Violers de Saragossa: l'ofici que ha de resistir
Un violer és constructor d?instruments musicals de corda . Avui és més habitual parlar de luthiers, però cal saber que aquesta veu, la de violer, existia almenys un segle abans que l'altra esmentada.
Sorprèn la dada: a Saragossa es concentrava el nucli de violers més gran d'Europa a finals de l'Edat Mitjana i inicis del Renaixement . La ciutat, quan comptava amb només 18 000 habitants, tenia censats almenys 34 tallers de violers, la majoria a la zona del Barri de La Magdalena.
És indiscutible el llegat històric immaterial de la violeria espanyola i especialment saragossana als segles XV i XVI i la seva influència tant a la lutheria europea així com a la música renaixentista i barroca. No obstant això, aquest patrimoni cultural s'ha anat perdent amb el pas dels segles.
Bodegó d'instruments de corda
A Espanya no existeix cap titulació oficial relacionada amb la construcció d'instruments de corda . Ni tan sols, de guitarra espanyola. Una cosa que sí que passa en altres països del món: són ensenyaments reglats a França, Colòmbia, Mèxic o Bèlgica.
Sens dubte s'està perdent una gran oportunitat i renunciant a la importància històrica que va tenir Espanya en la fabricació d'instruments de corda a tot Europa.
Les iniciatives, com aquesta Escola de Violers , s'han posat en marxa amb ajuda de fundacions, programes culturals europeus i cert suport institucional. Tot i això, el sector demana que aquests ensenyaments s'eleven a la categoria d'oficials com a garantia de futur per a aquesta disciplina en què convergeixen música, història i artesania.
Llaüts, arpes ibèriques, violes de gamba, guitarres barroques i espanyoles...
ALUMNES I INSTRUMENTS
Llaüts, arpes ibèriques, violes de gamba, guitarres barroques i espanyoles, violes de mà o d'arc són alguns dels instruments que construeixen alumnes de tot el món en aquesta escola saragossana.
La primera pregunta que ens sorgeix quan coneixem l‟existència d‟una escola de fabricació d‟instruments antics: Quin perfil tenen els seus alumnes? Són músics o ebenistes? I la resposta de Javier Martínez director de l'Escola de Violers és clarificadora:
“L'Art de Violeria, o lutheria, com sol conèixer-se habitualment, reuneix unes característiques pròpies i específiques. Els violers ni són músics, ni són ebenistes, però alhora podrien ser les dues coses. Per arribar a ser un bon violer cal tenir una sensibilitat especial , que es desenvolupa durant l'aprenentatge, dins del qual és important comptar amb una bona base musical”
Viola d'arc (peça del Museu del Prado)
FUSTA I CORDES
A la fabricació d'instruments la forma és important, però també els materials. En aquesta escola es fan servir fustes europees: avet, auró, noguera o boix . També hi ha moltes fustes asiàtiques, africanes i americanes procedents d'explotacions certificades amb autorització internacional CITES. Les cordes dels instruments antics són de budell de xai . Es requereix certa intuïció i sensibilitat per conèixer el tacte de la fusta i la seva intima connexió amb el so.
Javier Martínez ens recorda que aquests instruments són “ artefactes culturals molt valuosos i delicats ” i per això s'han de conservar en estoigs que garanteixin un grau de temperatura i un nivell humitat òptims.
RESCATAR SONS DEL PASSAT
En un exercici d'arqueologia musical , un dels projectes que es van realitzar des d'aquesta Escola de Violers va ser fabricar instruments desapareguts a partir de la seva representació a la pintura medieval, l'única prova que quedava de la seva existència.
Per això es van estudiar les morfologies, es van reproduir fidelment les ornamentacions i es van fer servir materials històrics segons el detall de l'instrument que podia apreciar-se en un oli. Aquest projecte es va realitzar en conjunt amb el Museu de Belles Arts de València, el Museu Llàtzer Galdià de Madrid i el Museu de Saragossa entre altres importants museus espanyols.
Sentir aquests instruments representats en quadres és com descobrir la banda sonora d'aquesta pintura . Alhora que es rescaten en tocar-lo notes del gran calaix dels sons oblidats de la història.
Un exercici d'arqueologia musical
AMPLI PROJECTE CULTURAL I SOCIAL
L'Escola de Violeria més enllà de ser una acadèmia és un ampli projecte cultural, que ha merescut nombrosos reconeixements. Per la seva iniciativa s'ha aconseguit que es declari Bé d'Interès Cultural (BIC) immaterial a la Violeria Aragonesa.
A més, col·labora amb la Fundació Rey Ardid (Saragossa), formant persones amb discapacitat en la construcció de cordòfons, sumant al projecte un component dintegració cultural i laboral.