'Release', l'obra de l'artista sud-africà Marco Cianfanelli
Tant se val quin és l'objectiu quan d'un viatge a Sud-àfrica es tracta: tard o d'hora se'n parlarà. Perquè el seu nom sempre, sempre, hi serà present.
I és que Nelson Mandela no va ser sol una icona en la lluita per les llibertats i en la defensa dels drets de la minoria negra sud-africana. També va ser un activista decidit contra l'apartheid, un negociador únic, un presoner, un home d'Estat, un premi Nobel de la Pau i, en definitiva, un dels personatges més influents del segle XXI.
En altres paraules: Mandela va ser un líder nat que va marcar un abans i un després a la història de Sud-àfrica, sí, però també a la del món. No hi ha dubte.
Aquest centre d'interpretació s'ha construït al punt exacte on Nelson Mandela va ser arrestat un 5 d'agost de 1962
Per això és normal que quan un visita qualsevol de molts llocs repartits pel seu país natal relacionats amb la història de la seva pròpia vida —que, per cert, no són pocs—, senti un no sé què per dins així com especial.
És el que ens passa mentre avancem per la R-301, la mateixa carretera jalonada per verdes valls a la província de KwaZulu Natal per la qual Mandela va viatjar aquell 5 d'agost del 1962 quan es disposava a anar des de Durban —on havia mantingut una reunió clandestina amb el líder del Congrés Nacional Africà, Albert Lutulhi— fins a Johannesburg. A l'alçada del petit poble de Howick, alguna cosa va passar.
Mai no arribaria al seu destí.
CAPTURE SITE: EL PUNT CLAU
Avui, un recent estrenat —i modern— centre de visitants batejat com a Capture Site, homenatja la figura del tan estimat Madiba al mateix lloc on aquell hivern de 1962 es va acomiadar de la seva llibertat.
Feia molt de temps que Mandela era objectiu del Govern sud-africà pel seu apropament a un incipient moviment comunista que tant des de dins com des de fora del país era observat amb cert recel. A causa del seu rotund activisme s'havia vist obligat a viure en clandestinitat, fugint en tot moment de la policia de l'apartheid que anava seguint-li la pista.
Amb ell, a l'antic Austin en què viatjava quan diversos cotxes li van tallar el pas i es va produir el temut arrest, també hi havia Cecil Williams, un dels seus companys més actius en la lluita antiapartheid.
La història a partir de l'instant de la seva detenció és ben sabuda: Mandela seria traslladat a la presó acusat d'incitar a la vaga els treballadors i de sortir del país sense permís. Un any després, després de l'anomenat Procés de Rivonia que va tenir lloc a la Cort Suprema de Pretòria, se li van afegir quatre càrrecs de sabotatge a més del de conspiració per intentar enderrocar el Govern. Finalment va ser sentenciat a cadena perpètua i traslladat a la presó de l?illa de Robben.
Va estar pres, finalment, 27 anys, encara que mai va cessar en la lluita.
UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA
Quan per fi aconseguim el punt clau a els afores de Howick, aparquem el cotxe i ens endinsem a les instal·lacions del centre de visitants decidits a conèixer cada detall d'aquells fets que, en aquest racó del món, en reclamen la importància històrica. I no som els únics: aquest museu recòndit i petit solia acollir, fins a l'arribada del Covid-19, al voltant de 500 visites diàries i múltiples excursions escolars que participaven de programes educatius.
Fins al desembre del 2019, els que arribaven fins aquí es trobaven amb un parell de naus industrials que feien de punt commemoratiu. Al seu interior, algun panel informatiu i antigues fotografies narraven els esdeveniments més importants a la vida de Mandela.
El centre actual, que depèn del Museu de l'Apartheid de Johannesburg, sorprèn: ha estat tota una revolució quant a contingut, però també quant a forma.
I ho ha estat perquè compta al seu interior amb una interessantíssima exposició immersiva que passa per un breu documental en 360 graus; continua amb una exhibició enlluernadora d'aparells, objectes i fotografies històriques relacionades amb el gran Mandela i inclou una cosa tan curiosa com una rèplica d'aquell mític Austin Westminster en què Madiba viatjava el dia del seu arrest.
Per donar suport a la visita i contextualitzar la complicada situació que els sud-africans de raça negra vivien en aquella època, el centre compta també amb una exposició que se centra en com es van desenvolupar les lluites en aquesta zona de KwaZulu Natal al començament del segle XX. Una d'aquelles va ser la Rebel·lió de Bambathade de 1906, que va suposar posteriorment dècades de resistència al domini colonial ia l'apartheid i que van culminar amb una mobilització massiva als anys 80.
Dit d'una altra manera: la visita al Capture Site no només ens acosta una mica més a Mandela, sinó que també es converteix en la porta d'entrada perfecta per indagar i comprendre la història de la província i la seva contribució a la llibertat de tots els sud-africans. En aquests moments a causa de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, el centre està tancat, però han creat un tour virtual.
LONG WALK TO FREEDOM: ARA SÍ
Bussejar entre tanta dada i material d'arxiu s'acaba un cop tornem a sortir a l'exterior per finalitzar la visita de la millor manera: sorprenent-nos. I és que el millor encara està per arribar. Al costat de l'imponent edifici del centre de visitants arrenca un petit camí conegut com Long Walk to Freedom: és el “llarg camí a la llibertat” inspirat en el títol que el mateix Mandela va utilitzar per batejar la seva autobiografia el que ens condueix.
Avancem per ell trobant-nos, al llarg del trajecte i cada pocs metres, un panell amb informació rellevant relacionada amb la vostra història. En total, 27: un per cada any que el gran líder va passar a la presó.
Però és al final del recorregut, quan se supera un petit desnivell i des d'uns 30 metres de distància, quan fa aparició la icònica obra de l?artista sud-africà Marco Cianfanelli i quedem sense paraules: es tracta de Release, un peculiar retrat del mateix Madiba realitzat a partir de 50 columnes d'acer en color carbó que han estat tallades a làser i arriben als 10 metres d'alçada. Totes estan disposades estratègicament per representar el seu rostre i simbolitzen el seu empresonament.
Pel camí Long Walk To Freedom anem trobant panells amb informació rellevant relacionada amb la vida de Mandela
El camí continua fins arribar fins a les mateixes columnes, entre les quals passegàvem intentant interioritzar que va ser aquí on la història del gran Madiba va canviar el seu rumb. Perquè va ser aquí on va consolidar el seu estatus com una icona de la lluita . On tothom va entendre que la resistència era l'única via.
Va ser aquí on Mandela es va convertir en un heroi disposat a escriure el futur de Sud-àfrica, el que es cuinaria durant 27 anys entre reixes i el convertiria, després de la seva posada en llibertat el 1990 i després d'unes eleccions democràtiques de participació multitudinària, a el primer president negre de la història del país.
Estava clar: el canvi, per fi, havia arribat. És hora de seguir el camí.