L'allioli (o allioli) és la principal salsa valenciana
Ha arribat el moment. Carregaràs el cotxe fins a la bandera, enfilar l'A3 i dirigir-te a les teves anhelades vacances. On? **A una de les platges de Madrid, la Comunitat Valenciana. **
Fa anys que vens però cada vegada que et sentis en un restaurant et sents una mica rarú. Encara no et queda gaire clar per què anomenem simple l'emperador o què és un figatell.
No desesperis! Vet aquí una valenciana de cep que ve a desvetllar-vos el traductor gastronòmic altiplà-valencià perquè aquest estiu, siguis tu qui demani la comanda i quedi com el més entès de tota la taula. Comencem!
Com en tota comunitat espanyola, a la valenciana no seríem diferents. És per això que anomenem moltes coses amb vocables valencians que si algú no t'explica, és difícil que entenguis.
Coneixes a la perfecció plats com la paella , la fideuà i altres menges patris com la orxata i el Aigua de València. Però, i si ens endinsem una mica més en l'essència valenciana?
Gamba amb bleda, demana-la acompanyada de coques de dacsa!
ALL I PEBRE
Sabies que a València tenim una llacuna d'aigua dolça? Segur que sí, es diu L'Albufera i és aquí on habita l'ingredient principal d'aquest plat, l'anguila.
I com no podia ser altrament, l'origen d'aquest guisat a base d'all, pebre vermell, patates i anguiles, sorgeix de la cuina de subsistència dels pescadors de la zona, que davant aquesta abundància d'aquest producte, van decidir utilitzar-lo als seus plats.
All i pebre, un guisat a base d'all, pebre vermell, patates i anguiles
CASSALLA
“Una cassalleta i mon anem”, resa la dita popular. El que no vol dir altra cosa que “ens prenem una caçalla i marxem”.
D'acord, però què és la cassalla? És un digestiu derivat de la destil·lació de l'anís i d'uns 40-50 º. Vaja, una beguda d'alegria i companyia.
Les més famoses són el Anís Tennis i la Cerveró de Cullera. Si hi afegeixes gasosa i xarop de llima, hauràs trobat una altra de les begudes típiques dels barets valencians, el canari.
"Una cassalleta i mon anem"
CLOTXINES
A simple vista semblen musclos, però no, no ho són. Diferents en sabor, mida i color (aquestes més pàl·lides), les nostres closques són un veritable menjar que ens brinda el mar Mediterrani.
Es tracta d'un bé escàs i de temporada, així que ara que marxes a terres valencianes, aprofita per demanar-les aquests mesos, perquè el seu consum s'acaba a principis de setembre.
COCS DE DACSA
No som mexicans, però com si ho fóssim. Si també t'has trobat amb aquesta delícia a la carta dels restaurants, et direm que estàs davant d'una preparació típica de la comarca de La Safor (Gandia), Oliva i algunes zones de la Marina Alta.
Es tracta d'una mena de coques rodones que s'elaboren amb farina de blat de moro i s'omplen de pebrot vermell, ou dur, tomàquet fregit i tonyina.
El seu origen segurament es remunta al nostre passat morisc, ja que dacsa seria el nom del cereal que prové de la paraula àrab per a mill 'adaza'.
Semblen musclos, però no: són closques
ESGARRAET
També ho trobaràs amb noms com titaina –a la zona del Cabanyal–, espencat o escalivada. És una de les joies de la gastronomia valenciana i ho prenem de aperitiu.
Es tracta d'un plat fresc fet a base de pebrot vermell rostit, alls, oli d'oliva i l'estrella, el bacallà a salaó.
Hi ha altres variants que inclouen albergínia rostida (espencat) , la atiny de arena (ventresca de tonyina) a la titaina i altres que substitueixen el bacallà per moixama.
DESMOURAR
La cultura del dinar està ben estesa per tota la comunitat. I no, no ens referim al dinar que fas a l'oficina on prens una poma i unes nous.
El esmorzar valencià consisteix a ficar-te entre pit i esquena un entrepà de dimensions èpiques, acompanyat d'olives, cacaus (cacauets), tramussos (altramuz) i una copeta de vi o canya.
Si vols esmorzar, oblida't de menjar.
Esgarraet, també conegut com a titaina, espencat o escalivada
FIGATELL
Figa-què? Segur que ho has llegit a més d'una carta de les zones de La Safor i La Marina Alta i ho has vist als lineals de supermercats i carnisseries.
Podríem dir que es tracta de una hamburguesa a la valenciana. No en va, Paco Alonso, el creador de La Wikipaella i del bloc 'Paco a la Taronja', l'anomena “ l'avi de l'hamburguesa”.
Per elaborar-lo, s'utilitzen parts no tan nobles del porc, com són el magre i el fetge i es barregen amb julivert, clau, sal i pebre negre, per després embolicar-ho amb budell de porc.
La forma ideal de menjar-ho? Sobre una rodanxa de pa i si és amb allioli, molt millor.
Figatell, batejat per Paco Alonso com "l'avi de l'hamburguesa"
GAMBA AMB BLEDA
També típic de la comarca de la Safor, aquest plat és una delícia sense més secrets que bones bledes i gambetes d'aigua dolça, sofregits amb all i pebre vermell dolç.
Pots prendre'l sol o acompanyar-lo de coques de dacsa, cosa que eleva la seva saborosura a la màxima potència.
Gamba amb bleda, una delícia típica de la comarca de la Safor
PATATES BRAVES
Sempre que has demanat unes braves a la Comunitat Valenciana has pensat: per què no porten salsa brava? Aquí les patates se serveixen amb allioli i pebre vermell, i en alguns casos amb doble de salsa.
PICAETA
Quedes amb els teus amics valencians per anar de picaeta, però no et queda clar del tot per què heu quedat. La nostra picaeta no és altra cosa que el vostre 'anar de tapes'. Uns platets aquí, altres allà, tot per compartir i voilà, tens solucionat el sopar.
PUTXERO VALENCIÀ
S'assembla al vostre amatíssim cuit, però amb lleugeres i abundants diferències. Primer, els ingredients. En la nostra versió, els principals ingredients són la patata, els cigrons, col de cabdell, xirivia i carlota (el nostre nom per a la pastanaga) , a més de carn de pollastre o gallina i cansalada.
I aquí arriba la gran diferència, els pilots. Es tracta de una mena de mandonguilla gegant feta de carn de porc, pa ratllat, pinyons i julivert, que s'embolica en un full de col i es bull al costat de la resta d'ingredients. Que això no ho teniu a Madrid?
El Mercat de Colom i els seus voltants: una bona opció per dinar a la capital valenciana
SANG AMB ENCEBA
Pot encantar-te o pot no agradar-te res, el cas és que la sang amb ceba (sang cebada) és un dels plats típics de la conca mediterrània.
Se sol fer amb sang cuinada de pollastre o porc, a la qual s'afegeix ceba, herbes aromàtiques i pebrot vermell.
Et pot sonar una mica gore menjar-te un plat de sang, però sent, no saps com n'és de rica i pensa en l'aportació de ferro que faràs a la teva dieta...
TORRÀ
Es diu de la popular barbacoa , o de com assaltar la carnisseria i comprar botifarra (botifarra) , llonganisses, costelles i xoriços, i anar-te'n amb els teus amics, bé a una casa, bé a un berenador disposat de zones per rostir, a celebrar la vida i els seus regals gastronòmics.
Disposat a menjar-te –ara que l'entens– la Comunitat Valenciana?
Les autèntiques braves valencianes