Hëtta, el nou restaurant suec de Barcelona.
Per resoldre aquesta qüestió espinosa reunim un comitè de savis format per periodistes, gastrònoms i altres gent de mal viure que ens recomanen les troballes de l'any. No hi seran tots els que són, però són tots els que hi són. Que parlin els nostres convidats.
Mikel Iturriaga dubta entre el Lee ( l'antic L'Olla de Sichuan , el xinès favorit de tots, desempolsat i posat a punt) o el Chi Nanit (la reencarnació del Nanit, al _42 del Carrer de Martínez de la Rosa) _, però acaba apostant pel Makan Makan _(Carrer de la Lluna 4) _:
“És un petitíssim restaurant asiàtic del Raval on el cuiner de arrels xinès-indonesies Andrey Finanta elabora plats no només d'aquests països, sinó també de Tailàndia o Vietnam . Res de nou sota el sol si no fos perquè, al contrari que en altres locals panasiàtics més estandarditzats (i per tant avorrits), allà et trobes amb menjars no massa trillats , molt fidels a l'esperit de les cuines d'origen i tan senzills com saborosos. L'atmosfera és zero pretensiosa, gairebé familiar, i si vas t'ho has de prendre amb calma: gairebé tot està fet al moment, i la frescor es paga amb paciència”.
Isabel Acevedo opta pel Marimorena (Carrer Loreto 24-26) , el restaurant del que va ser Cuiner de l’Any 2018 Albert Mendiola:
“Mendiola ha complert un somni: portar fins al centre de Barcelona un trosset de la seva terra, Sant Boi, i la seva cuina de proximitat, basada en els productes que ell mateix escull minuciosament de petits productors del Parc Agrari del Baix Llobregat. M'encanta perquè és un restaurant espaiós, on es pot menjar amb calma, sense tenir un altre comensal respirant a la teva esquena oa la teva vera, i on es pot gaudir de l'autèntica cuina del Baix Llobregat. Cuina sense artificis, basada en productes de tota la vida reinterpretats per Albert Mendiola, com les ja mítiques patates braves engofrades… Poden ser estimades o odiades, però com a mínim són originals”.
Patates engofrades de Marimorena
La Laia Zieger té pocs dubtes quan li preguntem pel seu nou restaurant preferit: “El meu 'coup de coeur' per aquest 2018 és, sens dubte, el restaurant Valmas (Carrer de Mallorca 235). Per què? Entre tanta moda de healthy, ceviche, hamburguesa i ara cuina cajún, és bo trobar un restaurant que va per lliure, que no respon només a tendències. Valmas és una proposta valenta, oberta per dues joveníssimes dones atrevides que, bàsicament, fan el que els dóna la gana, sempre amb gran respecte del producte i adaptant-se al gust dels comensals. Es nota a creacions refinades, elegants i molt femenines en què els mix funcionen perfectament. Cada matí se'n van al mercat i amb el que compren improvisen receptes que arriben de forma sorpresa a la taula, després de preguntar els gustos i els requisits de cadascun dels seus clients. Cada plat és bo, elegant, sorprenent, bonic i el preu molt, però molt accessible. Un gran descobriment!”.
Rotllets de gamba amb salsa dels seus caps i maionesa de wasabi, a Valmas Barcelona.
Patricia Castán , que també es declara fan del Marimorena, tria el nouvingut Zero Patatero (Passatge Mercantil, 1) : “Encara que l'assumpte del km 0 sembla ja trillat, la cuina aquí dóna una empenta al·lucinant a la matèria primera de proximitat i de petitíssims productors. Un moniato guisat amb bolets es converteix en un menjar apte per a carnívors, la coliflor esclata a la boca el dente i reinventada, ou poché amb escuma de patata i all confitat amb bolets i suc de rostit en perfecte equilibri, costella de vedella en llibertat... tot té un sentit i un final feliç. I per més inri es poden beure vins bio rics! Els preus correctes i en cuina destil·len amor”.
A Zero Patatero serveixen cuina desenfadada i de Km 0.
Llibert Figueras té clara la seva resposta: “El grau de felicitat que genera cada plat del minúscul Direkte Boqueria (Carrer de les Cabres 13) és difícil de superar a qualsevol altre restaurant de Barcelona. Una barra amb només vuit cadires fan del petit restaurant d'Arnau Muñío i Shu Zhang una de les millors sorpreses gastronòmiques de l'any. La seva ubicació envoltat de turistes (sota els arcs del Mercat la Boqueria) ho manté relativament desconegut per al gran públic, i ferventment adorat pels aficionats a menjar bé. Els impecables plats del Direkte Boqueria prometen deixar-te el cul enganxat a la barra durant l'hora i tres quarts del menú degustació. Deixa una mica d'espai al final per a un dels millors pastissos de formatge del país”.
Esqueixada de tonyina, raïm i molles a Direkte Boqueria.
Laura Conde escull, a un pas del metro Penitents, el Saó (Cesare Cantú 2): "Aquest restaurant obert a la zona alta de Barcelona reuneix tot el que m'agrada: cuina de temporada i proximitat (el seu xef, Juanen Benavent, adobat a l'estrella Michelin Goust, a París, entre d'altres referents com Can Fabes o El Submarí, compra directament a productors de la zona), breu, molt tècnica en la seva senzillesa, sense focs artificials i amb una gran presència de fruites i verdures de l'hort local . Benavent reinterpreta lleugerament les receptes de sempre en dos menús que van canviant cada setmana, i ho fa amb intel·ligència i honestedat, en una cuina que ens recorda molt la d'un altre referent, Xavier Pellicer. El local és el que t'esperes quan entres a un restaurant gastronòmic, així que millor abstingueu-vos els amants de les tavernes sorolloses i l'ambient de les cases de menjars: Saó és tot un gastronòmic, sobri i elegant, que compta a més amb una oferta de vins locals sensacional”.
Gaspatxo de maduixes al restaurant Saó.
Philippe Regol s'inclina pel Slow and Low (Carrer del Comte Borrell 119): “Em sembla d'allò més interessant que ha aparegut a Barcelona aquest any. És un projecte personal i és el tipus de projecte que m'agrada donar suport. Francesc Beltri és un jove cuiner barceloní que va obrir a l'agost un restaurant de cuina viatgera a l'animat barri de Sant Antoni, a 200 metres del seu renovat mercat. Fins allà tot normal i fins i tot banal. Cuina de moda a un local de moda d'un barri de moda. Però crec que el sopar que vaig degustar allà va una mica més enllà del que és habitual. Vaig trobar una recerca d'excel·lència, d'honestedat i de bon gust destacables, tant a l'interiorisme del local (realitzat per Sánchez Guisado Arquitectes) com a l'atreviment de la cuina vista amb la barra gairebé immersa entre els fogons o la cuina d'un nivell poc habitual. I per descomptat als plats! Francesc va viatjar durant uns anys pel món, amb estades llargues a Londres o Bali, i reiterades visites a Singapur. Va obrir els ulls davant aquests nous sabors i va aprendre a dominar-los, domar-los i integrar-los a l'ADN de la cuina mediterrània que reivindica. Salvant totes les distàncies, una mica un efecte Dabiz Muñoz”.
Francesc Beltri de Slow and Low va viatjar durant uns anys pel món i va aprendre nous sabors.
Johann Wald no podria triar un altre de diferent del Hetta (Passatge de Marimon 5) : “He pogut conèixer el restaurant Hetta des de molt endins, com stagier, i he vist com ha anat evolucionant en uns mesos crucials, amb canvis de personal i adaptacions de la seva concepte original. He estat testimoni de com el cap de cuina Alberto Sambinelli ha lluitat contra força adversitats dia a dia fins a formar un equip sòlid d'excel·lents cuiners, tots treballant a la vista i servint els plats a taula. És un restaurant força singular, que ha sabut prendre el relleu del Céleri de Xavier Pellicer i baixar-lo a un nivell molt més assequible en general. Continua sent una cuina on els vegetarians poden gaudir tant com els omnívors (destaco el que han estat capaços de fer amb un enciam i uns adobats, o el tomàquet calcinat farcit d'oli d'alfàbrega) i l'ambient del local és lluminós i força divertit, sobretot a les nits. Ideal tant per a grups de quatre a sis persones que volen venir a dalt com per a parelles nyonyes que aguanten mirar-se tot el sopar entre xiuxiueigs”.
Al restaurant Hetta destaquen els plats vegetarians.
Carmen Alcaraz del Blanco coincideix amb ell a les bondats de l'Hetta: “No només va assumir l'espai del Céleri de X.Pellicer, a més a més ha sabut mantenir l'ambient, l'exigència i el compromís amb el producte, ara sota la batuta d'Olof Johanson i el seu brillant equip. La carta consisteix en nou ingredients (ceba, herbàcies, albergínia, ou, ostra, bacallà, sípia, ànec i vedella) que es transformen alhora en tres plats d'identitat autònoma gràcies a la seva destresa tècnica, sobretot amb els marinats i els fumats. Obrador obert en un interior on el que és nòrdic i el mediterrani dialoguen a través de materials com pedra, fang, ferro, vímet i ciment en cru ; un escenari coherent amb la filosofia duna carta sense artificis, orgànica i neta. Infal·lible i assequible”.
Lourdes López posa la vista a Terrassa ia la seva La taverna del Ciri (Carrer d'Antoni Torrella, 66, Terrassa): “En espera de la reobertura el proper febrer del seu estrellat Capritx sota el nou nom i la nova fórmula d'Aürt al Hilton Diagonal Mar, crec que La Taverna del Ciri s'ha convertit en una de les obertures més interessants d'aquest 2018. Almenys, per a uns quants dels que ens dediquem a això del que és gastro. El motiu? Artur Martínez i el televisiu Marc Ribes van apostar per obrir una casa de menjars amb plats rics, sense gaires complicacions ni formalismes, en què esgotes la cistella del pa. Mobles viejuns, gots batallers i vaixella de tràfec: delícia per a renegats dels menús conceptuals. La pega és que és a Tarrassa i el seu menú de 15 euros entre setmana m'agafa una mica lluny; així que el finde em desgarro, que costa 20”.
Flam de coco i carbassa a la La Taverna del Ciri.
Luisa Ramos selecciona la versió barcelonina del ja consolidat a Madrid Fismuler (Carrer del Rec Comtal 17): “L'aterratge de Fismuler a Barcelona ha estat una de les millors coses que podia passar al panorama de la Cuidado Condal durant el 2018. Després de l'èxit que va tenir la seva obertura a Madrid, Nino Redruello i Patxi Zumárraga, amb Jaime Santianes, tres exbullinians, s'instal·len als baixos de l'Hotel Rec per oferir un menjar saborós i senzill (en aparença) que treu tot el suc possible exalçant qualsevol dels productes emprats per a les seves elaboracions. Una casa de menjars on no trobem menú, amb una carta més que seductora que et farà salivar”.
La carta de Fismuler canvia diàriament depenent dels capricis del mercat.