Planejar un viatge a Mart, però com hem arribat fins aquí? Primer enviem un gos a l'espai, després per fi arriba Louis Armstrong a la Lluna i clava una gran (i onejant?) bandera americana… I ara tenim la carrera entre SpaceX i Virgin, a veure qui envia abans i més gent a donar una tornada espacial . Què ens ha trobat viatjar tan lluny? Potser no en tenim prou d'anar a les festes del poble a l'estiu? O anar a la recerca i captura d'un tros de platja lliure on prendre el sol a Benidorm?
Doncs no senyor, avui dia somiem en gran, en ample i llunyà , i és que l'espai, aquest que es veu tan desconegut i misteriós , té mil coses per oferir que encara no coneixem i que, sense que ens adonem, ens atrauen i desperten el nostre costat més marcià.
Mart (2015).
PER QUÈ A MART I NO A LA LLUNA?
La Lluna és molt bonica quan es veu brillant i il·luminant el cel, però qui prefereix un sòl gris i foradat a inacabables deserts de sorra fina i vermellosa com té Mart?
A més dels seus paisatges, té molts altres avantatges per a tot tipus de preferències. Per als addictes a la feina, els dies duren 39 minuts més que a la Terra , temps de sobres per fer-te no una, sinó dues bones migdiades i gaudir de les altres 24 h del dia per ser productiu. El més graciós és que aquests dies lleugerament més llargs es diuen dies marcians.
D'altra banda, per als que tornar a la feina després de les vacances els suposa un problema, el viatge dura 210 dies d'anada (de mitjana) i 210 més de tornada, així que no et preocupis: tindràs temps per descansar de sobres.
La lluna? No, el desert dels Monegres, a Espanya.
EL PRESSUPOST
Com l'espai encara no compta amb companyies low cost , el viatge pot sortir una mica car. Prepara la guardiola del porquet si tens pensat apuntar Mart a la llista de “Destinacions per a les vacances”.
Només l'Estació Espacial Internacional va costar 15 mil milions de dòlars i cada vestit d'astronauta ronda els 10 milions (i normal, perquè es triga gairebé 3 mesos a fer-ne un de sol). Però tranquils, segons Elon Musk, contractar el combo de turista espacial costarà només mig milió de dòlars per viatger i el bitllet de tornada , en cas que no vulguis allargar les teves vacances i quedar-te a viure al planeta vermell, et surt gratis!
QUÈ FAREM DE MENYS A MART?
A causa de la gravetat caiem més a poc a poc, així que quan saltis, si bé arribaràs tres vegades més alt, també cauràs més lentament. Oblida't de tirar-te per un tobogan aquàtic o en bomba a alguna piscina , perquè ho faràs com si fossis una lleugera ploma i perdrà tota la gràcia.
De tota manera i sent honestos, com al planeta no hi ha aigua (encara que n'hi va haver) no creiem que puguis gaudir de molts esports aquàtics. Això sí, mancant aigua, caipirinhes! O xocolata calenta, perquè encara a l'estiu fa uns 20° agradables, a l'hivern s'arriba als -140°.
Així serà l'assentament a Mart de la missió Mars One.
Finalment, encara es planeja que per al 2050 hi hagi un milió de persones vivint allà , de moment a penes han anat 600 persones a l'espai des que van començar els viatges, per la qual cosa encara no hi ha molta gent amb qui trobar-se en sortir a fer una passejada. Serien unes vacances de pura desconnexió de la humanitat.
I AL NOSTRE RETORN A LA TERRA?
Sens dubte, les vistes: tant del muntanya Olimpus, el volcà més alt del sistema solar, amb més de 23 quilòmetres d'alt (tres vegades l'Everest), com de les postes de sol, que són blaves per la pols a l'atmosfera i un imprescindible per al nostre compte d'Instagram.
Probablement també enyoraríem posar-nos morens tan fàcilment, això sí, amb la radiació que hi ha potser aconseguim un to més a prop del verd que de la marró xocolata. No hi ha gent que diu que per presumir cal patir?
Ah, i la sensació de lleugeresa, perquè si a la Terra peses 100 kg, a Mart 40 kg.
Els dos artistes de Martian House al desert de Mart a Utah.
LA SÍNDROME POSTVACACIONAL
Després de gairebé dos anys de viatge, toca tornar a casa.
Fas la maleta, et calces el teu vestit de 10 milions (aquest que inclou un bolquer d'un sol ús, una peça tèrmica i una roba interior llarga amb tubs amb aigua freda per no rostir de calor), poses el GPS i arrenques la nau. Durada del trajecte: una mica més de 50 milions de km, encara que dependrà del moment de l'any en què viatges, podent arribar als 400 milions.
Però no et queixis tant, que un cop tornis i gràcies a la gravetat, les vèrtebres s'hauran expandit i hauràs crescut uns cinc centímetres. Més que desfer la maleta, el que hauràs de fer és comprar roba per a la nova talla.
Està vist que al final tots som una mica marcians i que viatjar i viure a Mart serà una realitat, però continuarà estant de moda l'espai quan comencem a habitar-lo?