Manila en mil mitjans (de transport)
Aboca't la càmera a l'espatlla i surt disposat a retratar la fauna motoritzada de Manila. Com si fos un safari de mitjans de transport . Si ets en alguna avinguda principal, no trigarà gaire temps a aparèixer el rei de la jungla (urbana manilenya) . Ho reconeixeràs pels brams del tub d'escapament, pel fum negrós que emet i el clàxon constant. Més de prop, podràs apreciar la seva decoració acolorida. Ja no hi ha cap dubte: es tracta d'un jeepney. Són el vehicle insígnia, i no n'hi ha per menys. El jeepney és una barreja dels jeeps nord-americans de la Segona Guerra Mundial i un minibús . En general, se'ls instal·la (soldador mitjançant) una part del darrere allargada, amb dues files de bancs enfrontades que acomoden des de 12 passatgers fins a... exem... 25, si fos necessari.
Els tricicles, l'evolució del pedicab
Aquests automòbils atrotinats són en gran part els culpables de la contaminació manileña . No cal dir que les normes de circulació no hi van. El seu exterior, però, és molt cridaner , amb dibuixos que oscil·len entre escuts d'equips de la NBA, escenes bucolicopastorils, l'horòscop, personatges de Bola de Dragón i el santoral. Amb les seves xapes platejades i formes tosques, recorden una mena de cosins bastards dels Transformers. Optimus Prime té família a Manila i no ho sap.
Si t'has baixat del jeepney per a carrerejar per algun barangay (barri) , no trigaràs a entreveure un altre clàssic de l'asfalt manileny: el pedicab, una bicicleta amb una cabina adossada, un sidecar a pedals . Tenen vetada l'entrada als carrers més grans (la velocitat punta depèn de les cames del conductor i de la panxa del passatger) . És el mitjà de transport més eficaç durant les recurrents inundacions que paralitzen Manila cada vegada que una tempesta o un tifó desborden els gairebé inexistents desguassos i converteixen parts de la capital filipina en una piscina on, sense aparent fàstic, es banyen alguns nens. En no tenir més motor que una cadena i uns pedals, s'internen en les inundacions sense despentinar-se. I els propietaris disparen el preu de la cursa quan això passa, conscients que per a molts és l'única alternativa a quedar-se aïllats enlaire i arrecerats per alguna teulada.
Skytrain, bon transport mal aprofitat
Tant els jeepneys com els pedicabs apareixen a samarretes, gorres i fins i tot en miniatures que es venen en botigues de records. No en va són molt reconeixibles de la ciutat i del país. L'evolució lògica del pedicab és el tricicle. Seria el sidecar motoritzat de tota la vida, però amb cabina coberta . D'agrair, atès el sol abrasador que acostuma a assotar la ciutat, fent torns a parts iguals amb la pluja. És una alternativa molt recomanable per moure's pel barri, atesa la escassetat de taxis que impera a la ciutat, i la saturació d'altres mitjans de transport, com el metro elevat, conegut també com skytrain.
Aquest tren elevat seria el mitjà perfecte (com ho és a Bangkok, per exemple), si no és perquè només compta amb tres línies que deixen molt lluny de la seva xarxa amplíssimes zones de Manila i no donen abastament per a la quantitat de passatgers que busquen desplaçar-se de forma ràpida i econòmica. En hora punta, les files per accedir a l'skytrain es poden prologar centenars de metres, fins a fora de les estacions.
Els tricicles, també per a la migdiada
Per això, per evitar l'etern trànsit manileny, els residents més acabalats de la metròpolis es desplacen en helicòpter , i no és inusual albirar algun solcant els cels plens de torres del districte financer, Makati, o de Fort Bonifacio. O posant-se sobre una. Sense mica d'exageració, hi ha molts més heliports que parades de tren elevat.
Mentre que els rics i poderosos es desplacen a les seves carrosses voladores, els seus documents i diners viatgen a peu de carrer a furgons blindats de tots els colors . Com els retratats a la pel·lícula _ Metro Manila _. N'hi ha de diversos colors, sempre llisos, i sempre custodiats per almenys un parell de guàrdies amb un rifle que els supera en mida.
Les BamBike, perfectes per pedalar
Però tant helicòpters com els furgons blindats queden lluny de l'abast del manileny corrent, que, acostumat al trànsit interminable, va rebre com una bona nova l'aposta de la ciutat per potenciar el transport sobre el hediònd riu Pasig . Així, diversos transbordadors recorren el riu, amb una línia que planeja obrir fins a 13 parades per a finals d'any. És una de les maneres d'assolir el barri xinès de Manila, Binondo, i el centre històric, Intramuros , on es concentraven fa segles els colons espanyols. Aquesta zona es pot recórrer perfectament a peu, encara que seran molts els pedicabs que s'ofereixin a fer un tour pel visitant.
Però si es prefereix descobrir Intramurs d'una manera alternativa, BamBike té la solució: bicicletes de bambú per moure's entre els carrers del nucli antic . Aquest transport, però, encara no fa ombra a les calesses, cotxes de cavalls com els que passegen els turistes per Sevilla. Per uns quants pesos, el visitant es pot embarcar en un tour en calesa per la zona d'herència espanyola de Manila, recorrent carrers com Beat o Muralla Street . Perquè Manila també té un color especial! I una olor especial... si se'n queda un a prop de les calesses a l'hora de la digestió dels cavalls.
*** Potser també t'interessi...**
- 20 raons per les quals Filipines serà la propera gran destinació turística - Bangkok, benvinguts al futur - Deu noves (i bones) raons per anar a Bangkok