Falles de València. És una i mitja de la tarda i la gentada s'amuntega després de les tanques. Miro cap amunt i veig que alguns afortunats contemplen l'espectacle a vista d'ocell des dels balcons de la plaça. Jo podria ser-ne una, però les meves fonts em diuen que això és de senyorets, que la mascletà cal viure-la amb els peus a terra per sentir com tremola sota els peus. Així que sóc aquí, envoltada de valencians de pro, de turistes i de curiosos.
Fa uns minuts, tots ells estaven intentant arribar a una Plaça de l'Ajuntament abarrotada, envoltada per un gran perímetre de seguretat. No és una tasca fàcil: hi ha molts carrers tallats i aquests dies els busos canvien el seu itinerari habitual. El tramvia és la millor opció, tot i que jo he optat per anar caminant.
Fallera Major i Fallera Infantil, València.
Es palpa a l'ambient que València és a Falles: més trànsit, més terraço a deshores, més tràfec. Hores abans de la mascletà, els bars de la plaça i dels carrers limítrofs fan el seu agost en ple març. Em crida l'atenció que la ciutat també està plena de xurreries ambulants que vénen de tot Espanya per vendre xurros, porres i bunyols de carbassa durant aquestes tres setmanes. Em xiven que el manual del bon valencià diu que has d'esmorzar una xocolata amb una mica de fritanga dolça, sobretot si vas a la despertà. Però vés amb compte amb la quantitat d'unitats que ingereixes, perquè més tard serà el torn del imperdonable esmorzaret. Això sí que és obligatori i el que us assegura arribar a la mascletà amb l'estómac ple. Darrere d'ella, serà el torn de la paella valenciana.
Esmorzaret a València.
Són les dues menys dos minuts i només un pensament ronda el meu cap: “que no us oblideu obrir la boca”. És un altre dels consells d'aquells, ja dutxos en això de les mascletàs, que m'han alliçonat perquè tot vagi bé (i els meus timpans no pateixin).
Obro la boca, respiro fondo i em preparo per al gran estrèpit. Avui és el torn de Reis Martí, de Borriana (Castelló), la dona pirotècnica que fa anys que fa història en un món tradicionalment masculí. Sona una versió fallera de “Ay, mamá” de Rigoberta Bandini, aquest mediàtic himne que la Falla Comte de Salvatierra aquest any ha fet seu i que ara ballen les falleres al balcó presidencial de l'Ajuntament.
Reis Martí a la mascletà del 8M, València.
Totes dues en punt del migdia. Primer petard. Els masclets, col·locats en una zona acordonada al centre de la plaça, comencen a explotar. Primera traca. Fa olor de pólvora, el fum va omplint i tenyint la plaça.
El terra tremola, l'aire també. Tot ressona. Sento un pessigolleig als timpans encara que segueixo amb la boca oberta. He de ser l'única primerenca, perquè miro al meu voltant i comprovo que ningú més no s'emporta les mans a les orelles. Més pólvora (fins a 120 quilos), molt de soroll.
7 minuts després i després de l'apoteosi final, l'espectacle s'acaba entre els aplaudiments dels milers de persones que acabem de presenciar la vuitena mascletà de les dinou que, si les pluges ho permeten, tindran lloc aquest mes de març durant les tan desitjades Falles de València del 2022.
Veure més articles:
- Per què València està conquerint el món
- Sequer lo Blanch: l'espai que uneix, sostenibilitat i gastronomia a l'horta de València
- Serialparc: València, ens veiem als parcs\