El polèmic guru Osho
La celebrada sèrie documental Wild, Wild Country recorda un dels personatges més extravagants de la espiritualitat contemporània. Visitem el seu centre de meditació a la ciutat índia de Pune.
Pista central del Penthouze , un dels clubs de moda de Pune. Altes hores de la matinada. Música electrònica a tot gas, gent ballant, bevent, intentant parlar per senyals. Somnis de llums de neó, cossos suats, rímel, somriures Profiden, camises entallades, festejos crepusculars…
Al centre, entre hordes d'hipsters indis de vint anys i la incipient Jet Set de la ciutat sobresurten tres túniques de color granat que literalment ho estan donant tot: ballen espasmòdicament, els braços per una banda, les cames per l'altra, trontollen, eleven els braços amb els palmells oberts com si estiguessin realitzant una pregària de gòspel, mentre el canó de llum LED il·lumina la silueta de les mans.
Entrada al Resort de Meditació Osho
Els balls recorden les danses africanes tradicionals, però a dues mil revolucions per minut. El seu cos desbocat contrasta amb les cares, que emanen una aura angelical. Són europeus, pèl ros, ulls blaus i sí, s'ho estan passant en gran.
Efectivament es tracta de tres hostes del **Resort de Meditació Osho**, que casualment es troba a cinc minuts de Koregaon Park , la zona de festa de la ciutat.
Per als que encara no ho sàpiguen, aquest centre va ser fundat el 1974 per Bhagwan Shree Rajneesh, més conegut com Osho (Bhopal 1931- Pune 1990) , el líder espiritual més controvertit i bizarro que ha donat Índia.
Si voleu conèixer-lo més en profunditat tan sols heu de veure Wild, Wild Country , una brillant sèrie documental de Netflix que aborda la vida d´aquest gran personatge . Hi trobem bioterrorisme, silencis que duren cinc anys, la col·lecció més gran de Rolls Royce del món, amor lliure, FBI, túniques impossibles estil Rappel, intents d'assassinat, armes i ciutats utòpiques enmig del no-res. En fi, un deliri que si no fos perquè està arxidocumentat semblaria una fantasia treta d'un delirant guionista de HBO.
Bhagwan Shree Rajneesh, més conegut com Osho
SEGUEIX LA FESTA
Tornant a la disc. Al contrari del que molts poguessin creure aquests tres 'oshitos' (com se'ls anomenen afectuosament) no es van escapar, com a cendrós, del resort. No, ells poden sortir, beure i celebrar la vida com si no hi hagués demà, que per això hi és.
Per entendre aquests mons, aparentment oposats (la recerca del Nirvana i la pau espiritual i les nits de bohèmia i disbauxa) , res millor que preguntar als protagonistes.
Compartir la condició d'estranger a un país exòtic genera una certa complicitat. Així que en un moment en què un era a la barra fent avituallament de rom amb cua m'hi vaig acostar i em vaig presentar. Amb el millor dels seus somriures va respondre que venien d'Holanda, i que tenien previst estar durant un mes al centre Osho per meditar i fer un retir espiritual.
Després d'un parell de temes comuns entro al drap i li pregunto per aquesta admirable exaltació de la vida. “Tradicionalment el camí espiritual cap a l'elevació de l'ànima ha estat a través de la renúncia a allò material, de la introspecció, de l'ascetisme, és el que passa amb els sadhus, que viuen sense cap mena de propietat, pràcticament nus. A Europa passa el mateix amb els monjos, que s?aïllen a monestirs", m?explica.
"Osho predica que aquest camí cap a l'alliberament de l'ànima també es pot assolir a través de l'alegria, el riure i la celebració de la vida, i això és el que fem" , comenta el jove, amb la convicció del que ha descobert en Sant Grial mateix. Després de la breu, però concisa classe de nova espiritualitat, va tornar a la pista a predicar amb l'exemple.
Aconseguir l'alliberament de l'ànima a través de l'alegria, el riure i la celebració de la vida
UN GRAN RESORT TURÍSTIC
És molt possible que la festa acabés al resort de meditació, perquè allà també disposen de sales de festa, bars i, és clar que sí, canons amb raigs de llum LED.
Entrar a la crida per molts Disneylàndia de l'espiritualitat no és fàcil. És similar a un gran resort turístic i l'accés és restringit als clients. Per als curiosos, entre els que em trobava, n'hi ha una visita guiada d´un dia , previ pagament de 1.900 rupies (uns 24 euros) , que et permet arribar a les zones comunes. Els clients paguen una mitjana d'uns 1.200 euros mensuals tot inclòs, un preu gens menyspreable a latituds índies.
Després de fotocopiar el passaport i fer el pagament, un grup d'unes 25 persones acompanyats per un guia entrem al recinte. A l'interior predominen els espais oberts, les zones enjardinades amb la gespa acabada de tallar i petits senders per on passejar. Hi ha una gran piscina i no gaire lluny pistes de tennis i bàsquet . Tots els clients semblen estar molt atrafegats a passar-ho bé.
Els jardins són sorprenents, amb fonts, rierols i una gran presència de flors i arbres exòtics. Aquest espai és obert al públic, com si fos el llegat d'Osho a la comunitat.
Piràmide en què es realitzen les sessions de meditació
És entre aquests jardins on emergeix una gran estructura piramidal de color negre que em recorda el monòlit del 2001: una odissea de l'espai. Ens expliquen que s'hi realitzen les sessions de meditació , però no hi podem entrar.
També hi ha un Wine Bar **(sí, l'alcohol està permès) **, on grups majoritàriament europeus xerren animadament. Un fet que genera sorpresa, i alguna mirada múrria, és la indumentària de tots els hostes. Van invariablement de color granat: els que són a la piscina amb banyador granat, els que juguen al tennis amb samarreta i pantalons curts granat i la resta amb unes túniques allargades que acaben a la falda del mateix color.
Quan et trobes amb els 'oshitos', tots saluden amb un reverencial gest i un ampli somriure , com si estiguessin en un permanent estat de felicitat absoluta.
UN TEMA CONTROVERTIT
Hi ha una qüestió que treu els colors de molts ciutadans locals i d'algun estranger: tots els hostes han de fer-se i presentar una prova del VIH. Quan li preguntem al guia sobre això ens va oferir una ganyota cent vegades estudiada i va respondre: són qüestions d'higiene i seguretat . Punt ia part.
A Osho se'l coneixia com el 'Guru del sexe' , ja que entre les seves pràctiques es trobava la pràctica del sexe lliure en grup , un fet que li va generar no pocs problemes als Estats Units. Als seus textos es posiciona en contra del matrimoni i entén la sexualitat com una manera més de relacionar-se.
Sí, també tenen piscina
Cap dels 'oshitos' es va voler mullar, tots van respondre que hi ha moltes llegendes sobre aquest tema , que l'important és “transmetre un missatge de pau i amor”.
Bé, sembla que els secrets d'Osho continuaran ocults a l'interior de la misteriosa piràmide negra.
PUNE
El centre de meditació d'Osho és a la ciutat índia de Pune, a l'estat de Maharastra, a uns 120 quilòmetres al sud de Bombai. Té uns cinc milions d'habitants.
La ciutat, que viu al marge dels itineraris turístics del país, és coneguda com ciutat universitària, una cosa així com la Salamanca índia.
Pel que fa als punts d'interès, destaquen la presència de diversos temples hindús, budistes i jainistes. Els més coneguts són els de Chaturshringi i Paravati.
Pune, la ciutat on va començar tot