La naturalesa salvatge de la Serra de Madrid té infinitat d'activitats per oferir.
Des de Guadarrama fins a la Serra Nord de Madrid, passant pels contraforts de la de Gredos o deixant enrere pobles idíl·lics amb boscos d'altres latituds, el territori madrileny més salvatge i conservat, aquell que està molt més enllà de la M-30, guarda secrets encara per descobrir.
UN ARBORET PER APRENDRE
L'Arboreto Luis Ceballos es presenta com “un museu viu d'espècies forestals”, però és molt més que un lloc on anar a contemplar els arbres i arbustos autòctons de la Península Ibèrica i Balears: tenen 98 dels 108 que hi ha, adaptats perfectament al clima i l'alçada (1.300 m.sn.m.) de la Serra de Madrid. Es tracta de un centre d'educació ambiental a l'aire lliure de gairebé quatre hectàrees on descobrir, mentre camines entre fonts i salts d'aigua, des de les espècies protegides de la Comunitat de Madrid (el grèvol, el bedoll, el mostreig, l'arboç, els teixos…) fins a l'ecosistema d'una bassa i la seva singular flora i fauna. També organitzen moltes activitats didàctiques per ensenyar als més petits la importància de protegir el medi ambient. (l'accés és gratuït, però és imprescindible fer reserva tant per a la visita per lliure com per a les guiades i demanar permís per accedir amb vehicle de motor per la pista forestal del mont Abantos).
Arboreto Luis Ceballos, a la muntanya Abantos de la Serra de Madrid.
UN CASTANYAR PER RECOL·LECTAR
Encara que és cert que en castanyar de Fregues de Puerto Real –localitat situada als estreps de la Serra de Gredos que antigament va ser comptador real de bestiars– és millor acudir a la tardor i amb una cistella per recol·lectar els milers de castanyes que cauen sobre el camí, asfaltat per una catifa espinada de eriçons vegetals buits entremesclats amb fulles caduques, durant qualsevol època de l'any un es pot emportar la imatge idíl·lica de les copes dels castanyers bressolades pel vent alhora que els raigs del sol es colen entre les branques.
La ruta de gairebé nou quilòmetres que recorre aquesta Zona Especial de Conservació (ZEC) surt des del centre del poble i és molt senzilla (per més que et porti més o menys tres hores completar-la), a més, voreja la recollida embassament dels Morals i els seus habituals (i pacients) pescadors matutins.
UN CELLER PER CATAR
Si ets viatger i hedonista, segurament estiguis acostumat a visitar cellers que, a més de tasts, inclouen una visita a les instal·lacions. Per això ja seràs tot un expert en plantar-te davant dels immensos dipòsits d'acer inoxidable mentre un enòleg t'explica les diferents varietats de raïms utilitzats, així com els cupatges ideats per elaborar els vins. No obstant això, als Cellers Crist de l'Humilladero de Cadalso dels Vidres, localitat situada al sud-oest de la Comunitat de Madrid que limita amb les províncies de Toledo i Àvila, ho faràs davant d'uns sorprenents i excepcionals dipòsits de formigó de mitjans del segle passat. Sorprenents perquè no són gens habituals i excepcionals perquè el vi de la zona s'elabora de manera natural amb llevats salvatges autòctons.
Durant la visita aprendràs sobre el particular procés de la vinificació perfeccionat durant més de 20 anys per Ricardo Moreno, enòleg d'aquesta cooperativa formada per uns 80 socis, i tastaràs alguns dels seus reconeguts vins: 11 estan reconeguts amb una nota de tast superior als 90 punts a la Guia Peñín i dos d'ells amb 91: Azogue, un cupatge entre syrah i tinta de toro, i Vidres Tècnic, catalogat com a vi excel·lent.
Dipòsit de formigó als Cellers Crist de l'Humilladero de Cadalso dels Vidres.
UN CASTELL PER A SOMIAR
Al Castell de la Coracera de Sant Martí de Valdeiglesias les pedres parlen, però no de manera metafòrica, sinó literal, ja que sobre les parets d'aquesta fortalesa del segle XV es projecta en tres dimensions la seva història medieval, així com les característiques constructives de la que va ser residència de Don Álvaro de Luna.
No pateixis si ets dels que fugen del que és interactiu, ja que –sense necessitat d'explicació alguna– podràs gaudir de les imponents vistes des de la torre del castell al veí Cerro de Guisando, on la infanta Isabel de Castella va passar a ser hereva a la corona mitjançant el tractat dels Bous de Guisando.
Castell de la Coracera, a Sant Martí de Valdeiglesias.
UNA DEHESSA PER LA QUAL PEDALEJAR
Són moltes les empreses de turisme actiu que lloguen bicicletes elèctriques a Madrid, però només Las Machotas (que pren el nom de les dues muntanyes de la serra de Guadarrama) ofereix la possibilitat d'anar acompanyat per un guia especialitzat (titulat per la Federació Madrilenya de Ciclisme) durant tot el trajecte (que també podràs fer de manera autoguiada, si així ho prefereixes, mitjançant una aplicació mòbil).
Dirigides a un públic familiar, les rutes curtes de dues hores o llargues de quatre– recorren els paratges propers a Zarzalejo (on s'ubica el lloc de recollida de les bicicletes elèctriques de tipus Fat Bike), la devesa de la qual, igual que la propera devesa de Valquejigo, està inclosa en una Zona d'Especial Protecció d'Aus (Z.E.P.A.) . Mentre entre alzines, freixes, ginebres, roures i roures tu pedalges per la Serra Oest de Madrid (i els teus fills van a la cistella o tàndem), els voltors i les àguiles ( inclosa l'àliga imperial ibèrica, la més amenaça del planeta) sobrevolaran el teu cap.
Bicicletes de Las Machotas a la Serra Oest de Madrid.
UNA RUTA PER EVOCAR
Quan camines al costat del riu Perales per la coneguda Ruta dels Molins, gairebé sense voler, l'entorn de color verd saturat t'evocarà el de les Terres Altes d'Escòcia, però ja és hora de deixar-nos de comparacions, la nostra naturalesa és tant o més impactant que la que trobem fora de les nostres fronteres. El trajecte és circular, per la qual cosa parteix i torna al mateix centre del poble de Navalagamella (en unes dues hores), i sol atraure pels restes d'antics molins de pedra hidràulics que s'utilitzaven en el passat per moldre el gra, encara que el que és realment sorprenent és el seu congost; també les cascades.
Riu Perales a la Ruta dels Molins de Navalagamella.
UN BOSC EN QUÈ PERDRE'S
Avets, pollancres, bedolls i altres espècies pròpies del nord d'Europa componen el paisatge del Bosc Finlandès de Rascafría, una de les localitats més idíl·liques de la Serra Nord de Madrid, en què la natura es fon amb la història, la del seu famós Monestir del Paular i els monjos cartoixans que fabricaven paper, com el que es diu va ser utilitzat per imprimir la primera part del Quixot.
Per arribar a aquest bosc propi d'un entorn escandinau, amb embarcador i una caseta amb forma de sauna inclosos, hauràs de creuar el Pont del Perdó que salva el riu Lozoya i caminar un breu trajecte per la camí conegut com el Camí de paper.
Bosc Finlandès de Rascafría a l'hivern, Madrid.
UNS BURS PER MAI OBLIDAR
Quan coneguis Arcadio, l'últim burret en arribar a la família de A Ritme de Burro, empresa situada Robledondo que es dedica a realitzar rutes en ruc zamorano-lleonès per la natura, ja mai no et voldràs separar d'ell, tampoc ell de tu, ja que és tan afectuós que busca tot el temps les teves carícies i atencions. De salvar-li la vida a base de biberons se'n va encarregar l'amo, Casimiro Rodriguez, àlies 'el burrero', com el coneixen en aquest poble de la Serra Oest de Madrid: havia nascut amb problemes a les quartilles i menuts i no era capaç de posar-se dret, per la qual cosa, si no mamava calostre abans de les primeres quatre hores de vida, moriria.
Ara, setmanes després que el veterinari li entaulli les potes afectades, Arcadio ja està en plena forma i comparteix prat amb la resta d'exemplars d'aquesta espècie en un perill d'extinció greu. No serem nosaltres els qui t'animem a muntar-te a lloms d'aquests ases de pelatge llarg i llanut, però per què no demanar-li a Casimiro que et prepari una ruta on tu vagis peu i els teus amics de quatre potes et portin tan sols el menjar o el berenar?