Museu Casa Natal de Cervantes, a Alcalá de Henares.
Hi ha moltes maneres de viatjar: a través de la memòria, de la imaginació, de la psicodèlia, de l'olfacte i els sabors, i com no, de la paraula escrita, de l'alquímia d'unir lletres, signes amb què construïm civilitzacions extintes, distòpies, trames improbables i inoblidables històries d'amor. **
Doncs bé, aquesta és una proposta que combina dos viatges. No, en realitat són tres viatges pel preu d'un: el viatge físic per arribar a els museus dedicats a insignes escriptors, el viatge al peculiar món de cadascun d'aquests artistes del verb –on atrapaven les muses, quina estilogràfica feien servir, què veien a través de la finestra del seu escriptori– i en tercer lloc, el viatge inherent als regnes de la seva prosa.
També hi ha el turisme de llibreries.
En realitat, el idil·li entre el turisme i l'univers literari ve de llarg. Hi ha turisme de biblioteques, turisme de llibreries –com per exemple, el pelegrinatge a la Shakespeare and Company a París, el que va ser lloc de trobada de James Joyce, Ezra Pound o Scott Fitzgerald–, turisme als cementiris –la clàssica visita a les làpides dels rock stars de les lletres, com la d'Oscar Wilde al Pere-Lachaise, la de Charles Baudelaire a Montparnasse o la venerada tomba de Machado a Cotlliure–.
També hi ha turisme bibliòfil, que busca pel planeta estranyes primeres edicions i fins i tot turisme de fires literàries, per trobar-te de cara amb el teu escriptor favorit. Doncs bé, aquí obrim camí per un altre tipus de turisme literari: el dels museus dedicats als escriptors, que hem batejat com: turisme de cànon literari.
Interior del Museu Casa Natal de Federico García Lorca, Font Vaquers.
CASA MUSEU ZENÒBIA JUAN RAMÓN JIMÉNEZ
Un dels pops de la poesia espanyola. Arxifamós per la seva obra Platero i jo, lectura obligatòria –per a molts flagells literaris– durant diverses generacions d'estudiants. A més de Premi Nobel de Literatura, va ser un sofisticat poeta influenciat pel simbolisme i el decadentisme francès. La Casa Museu és a la preciosa ciutat de Moguer, Huelva, amb les seves característiques façanes emblanquinades d'impolut blanc. Juan Ramón Jiménez hi va viure des dels cinc fins als 26 anys, quan es va traslladar a Madrid a la recerca de glòria i un ecosistema literari propici. El Museu ofereix una biblioteca personal de l'autor, espais per a exposicions i objectes del propi creador, com a retrats, quadres, manuscrits i mobles.
Despatx de Juan Ramón Jiménez.
LA CASA DE ROBERT GREUS
És a Deià, un preciós poblet enclavat a la Serra Tramuntana de Mallorca. Es tracta de una finca tradicional mallorquina, envoltada de tarongers i de l'aroma del Mediterrani, on el famós escriptor Robert Graves va viure des de l'any 1926 –quan tenia 31 anys– fins a la seva mort el 1985. Allí va residir gran part de la seva vida i realment es nota. Tot l'habitatge està impregnat de la seva aura, dels fetitxos i objectes personals. Segueixen penjats els seus quadres, una senzilla cuina del segle passat, una impremta manual on l'autor de Jo Claudi imprimia les seves obres, correspondència, centenars de llibres, objectes de decoració i fins i tot la ploma amb què escrivia.
La casa de Robert Graves a Mallorca.
CASA MUSEU DE VALL-INCLÀ
En aquesta selecció no hi pot faltar el gran Valle-Inclán, un dels autors amb l'humor més esquinçat, domador d'ombres, rei de la sàtira i creador del famós esperpent, arma de destrucció massiva amb què deformava les misèries de la societat, personatge entre personatges a la literatura espanyola. Casa seva Museu és a Vilanova d'Arousa, a Pontevedra. La Casa Museu va ser propietat dels avis materns de la pròpia Vall-Inclán. Dóna la benvinguda amb uns cuidats jardins, les dues plantes ofereixen una àmplia oferta de fons de l'autor: manuscrits, documents, llibres, primeres edicions i també una recreació de mobles i decoració pròpia de l'època de l'autor.
Casa Museu de Valle-Inclán a Vilanova de Arousa, a Pontevedra
MUSEU CASA NATAL DE CERVANTS
No podem obviar el més famós de la literatura espanyola –amb permís de Valle-Inclán–, Don Miguel de Cervantes i Saavedra. Si hem de ser precisos no era manc, en realitat tenia la mà inutilitzada, fruit d'un desafortunat xut amb arma de foc durant una batalla. Segons afirmen els historiadors, aquesta casa ubicada a Alcalá de Henares és el lloc exacte on va néixer el 1547. De la casa original gairebé no en queda res. A dia d'avui, i gràcies a diferents rehabilitacions, ens podem traslladar als ambients de l'època de Cervantes. Aquí trobem principalment documents bibliogràfics, com un pergamí de 1668 d'Enginyós Hidalgo don Quixot de la Manxa, comèdies i entremesos de l'autor que daten del segle XVIII o versions en anglès del Quixot.
Interior de Museu Casa Natal de Federico García Lorca, Alcalá de Henares.
MUSEU CASA NATAL DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Finalitzem aquest recorregut amb Federico García Lorca, el nostre poeta més universal. Lorca va construir un univers propi que avui dia encara roman indesxifrable. En ell habiten gitanos canasters, bugaderes, toreros i poetes en perfecta harmonia amb elements simbolistes de la natura: la lluna, la farga, el riu o l'enclusa, que combinats adquireixen una nova significació, un nou calat a la nostra tradició.
Podríem parlar molt, moltíssim del poeta, però centrem-nos a la casa museu de Granada, que per això hem vingut. El meravellós del lloc és que va ser el lloc exacte on va néixer Lorca, una antiga casa de pagès ara transformada en museu. Des del 1986, any en què va obrir les portes, ha estat seu de trobades, esdeveniments i celebracions al voltant de l'artista granadí. Des de 1998 funciona també com a Centre d'Estudis Lorquians. Entre els seus murs podem contemplar una àmplia col·lecció de fotografies, manuscrits, publicacions i curiositats per comprendre la grandesa del poeta granadí.