Llimona, Costa Rica
Qui pensa en Costa Rica ho fa imaginant un paradís tropical en què la frondosa vegetació dels seus parcs naturals, els seus impetuosos volcans, les aigües que banyen les costes i el ritme pausat que inunda cada aspecte de la vida dels tics són els protagonistes. I sí, tot això és absolutament cert. Però amic, quan es tracta de Limón, encara n'hi ha més.
Perquè aquí la Pura Vida es transforma en un Pur Carib que ens torna bojos des del mateix instant en què entreveiem, allà lluny, els seus hipnotitzants platges. Aquestes al mar de les quals ens llancem de cap quan arribem a Port Vell , la més ambientada de totes les ciutats que esquitxen el seu litoral. És aquest verger de palmeres a peu de riba i nens brincant amb les onades el lloc amb què portàvem somiant tota una vida i no ho sabíem.
Platja a Puerto Viejo de Talamanca.. o la imatge que no et trauràs avui del cap
Amb banyador col·locat i tovallola a l'espatlla, arrenquem el nostre periple caribeny recorrent cada racó de les seves platges, en les quals, entre remull i remull, encara ens queda temps per contemplar extasiats el transcórrer de la vida tica més autèntica.
Famílies gaudint del plaer de cuinar al costat del mar el dinar del dia, pares i fills banyant-se a les seves aigües, parelles recolzades sobre els troncs de les palmeres més fotogèniques i nens, molts nens, jugant a saltar des d'un antic vaixell encallat a un grapat de metres de la riba de Platja Negra . Això sí: les botigues de souvenirs i negocis dedicats al surf ens delaten que, probablement, estiguem en un dels punts més turístics de la província.
Després de refrescar-nos a les tèbies aigües del Carib decidim explorar una mica més la localitat. La calor prem i el maleter d'un autobús resulta ser l'amagatall ideal perquè algun espavilat faci la seva merescuda migdiada.
La música reggae sona des dels altaveus dels negocis locals que, pintats de tons pastís, donen la benvinguda amb els cartells en més d'una desena d'idiomes.
Vista aèria de la costa de Port Vell.
Ens contagiem així d'aquest tarannà assossegat, absolutament caribeny, que ens delata que en aquesta zona de Costa Rica les coses són diferents.
Començant per la seva història: a finals del segle XIX van arribar fins aquí infinitat de famílies procedents de Jamaica i Las Antilles per treballar en la construcció del ferrocarril que el govern tic va iniciar entre Sant Josep i l'Atlàntic. Els seus rails servirien per transportar fins a la capital la producció de cafè de la zona.
Costa Rica va ser un important port de banans i cigars.
Temps més tard, aquella mà d'obra afrocaribenya va passar a treballar a les ordres de la United Fruit Company als seus camps de banans i es va assentar definitivament al país.
Avui dia, el llegat d'aquella barreja cultural s'aprecia en detalls com ara el color de pell de molts dels seus habitants i en el dialecte, el mekatelyu: una mena d'anglès una mica complicat d'entendre que resulta molt peculiar.
Després de prendre algun còctel a qualsevol de les seves terrasses, i fer una visita a la bonica botiga d'artesania local Wanderlust Port Vell, arribarà el moment de continuar la ruta: Llimona ens té reservat molt més.
Parc Nacional Cahuita
CAHUÏTA O L'EXPLOSIÓ DE NATURA SALVATGE
Tot just 17 quilòmetres ens separen del Parc Nacional Cahuita , un dels tresors naturals més meravellosos del país. Mil hectàrees d'àrea terrestre, 600 hectàrees d'escull coral·lí i més de 22 mil de zona marina tenen la vida salvatge més fascinant i convida a recórrer les seves extenses platges de sorra blanca i perdre's pels innombrables senders que recorren el seu dens bosc tropical plujós.
I ho fem, és clar! No ho pensem dues vegades i ens endinsem al parc, seguint un dels camins marcats, per deixar-nos embolicar per la naturalesa més explosiva: la que se'ns presenta a través d'un grup de micos cariblancs que ens observen des de les altures, d'algun mandrós de tres dits que tímidament es deixa veure des de la copa d'un arbre o dels camaleònics llangardaixos camuflats a la perfecció entre la vegetació que ens envolta.
Parc Nacional Cahuita, Llimona, Costa Rica
La humitat fa efecte aleshores i, recorreguts alguns quilòmetres, el cos ens demana mar. Així que allà que anem a l'aigua mentre tota una família de óssos rentadors crancs se'ns creua sense pudor en la seva incessant recerca d'una cosa per menjar i el cel, que de cop i volta es torna gris, descarrega sobre nosaltres una intensa tempesta que ens sap a glòria. Serà aquesta la Pura Vida de què ens parlaven.
De tornada a Cahuita, res com una passejada pels seus tranquils carrers jalonats per colorides casetes de fusta i petits negocis locals en què l'essència afrocaribenya se sent més que mai. No en va, expliquen que aquest va ser el primer assentament de la seva gent allà pel segle XIX.
Arrels antillanes a Llimona
Ens creuem amb un grup de nens que torna del col·legi amb bicicleta alhora que un veí acudeix a desvetllar-nos que, en una de les petites cases, encara viu el senyor Walter Ferguson, que, als 101 anys, constitueix la història viva del calypso, una fusió de reggae, salsa i són cubà originària de Les Antilles , que avui és un altre d'aquests tresors associats a la cultura del Carib costa-riqueny. Efectivament: a la porta de casa una petita taula sosté exemplars dels seus discos per si s'escau que algun admirador vulgui endur-se una còpia a casa.
Abans d'abandonar Cahuita no ens oblidem de fer parada a el restaurant de la Senyora Edith , qui amb moviments lents però ferms es desenvolupa entre desenes d'olles a la càlida cuina del seu negoci. Mentre amb una cullera de fusta s'afanya a remoure el pollastre banyat en llet de coco, ens explica com ha dedicat la vida a compartir la gastronomia criolla amb el món i com ara és el seu fill qui manté viva la tradició.
En una barreja de castellà i del mekatelyu tan curiós que ja comença a sonar-nos familiar, ens revela algunes de les regles d'or per elaborar el famós rice and beans: el clàssic gall pinto costa-riqueny adaptat al Carib.
La Jaguar Rescue Foundation treballa per a la preservació de l'espècie al país.
JAGUAR RESCOUE CENTER O LA VERITABLE VOCACIÓ
També és Llimona la llar d'un dels projectes més bonics de tota la província: el Jaguar Rescue Center va néixer ja fa 19 anys de la mà de dos biòlegs apassionats de la natura. Un d'ells, Enca, catalana instal·lada a Costa Rica per amor i per vocació, ens rep disposada a obrir-nos les portes de la que és casa seva: no passen ni cinc minuts i ja hem caigut rendits als peus.
Perquè l'amor que s'hi respira centre de rescat on cada dia es lluita per acollir i servir de llar temporal o permanent aquells animals orfes i lesionats que necessiten ser rehabilitats, sobrepassa tota mena de límits. Aproximadament 15 treballadors i uns 30 voluntaris internacionals ajuden en tota mena de tasques que Enca ens explica amb detall.
La major part dels mamífers —reben, sobretot, óssos mandrosos i micos, però també zarigüeies, rèptils i fins i tot aus exòtiques — arriben fins aquí en complicades condicions després d'haver estat electrocutats per l'estesa elèctrica, atacats per gossos o atropellats per cotxes: és el que té el desenvolupament de la zona, que suposa més carreteres i més construccions.
Des de Jaguar, que subsisteix en gran part gràcies a les donacions, s'encarreguen de cuidar-los i recuperar-los fins, en tots aquells casos possibles, tornar-los a introduir en el seu hàbitat natural amb cura i paciència. El millor és que ho aconsegueixen en el 40% dels casos: tot un èxit. Per donar a conèixer el seu bonic projecte i recaptar fons, cada matí obren el centre de visites.
HORA PER AL DESCANS
Però Limón també és el lloc ideal per mimar-nos. I ho fem apostant per un elegant i modern hotel boutique sumit a la més exuberant naturalesa: Le Cameleon resulta ser un absolut oasi dins del propi oasi que és ja el Carib, el lloc ideal per als amants dels llocs amb personalitat i estil.
I tan camaleònic és el nostre allotjament, que cada dia el servei s'encarrega de canviar els coixins i quadres que adornen les habitacions, fent que aquestes mutin de color. Una picada d'ullet d'allò més original.
La calma, el balanç i la serenitat ens embriaguen mentre recorrem les passarel·les a l'aire lliure embolicades en vegetació que connecten la recepció, on sempre hi ha un ric suc de fruites exòtiques esperant per refrescar-nos, amb les habitacions i la piscina, aquell lloc del qual ningú ens podrà treure.
També compta l'hotel amb una altra sorpresa: Noah Bar, un beach club on el mateix podem delectar-nos, hamaca mitjançant, amb l'extensa platja que es desplega davant nostre, que gaudir d'una vetllada gastronòmica de tints avantguardistes al seu atractiu restaurant o contemplar aquell mandrós que es mou a càmera lenta en un dels arbres i que demostra, una vegada més, que el desplegament de natura en aquest racó del món és un autèntic gaudi.
PORT LLIMONA, FINAL DEL CAMÍ
“El millor de Limón és la seva gent”, resa un colorit cartell al costat d'un dels seus espigons, i molt probablement tingui raó. És la capital de la província i potser la ciutat menys atractiva de totes, per això molts dels visitants que arriben fins aquí ho fan tan sols de pas, amb el temps just per fer una breu incursió al Parc Vargas , deambular una estona pel seu dic amb vista a la illa d'Uvita —on Colom va fer parada a la seva habitació i últim viatge a les Amèriques amb el seu fill Hernando—, i passejar per el Carrer 2 mentre es contemplen alguns dels seus colorits edificis i s'assoleix el petit mercat artesanal on pintors locals mostren la seva destresa amb els pinzells.
Feta la ruta, serà el moment de posar rumb al seu petit aeroport, des d'on surten diàriament —sempre que les condicions climàtiques ho permetin— diverses avionetes que connecten, després de sobrevolar immensos cultius de banans i gairebé acariciar el volcà Irazú amb els dits, el Carib Sud amb Sant Josep de Costa Rica.
35 minuts per interioritzar que, molt a desgrat nostre, el paradís va quedar enrere. Encara que, això sí, la Pura Vida continuï.