Panoràmica de Marquès del Riscal, dissenyador per Frank O. Gehry
"Logroño és la millor ciutat del món” . Ho sé, ho sé, sona pèl exagerat però era el que -fins fa no tant- el dalt signant cridava als quatre vents quan el notes de torn començava a donar la brasa amb París o Nova York.
D'acord. Sent realistes, no ho és. Però sí que crec que segueix estant en un hipotètic TOP3 de mojo ibèric , només per darrere de Madrid i Sant Sebastià . A la Rioja he estat feliç -és molt fàcil ser feliç a la terra amb nom de vi- així que no puc sinó celebrar molt fort el nomenament de Logronyo-La Rioja com a **Capital Espanyola de la Gastronomia de 2012**. I de passada, xivaros 10 pistes . Una ruta de plaer amb 10 etapes imprescindibles en què menjar, beure i viure.
1. Llorer
Logronyo és el carrer Laurel. I és que aquí no hi ha pressa ni rellotges sinó seixanta bars, un cada dos metres. Seixanta bars que són seixanta excuses per tornar una vegada i una altra a recórrer la Ruta dels Elefants. Aquests són els pintxos imprescindibles :
Xampi a El Soriano. Un respecte, que estem parlant de -potser- el pintxo més històric de Laurel. El xampi, aquí és res: xampinyó amb gamba a la planxa sobre una bóta a la porta del Soriano.
Oncle Agus al Lorenzo . La tasca de Lorenzo és una altra cosa. A “Agus” pots prendre altres coses (poques) però si vas al Lorenzo és a ciscar-te un Agus. Un darrere l'altre.
Txangurret a La taverna de l'ànec. Delícia de patata, foie i ànec arrebossat en una petxina que sembla un tigre, però en realitat és un cabra. Pica una mica, així que res de copes buides.
L'anxova del Racó d'Alberto Estimo les anxoves. Menjaria anxoves per dinar, sopar i fins i tot per esmorzar, si m'apuren. Les del gastrobar d'Alberto són, des del meu punt de vista, les millors de Laurel.
Camembert amb confitura de tomàquet a Joan i Punxa'm. L'especalitat de Juan i Pínchame és la Broqueta de llagostí amb pinya però em quedo amb el camembert. I també amb una excel·lent carta de vins.
Cellers López d'Heredia
2.**Marquès de Riscal **
Fer-se gran és aprendre a passar-se els tòpics per l'arc del triomf. Un d'aquests tòpics diu que no pots anar a La Rioja sense complir el tràmit de visitar la joia de la cadena Starwood: l'Hotel Marqués de Riscal dissenyat per Frank O. Gehry . Doncs bé, és VERITAT. Potser el millor hotel on he estat mai, tot és perfecte a Riscal : l'edifici (més enllà de tot elogi i xerrameca barata, cal veure'l) el restaurant (amb Estrella Michelín) de Francis Paniego, l'Spa de Caudalie, les vinyes, l'esmorzar, les habitacions, el tempo de les coses a El Ciego ...
* El Cec és una comarca de la Rioja Alabesa, pertanyent al País Basc. Això no obstant, aquesta és una guia escrita per i per als amants del vi. I per als enòfils tots dos formen part de la regió vinícola de la Rioja.
3.Dos cellers
Sempre la mateixa pregunta: quins cellers veure? Són tantes els cellers que CAL a veure a La Rioja que necessitaríem cent viatges per entendre de què va això de Baco i Dionisos. No obstant això, si només tingués un dia i he de triar dos -i només dos- cellers serien ** López de Heredia i Remírez de Ganuza.**
Tondonia perquè r epresenta com cap el valor de la tradició , de les coses que han de ser com sempre han estat, de la família, el respecte i el mètode. Res no canvia a López de Heredia, i això és meravellós en aquest avui d'hiperenllaços i petons per What's App.
** Remírez de Ganuza ** precisament al contrari: perquè representa el nou , l'obsessió per la qualitat total i la pulcritud d'aquest geni anomenat Fernando, ànima de l'únic celler a la Rioja capaç d'esgarrapar 100 punts Parker en un Gran Reserva.
Tondeluna, la tasca il·lustrada
4. Haro i la història
Haro és important. Ho és perquè no és possible entendre la història del vi a Espanya sense passar pel barri de l'Estació d'Haro . I és que per culpa de la fil·loxera (la plaga que va arrasar amb bona part de les vinyes europees) van arribar els negociants francesos a mitjans del XIX; Per què? Perquè l'estació de tren d'Haro és un punt estratègic per la seva proximitat a la France- i és llavors quan Haro veu com neixen els grans cellers industrials: López de Heredia, CVNE, Cellers Bilbaïns, Cellers Franco Espanyols... La Rioja moderna neix aquí.
5. Laguardia
Laguardia són cinc portes i una pregunta. Cinc portes (Mercadal, Carnisseries, Pagans, Sant Joan i Santa Engracia) que aixopluguen aquest poblet medieval al qual només hi posem un però: el turisteu . Laguardia -lamentablement- és destinació de parelletes i famílies tròspides armades amb les seves càmeres digitals, els seus mapes desplegables i les seves ronyoneres. És a dir, el mal.
La solució és força senzilla: visitar Laguardia lluny de vacances i festes de guarda. Però visitar-la, perquè realment és una vila única . Ho són les seves tavernes, la muralla, els escuts amb verges, el mirador empedrat o la Torre Abacial a Santa Maria dels Reis. I el vi, és clar . El meu racó favorit és ‘Entre vinyes i oliveres' una peculiar vinoteca ubicada en una Casa Palau del S.XVIII regentada per les guapismes Paula i Karolina.
6. Les costelles del Restaurant Alameda a Fuenmayor
Al gra: la millor carn que he menjat mai. Ni a Galícia, ni a França ni a Texas . Ni a Askua ni a Lucio ni a elBulli. El millor costum a la brasa que he engolit a la meva vida ha estat en aquest restaurant familiar regentat per Esther Álvarez i Tomás Fernández a Fuenmayor. Ni esferificacions, ni tecnocuina, ni menú degustació, ni trampantojos ni mitja broma: ofici, producte i veritat . Carxofes fregides amb salsa marinera, croquetes de pernil ibèric, calamarsets a la planxa amb ceba confitada, kokotxas, verdures a la planxa, llet fregida, cabrit a la riojana...
Portal d'Echaurren, cuina tradicional i d'avantguarda
7. Casa Toni, a Sant Vicent de la Sonsierra
Cinc són els restaurants imprescindibles a La Rioja: **El Portal d'Echaurren, Restaurant Marquès de Riscal, Alameda, Venda Moncalvillo i Casa Toni, a Sant Vicenç de la Sonsierra**. Casa Toni és el fort de Mariola (sala) i Jesús (cuina) en aquesta casa pairal on no s'espera una cuina tan elegant, creativa i essencial. Impossible oblidar la crema de patates a la riojana, escuma de piquillo i cruixent de xoriço, el carpaccio de gambes, foie i crema amb avellanes o el milfulls caramel·litzat de foie, reinetes i formatge de cabra.
No sé quants dies pretenen ser a la Rioja; doncs bé, un ha de ser a Sant Vicenç de la Sonsierra: esmorzar a Casa Toni, visitar les vinyes de la família Eguren i el celler “de garatge” de Benjamí Romeo on -gairebé artesanalment- se'n gesta un de millors -i més cars - vins d'Espanya: Comptador.
8. De llibres i negres al carrer Sant Joan
Logronyo no s'acaba al carrer Laurel. A Sant Joan -més petita i més castissa - també s'expliquen els portals per tavernes i les hores passen entre pintxos, somriures i una altra -l'última?- copa de vi. Sant Joan ens agrada molt perquè també acull botigues de discos, fleques i llibreries de vell . Tres llibreries històriques en tan sols tres passos; i quin plaer, buscar una altra edició de The Big Sleep a Castroviejo amb un Tondonia a la mà...
Imprescindible: Casa Toni
9. El verol
La Rioja és La Rioja després del verol, quan els colors torrats i granes pinten el paisatge de tristesa i calor. El verol és un cicle de maduració de la vinya que succeeix a l'agost , i és que d'un dia per l'altre els mars de vinyes verdes i grogues muden en una catifa de tons ocres meravellosa, imprescindible.
És el moment de parar el cotxe i caminar el camí que els altres puguin. Recórrer Abalos, Briones, Haro, Ezcaray o Sant Vicent de la Sonsierra. Pelegrinar a les vinyes i observar la gent que treballa el vi. Viticultors, enòlegs i cellerers dediquen cada minut de la seva vida a la terra i només així és possible entendre el perquè per a alguns -Senyor Jutge, em declaro culpable- és tan màgic el que amaga una ampolla de vi.
10. La Rioja de Francis Paniego
No és possible entendre l'avui de la Rioja gastronòmica sense Francis Paniego. Seva és la primera Estrella Michelin per a El Portal d'Echaurren (el restaurant dels seus pares, avis i besavis) , seva és la responsabilitat de posar Ezcaray al mapa del gastroturisme amb la renovació del Hotel Echarrue n . També és seva la responsabilitat de l'Estrella que ha consolidat el restaurant de l'Hotel Marqués de Riscal i del ciri que s'ha muntat a Logronyo amb **Tondeluna**: la tasca il·lustrada que abandera una nova manera d'entendre la cuina (al costat de Torna Carolina de Quique Dacosta, A Estat Pur de Paco Roncero o Lamoraga de Dani García) : taules corregudes, alta cuina en petites racions a preus assequibles i ambient distès.
*Entrevistem Francis Paniego perquè ens deliti i il·lustri sobre el món gastronòmic, La Rioja i sobre ell mateix.