.
Accés a la comunitat Huai Raeng
Un complet massatge tailandès realitzat per les dones Chong o una improvisada sessió de bellesa amb argila blanca al costat de la riba del riu seran altres dels costums autòctons que podrem gaudir. De debò: en sortiràs sentint-te 20 anys més jove.
Un menú a base de tija de plàtan amb curri i porc fregit amb sal serà la millor manera d'acomiadar-nos d'aquestes dones –perquè compte, són elles, i no ells, les que treballen en aquest projecte per fer conèixer la resta del món les virtuts del seu mode de vida -. Després de descansar a l'hotel i donar-nos una bona dutxa, un lloc idoni per sopar serà el restaurant Krung Thai Chicken , en què tot està cuinat a base de verdures orgàniques.
Abans d'abandonar la Trat continental anirem a conèixer els Huai Raeng , els qui conviuen a “La Terra de les Tres Aigües”, una mena de manglar on es barregen aigua dolça, aigua salobre i aigua salada . Les jornades es desenvolupen en aquest petit llogaret de cara al seu canal, del qual extreuen tots aquells recursos naturals que els són necessaris per al seu dia a dia.
Paquets de menjar amb fulles de palma a Huai Raeng
S'esmercen a plantar tota la ribera d'arbres de palma, dels quals aprofiten absolutament tot, començant per les seves gruixudes tiges, les quals usen per a les construccions, i continuant amb les fulles, amb les quals elaboren les teulades, els barrets, utensilis diversos i fins i tot khanom chack , unes exquisides postres tailandeses fetes amb farina, coco i sucre, embolicat en fulles de palmell i torrat.
A més, les plantacions són el lloc perfecte per col·locar petites gàbies amb què pesquen llagosta , la mateixa amb què preparen molts dels seus plats més típics. Receptes que posteriorment envolten en fulles de palmell –una vegada més- perfectament doblegades: els tupperware més peculiars i ecològics que hagis vist mai.
Vista zenital del paradís de Koh Chang
I després de conèixer bé la cultura, arriba l'hora de relaxar-se. Posem rumb al moll i ens muntem en un ferri que, en només una hora, ens acosta fins a la bella illa de Koh Chang.
La Illa Elefant , com se'l coneix popularment, es presenta davant nostre com un univers selvàtic ingovernable. Des de la distància només es veu verd i més verd: la vegetació és la propietària i senyora del lloc. Augurem una illa gens convencional.
I així és: la jungla més densa que puguem imaginar comença gairebé arran de les platges, les mateixes de sorra blanca i fina que bé podrien protagonitzar qualsevol postal paradisíaca. Ara tocarà decantar-se per quin estil de vida volem portar durant els nostres dies a l'illa: ens allotgem en un dels luxosos resorts del nord de Koh Chang, com el Spa Koh Chang Resort , on gaudir de tractaments saludables, retirs detox, massatges i menjar orgànic en un entorn inigualable? O marxem cap al sud, a una de les seves cabanes per 6 euros la nit al costat de platges de somni?
L'spa al mig de la naturalesa de Trat
Sigui quina sigui l'elecció -també combinable, és clar- no caldrà deixar de fer una excursió a través de la jungla per coronar el punt més alt de l'illa. Tampoc no haurem de deixar de descobrir les meravelles en forma de cascades que amaga al seu interior. I, per descomptat, haurem de dedicar una jornada a recórrer amb vaixell les illes veïnes i practicar esnórquel , gaudint així del colorit univers submarí.
I d'aquesta manera, estirats a l'hamaca de qualsevol de les seves platges mentre gaudim, Singha fresca a la mà, d'un bonic capvespre, tocarà acomiadar-se d'aquest autèntic paradís. D´aquesta Tailàndia secreta que avui hem volgut compartir amb tu.
Esnorqueu-lo a les aigües de Koh Chang