Us vau jurar amor etern, i tanmateix...
I no ho diem nosaltres, sinó un expert: hem parlat amb ** José Bustamante ,** vicepresident de l'Associació d'Especialistes en Sexologia, membre permanent de la Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual, psicòleg especialitzat en teràpia de parella i autor del llibre _ En què pensen els homes? _ Ell ens dóna les claus per armar el puzle de l'amor a distància sense que ningú no surti ferit.
Per començar, una pregunta clau: quan un dels integrants de la parella ha d'anar-se'n a viure lluny, és bona idea seguir amb la relació? "En realitat, no és tan senzill com prendre una decisió racional; l'amor té aquestes coses. Potser el cap ens dirà que no pot ser i que acabarem patint , però és difícil que, si estimem, no sucumbem a la temptació d'intentar salvar la distància. És veritat que, a priori, una relació a distància no implica un repte per a la parella, però hi ha situacions més difícils que altres”.
Dir adéu sempre és difícil
Prenem aire després que ens digui això que "no implica un repte per a la parella" (a nosaltres ens sembla la fi del món , però hem de ser uns lloriques sense remei) , i li deixem continuar: "No és el mateix que el partir sigui per sempre al fet que estigui fitat el temps que es passarà allunyats; no és el mateix poder-se veure amb certa freqüència a no poder fer-ho més que un parell de vegades a l'any", explica.
"És cert que moltes parelles no superaran aquesta distància; no obstant, val la pena tenir en compte certes recomanacions", avisa l'expert, i destaca, sobretot (ho posa en majúscula!) " EVITAR ELS MALS ENTesos ". "Com més claredat, millor, com més estructurats els moments per xerrades, l'estona que ens reservem per xerrar amb la parella i les trobades que es duran a terme, menor probabilitat de discussions , interpretacions errònies i patiment", detalla.
No obstant això, si tothom fes això bé, les pel·lícules i les sèries sobre amors a distància es quedarien sense guió , però qui vol viure constantment segons l'argumentari de Hollywood? Millor mantenir els peus a la terra : "És fonamental que reservem espais per xerrar amb la parella. Pot semblar fred i poc espontani, però en realitat és el mateix que quan ens citem per veure'ns. D'aquesta manera, tots dos ens podem permetre no tenir tot el temps la inèrcia de mirar el mòbil , escrivint a la parella o assegurant-nos que estan disponibles per si es posa en contacte amb nosaltres", explica Bustamante.
Important: evitar els malentesos
És a dir, que no val la pena estar tot el dia donant voltes al què estarà fent l'altre, si estarà bé, si estarà pensant en allò nostre..." La tristesa apareixerà: és normal que trobem a faltar l'altre i que, si ens donen a triar, preferim estar al seu costat. No obstant això, estar lluny no vol dir passar el temps connectant mentalment amb el patiment de no tenir-lo a prop", argumenta l'autor.
Aquí entrem en un punt complicat: ens han venut que el que mola és ser Romeu i Julieta, però tots sabem com va acabar allò... "Per pal·liar la tristesa de la seva absència és essencial que visquem la nostra vida , que tinguem les nostres aficions, ens centrem en les nostres tasques i sobretot, que ens permetem passar-ho bé tot i que ell o ella no estigui amb nosaltres. Sempre que no estiguem enganyant la nostra parella , no hi ha res de dolent en tractar d'estar bé, i fins i tot tenir moments de felicitat sense la nostra parella . Malauradament, molta de la cultura de l'amor romàntic ens ha fet pensar que ser feliç, riure't o sentir-te ple sense la teva parella és una cosa així com ** un símptoma que no el vols de debò .** En absolut: puc estimar a mi parella i alhora conservar la capacitat d?estar bé encara que no estigui al meu costat", contesta el psicòleg.
Quan això ha quedat clar (encara que no sigui fàcil que molts s'ho fiquin al cap) , anem a per totes: Quins són els ingredients que permeten mantenir una relació a distància en bon estat? "Confiança. Estimar de veritat, és a dir, ser feliç quan veus feliç l'altre i no tractar de fer-lo sentir culpable perquè estigui bé a la teva absència. Tenir cura dels temps per a la parella . No posar-se en situacions de "perill" si la fidelitat és una dels pilars de la nostra relació. Evitar els malentesos”, repeteix amb raó.
Deixa de rememorar "els bons moments"... i en construeix uns de nous!
De fet, tot i que les infidelitats són, segons Bustamante, un dels detonants que acaben amb aquest tipus de relacions, el sexòleg segueix aprofundint en la que creu més perjudicial : "Caldria explorar el sentiment de culpa que un intenta enviar la parella. Hi ha persones que a la distància, o simplement quan no estan junts, li transmeten a la seva parella que estan malament perquè senten que el contrari seria interpretat com una traïció a la relació".
Així les coses, la recepta perquè el nostre amor sobrevisqui al temps i l'espai està força clara, però evidentment, no és infal·lible: " No es pot saber si la relació perdurarà , depèn de factors com ara la seva fortalesa, la distància i la personalitat de cadascun dels membres", aclareix l'autor. No obstant, una bona idea per consolidar-la seria reunir-nos totes les vegades que puguem: "No hi ha una regla exacta, però és cert que una relació necessita pell, mirar l'altre, abraçar-lo, besar-lo, sentir-lo sexualment, compartir intimitat i alimentar la complicitat . Així que seria bona idea intentar veure's amb la major freqüència possible", conclou Bustamante.