Història dels titellaires que han revolucionat Abizanda (Osca)
Hem vist com tristament tanquen teatres a les grans ciutats i mentrestant, a Abizanda, amb poc més de 25 habitants, observem com se n'omple un més de cent vegades l'any.
A pocs se'ls havia acudit combatre la despoblació amb cultura, amb aquest tipus d'actuacions que fan moure la gent, que porten turisme que pernocta i pren el menú del dia al bar del poble.
Un teatre en un petit nucli de cases que penja el cartell de “complet” gairebé cada cap de setmana ha reviscut aquesta petita localitat oscenca, i “l'ha posat al mapa”. Just així ens ho explica el seu alcalde.
Uns titellaires estan darrere de tot això. Són molt coneguts al circuit cultural: els Titiriters de Binèfar , Premi Nacional de Teatre per a la Infància 2009 del Ministeri de Cultura entre molts altres reconeixements.
Les funcions dels Titiriters de Binèfar atrauen nombrós públic cada cap de setmana
Des de fa una dècada van materialitzar la seva idea de tenir un teatre propi, on actuar, rebre altres companyies i exposar la seva col·lecció de marionetes de tot el món. Haurien pogut triar una gran ciutat per fer-ho, però van preferir seguir recolzant els pobles del seu Pirineu estimat.
Pilar Amorós i Paco Paricio són els fundadors d'aquesta veterana companyia de titellaires que han actuat a gairebé tots els pobles d'Aragó i pels teatres de tot el món, als llocs més dispars: des de Tailàndia a les faveles brasileres o el Museu Guggenheim de Nova York. Les seves obres s'han representat fins a trenta-vuit països, gairebé tants com anys de vida té la Companyia.
“Una casa en ruïnes és un gran problema per a un Ajuntament tan petit com el nostre: quan els Titiriters van comprar la casa, van fer el primer favor a Abizanda”, -ens diu el seu alcalde. “Després la relació amb ells ha estat de total sintonia”.
Les funcions atrauen nombrós públic cada cap de setmana, famílies amb nens majoritàriament, que omplen d'alegria els carrers i corren per la plaça del poble.
Hi ha hagut un abans i un després de l'arribada dels titellaires a Abizanda. S'han arreglat habitatges i s'ha propiciat crear una petita oferta d'allotjament.
Rebent el seu públic, envoltats de natura i amb privilegiades vistes als Pirineus
A La Casa dels Titelles se celebren actes, es lliuren premis i succeeixen les actuacions. També a l'aire lliure, a l'era contigua que han habilitat per els seus espectacles estiuencs.
Els membres de la Companyia estan encantats amb aquest lloc, on sovint els succeeixen entranyables històries. “Un veí afirma haver començat a somiar amb titellaires des que ens instal·lem al poble”, ens diuen emocionats per saber-se part d'aquest material de què es construeixen els somnis bonics.
A Abizanda un se'ls troba feliços, a l'espai que han rehabilitat a mida. Rebent el seu públic, envoltats de natura i amb privilegiades vistes als Pirineus.
Als seus espectacles, sonen cançons tradicionals, refranys i dites, amenitzats per música en viu: percussions, gaites, guitarres o flautes travesseres que imiten el piar dels ocells. Sempre apel·lant al seu públic, temptant-lo amb endevinalles, amb jocs dhabilitat i memorització. Les rialles, totalment garantides.
Cançons tradicionals, refranys i dites, música en viu, endevinalles, jocs d'habilitat...
ACOMPANYANT ALS NENS SENSE COLE
Al confinament, els Titiriters de Binèfar es van posar al servei del seu públic més fidel: els nens. Durant setmanes van oferir puntualment un espectacle en línia que van seguir des de casa milers dels seus petits fans.
Amorós i Paricio no van dubtar a ensenyar en aquestes connexions els trucs de titellaire que utilitzen a les seves obres. L'alegria de les seves cançons i contes populars es va colar a moltes llars confinades durant setmanes. Per a ells, continuar actuant era una necessitat irrefrenable.
LA TORRE D'ABIZANDA
No ens podem acomiadar d'Abizanda sense parlar de la seva Torre, que contempla l'esdevenir de la localitat des de la seva imponent alçada. No s'ha immutat, malgrat l'enrenou d'aquests veïns alegres que s'han instal·lat a pocs metres de la base, erigida al segle X. Ha vist tant aquesta torre!
En parlen tant les seves finestres sageteres, tremendament estretes i allargades, perfectes per llençar i esquivar fletxes. Robusta, construïda amb carreus de pedra per fora i bigues de fusta per dins, el 2006 va ser declarada Bé d'Interès Cultural (BIC).
Des del seu cadafal, que aquest nom pren el balcó voladís superior, se sent la música i les rialles dels nens quan hi ha funció. Que bonica que és Abizanda així de viva!
La torre contempla l'esdevenir de la localitat des de la seva imponent alçada